Mentha aquatica

especie de planta

La Mentha aquatica ye una planta perenne del xéneru Mentha, común por toa Europa, sacante nel estremu norte.

Mentha aquatica
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Mentha
Especie: Mentha aquatica
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Ilustración
Inflorescencia
Vista de la planta
Ilustración
Detalle de la fueya
Detalle de la flor
Nel so hábitat

Descripción editar

Crez alredor de 90 cm d'altor, anque puede algamar 1,5 m cuando ye soportada por vexetación más alta, y tien un característicu arume a menta. Les fueyes son ovaes a ováu-llanceolaes, verdes (dacuando purpúreas), opuestes, nidies, venaes pueden tener pilosidá o ser glabra. Los tarmos son frecuentemente de color púrpura. Les flores son pequeñes, trupes, tubulares, de color rosáu a lila. Floria de xunetu a setiembre. Ye polinizada por inseutos, anque puede arrobinase fácilmente por cortes de raigaños, como otres especies de menta.

Distribución y hábitat editar

Como'l so nome suxure, vive nes márxenes de canales y regueros, ríos, banzaos y diques. Si la planta crez na agua, va llograr remanecer. Xeneralmente espolleta en suelos mediu ácidos a caliares.

Cruciar con Mentha spicata, ensin. M. viridis pa producir Mentha × piperita, un híbridu maneru.

Historia editar

L'usu melecinal de la menta acuática ye vieyu, como lo demuestra la so presencia na Capitulare de villis vel curtis imperii, una orde emitida por Carlomagno que reclama a los sos campos por que cultiven una serie de yerbes y condimentos incluyendo "sisimbrium" identificada anguaño como Mentha aquatica.

Propiedaes melecinales editar

Úsase popularmente como emenagogo, carminativo, emético, estimulante y astrinxente.

Con esta yerba, de fuerte arume, fáense fervinchos tónicos y estimulantes. Utilízase tamién p'arumar ciertos llicores y pa dar gustu a dellos guisos.[1]

Taxonomía editar

Mentha aquatica foi descritu por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 576. 1753.[2]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Mentha aquatica (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos: 2n=96[3]

Etimoloxía

Etimológicamente Mentha deriva[4] del llatín mintha, nome griegu de la ninfa Minta fía de Cocito (fumu infernal), amiga de Plutón.[5]

aquatica: epítetu llatín que significa "acuática".

Sinonimia
  • Mentha acuta Strail
  • Mentha braunii Oborny
  • Mentha capitata Opiz
  • Mentha hirsuta Huds.
  • Mentha litoralis (Hartm.) Newman
  • Mentha ortmanniana Opiz
  • Mentha riparia Schreb.[6]
  • Marrubium aquaticum (L.) Uspensky
  • Mentha acutata Opiz
  • Mentha affinis Boreau
  • Mentha aromatica Opiz ex Déségl.
  • Mentha augusta Opiz ex Déségl.
  • Mentha auneticensis Opiz
  • Mentha aurita Weihe ex Fresen.
  • Mentha avellinii Tod. ex Bertol.
  • Mentha avellinii Tod. ex Lojac.
  • Mentha brachiata Weihe ex Fresen.
  • Mentha bugulifolia Weihe ex Fresen.
  • Mentha calaminthifolia (Vis.) Heinr.Braun
  • Mentha cetica Heinr.Braun
  • Mentha chaixii Strail
  • Mentha cordata Jan ex Nyman
  • Mentha crenatodentata Strail
  • Mentha denticulata Strail
  • Mentha deseglisei Malinv.
  • Mentha dubia Chaix ex Vill.
  • Mentha dumetorum var. natalensis Briq.
  • Mentha dunensis Strail
  • Mentha duriuscula Heinr.Braun & Topitz
  • Mentha duriuscula (Heinr.Braun & Topitz) Trautm.
  • Mentha elongata (Pérard) Heinr.Braun
  • Mentha eriantha K.Koch
  • Mentha glabra Colla
  • Mentha glomerata Stokes
  • Mentha grandidentata Strail
  • Mentha hirta Caldas
  • Mentha hybrida Aresch.
  • Mentha hygrophila Topitz
  • Mentha hystrix Heinr.Braun
  • Mentha incisoserrata Strail
  • Mentha Entemedia Host
  • Mentha × intricata Debeaux
  • Mentha lateovata Strail
  • Mentha latifolia Nolte ex Hornem.
  • Mentha limicola Strail
  • Mentha limnetes (Topitz) Trautm.
  • Mentha limosa (Schur) Heinr.Braun
  • Mentha littoralis Strail
  • Mentha lloydii Boreau
  • Mentha lobeliana (Becker) Heinr.Braun
  • Mentha macrocephala Strail
  • Mentha macrophylla Waisb. ex Trautm.
  • Mentha microcephala Strail
  • Mentha nederheimensis Strail
  • Mentha nepetifolia Lej.
  • Mentha nigrescens Weihe ex Fresen.
  • Mentha obliqua Raf.
  • Mentha obtuseserrata Opiz ex Malinv.
  • Mentha obtusifolia Opiz ex Déségl.
  • Mentha origanoides Ten.
  • Mentha origanoides Lej. ex Fingerh.
  • Mentha paludosa Sole
  • Mentha palustris Mill.
  • Mentha pedunculata (Pers.) Poir.
  • Mentha pireana Strail
  • Mentha polyanthetica (Topitz) Trautm.
  • Mentha probabilis Schur
  • Mentha purpurea Host
  • Mentha pyrifolia Heinr.Braun
  • Mentha pyrifolia A.Kern.
  • Mentha ramosissima Strail
  • Mentha ranina Opiz
  • Mentha rauscheri Topitz
  • Mentha rudaeana Opiz
  • Mentha sativa Sm.
  • Mentha soleana Strail
  • Mentha stagnalis Topitz
  • Mentha stolonifera Opiz
  • Mentha × suavis var. avellinii (Tod. ex Bertol.) Nyman
  • Mentha subspicata Weihe ex Fresen.
  • Mentha subthermalis Trautm.
  • Mentha tinantiana Lej. ex Malinv.
  • Mentha trojana Heinr.Braun
  • Mentha avesiga Opiz
  • Mentha urticifolia Ten.
  • Mentha viennensis Opiz
  • Mentha weiheana Opiz
  • Mentha weissenburgensis F.W.Schultz ex Nyman[7]

Nome común editar

Almaro, hierbabuena, yerba bono d'agua, hierbabuena morisca, hierbabuena rizada, yerba morisco, yerba rizao, yerba sano, hortolana de perru, mastranzos d'agua, menta, menta acuática, menta d'agua, menta blanca, menta de ríu, menta rizada, poléu de ríu, poleos, empresta, sándalu (2), sándalu coloráu, sándalu d'agua, sándalu de xardín, sándalu machu, sándalu real, sándara, sisymbrio, té, té bravo, té de la vega, té de prau, té de ríu, té de vega, té moruno, yerbabuena, yerba bona, yerba bona aquatica, yerba bona d'agua, yerba bona de l'agua, yerba bona de les güertes, yerba bona morisca, yerba bona morisca de jaraba, yerba bona murciana, yerba bona rizada, yerbasanta.[8]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Flora del barranc d'Algendar
  2. «Mentha aquatica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 29 de xineru de 2014.
  3. Chromosome numbers in the genus Mentha L. Harley, R. M. & C. A. Brighton (1977) Bot. J. Linn. Soc. 74: 71-96
  4. https://books.google.es/books?id=fefaqvwHHoYC&pg=PA239&lpg=PA239&dq=menta+del griegu+mintha&source=bl&ots=MuofWSCFvR&sig=VrE-EzT_UpCun9JOphHdsw6UL4s&hl=es&sa=X&ei=wcjBUsvHHae80QXQwYGIDg&ved=0CEkQ6AEwAw#v=onepage&q=menta%20d'el%20griegu%20mintha&f=false
  5. Pierre Chantraine, Dictionnaire étymologique de la langue grecque, histoire des mots, Paris, Klincksieck, 1968-1980, p.704; nouvelle édition 2009.
  6. Sinonimia
  7. Rellación completa de sinónimos en KEW
  8. «Llistáu de nomes vernáculos pa Mentha aquatica». Anthos. Real Xardín Botánicu. Consultáu'l 7 de payares de 2012.

Bibliografía editar

  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  4. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  7. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  8. Pool, A. 2007. Lamiaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 49–89.
  9. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  10. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  11. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
  12. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaces esternos editar