Montserrat Grases i García (10 de xunetu de 1941Barcelona – 26 de marzu de 1959Barcelona) foi una muyer, miembru del Opus Dei. Foi proclamada venerable pola Ilesia católica.

Montserrat Grases
Vida
Nacimientu Barcelona[1]10 de xunetu de 1941[1]
Nacionalidá España
Muerte Barcelona[1]26 de marzu de 1959[1] (17 años)
Causa de la muerte sarcoma d'Ewing[1]
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán
Oficiu llaicu
Miembru de Prelatura de la Santa Cruz y Opus Dei (es) Traducir[1]
Santoral
26 de marzu
Creencies
Relixón Ilesia Católica
opusdei.org…
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Montserrat Grases nació en Barcelona en 1941, nuna familia católica de gran relixosidá, y que cuntaba con ocho fíos. Dempués del institutu, estudió na Escuela Profesional de la Muyer. Nel segundu cursu (1957-1958), yá enferma, nun pudo asistir a les clases con regularidá, pero igualmente avanzó nos estudios. Aprendió a rezar nel oratoriu del centru xuvenil Llar del Opus Dei, en Barcelona. El 25 d'avientu de 1957 solicitó'l so ingresu como numeraria nel Opus Dei[2] pa santificarse na vida ordinaria.

Mientres una escursión con un grupu d'amigues en La Molina, nel iviernu de 1957 a 1958, cayóse. A pesar de nun dar importancia a la cayida foi al médicu, pero'l dolor siguió aumentando hasta que mediu añu dempués, en xunu de 1958, foi-y diagnosticada sarcoma de Ewing na pierna, una enfermedá incurable y mortal al curtiu plazu. Fixo 30 sesiones diaries siguíes de radioterapia. La enfermedá provocába-y dolores intensos qu'asumía con fortaleza y resignación, actitú que provocó que dalgunos conocíos y familiares que lu visitaben averárense tamién a la so espiritualidá. Morrió en Barcelona'l 26 de marzu de 1959. Según los testigos, morrió serenamente mientres dicía: "Virgencita: ¡Cuánto te quiero! ¿Cuando me vendrás a buscar?".[3]

Causa de beatificación editar

La primer fase del procesu de beatificación desenvolver en Barcelona ente 19 d'avientu de 1962 y el 26 de marzu de 1968, presidida por monseñor Gregorio Modrego, arzobispu de Barcelona. En 1974, la Congregación pa les Causes de los Santos decretó la validez de los escritos, y en 1992 la de tol procesu. La documentación foi sometida a la congregación n'avientu de 1999 por que fuera estudiada. En 2004 treslladáronse los sos restos mortales a la cripta del Colexu Mayor Bonaigua en Barcelona.

El 26 d'abril de 2016, el Papa Francisco, col votu favorable de la Congregación de les Causes de los Santos, autorizó que se publicar el decretu pol que se declara venerable a Montse Grases.[4]

Bibliografía editar

  • Badrinas Amat, Benito, "Barcelona, Montserrat Grases", Pallabra, núm. 33 (mayu de 1968), p. 23.
  • Capucci, Flavio, Sono così felice: Montserrat Grases una ragazza trato gli altari, Milano, Ares, 2012, 1ª, 80 pp. ISBN 9788881555475
  • Ceyes, José Miguel. L'allegría de la entrega. Madrid: Rialp, 1993, 1ª, 502 pp. ISBN 8432130044
  • Ceyes, José Miguel. Montse Grases: biografía curtia. Madrid: Rialp, 1994, 1ª, 200 pp. (1997, 2ª; 2000, 3ª.) ISBN 8432130346 Traducciones:
    • al italianu: Montse Grases: una ragazza, Milano: Ares, 1995, 1ª ed. italiana, 206 pp.
    • al francés: Montsé Grases: Une jeunesse pour Dieu, París: Le Laurier, 2001, 1ª ed. francesa, 220 pp.
  • Eguíbar, Mercedes, Montserrat Grases: una vida senciella, Madrid: Sarpe, 1967, 1ª, 41 pp. (1967, 2ª; 1970, 3ª; 1973, 4ª; 1974, 5ª; 1983, 8ª). Traducciones:
    • al inglés: A modern teenager: the life of Monserrat Grases, Kenosha (WI): Prow, 1968, [1ª] ed. norteamericana, 43 pp.
    • al inglés: Monserrat Grases: Christian Heroism in Ordinary Life, New York: Scepter Booklets, 1975, [1ª] ed. norteamericana nesta coleición, 29 pp.
    • al francés: Montse Grases: xune jeunesse pour Dieu, París: Le Laurier, 1989, 27 pp.
  • Eguíbar, Mercedes. Montserrat Grases: una vida senciella. Madrid: Pallabra, 2001, 79 pp. (Xuvenil MC). ISBN 848239553X
  • Negre Rigol, Montserrat, "L'allegría y la cencellez: Montse Grases", en Castañeda Delgado, Paulino y Cociña y Abella, Manuel J. (eds.), Testigos del sieglu XX, Maestros del XXI. Actes del XIII Simposio d'Historia de la Ilesia n'España y América, Sevilla, 8 d'abril de 2002, Córdoba, Publicaciones Obra Social y Cultural CajaSur, 2003, pp. 323-330.Picanyol, Josep Lluís M.; Saumell, Pere, Montse: el secret d'un somriure, Barcelona, Casals, 1998, 1ª, 62 pp.
  • Picanyol, Josep Lluís M.; Saumell, Pere, Montse: 'El secretu d'una sorrisa (Cómic). Barcelona: Casals, 1998, 1ª ed. castellana.
  • Zeltner, Edith, Montse Grases: tot alles bereid: een korte schets van haar leven, Ámsterdam, De Boog, 2000, 1ª, 88 pp. Traducción:
    • al alemán: Zeltner, Edith, Ab jetzt muß ich stark sein: Das Leben von Montse Grases, Köln, Acocores, 2001, 1ª ed. alemana, 64 pp.
    • al castellán: Zeltner, Edith, Montse Grases, agora toca ser valiente, Barcelona, Casals, 2017, 1ª ed. castellana, 76, 16 pp.
    • al catalán: Zeltner, Edith, Ara toca ser valenta: La vida de Montse Grases, Barcelona, Opus Dei. Oficina d'Informació a Catalunya i Andorra, 2016, 1ª ed. catalana, 42 pp.

Material audiovisual editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 URL de la referencia: https://es.romana.org/62/noticias/montse-grases-es-declarada-venerable/.
  2. Ceyes, José Miguel, "Montse Grases: l'allegría de la entrega", Madrid, Rialp, 1993, 1ª, pp. 251-252.
  3. Ceyes, José Miguel, "Montse Grases: l'allegría de la entrega", Madrid, Rialp, 1993, 1ª, p. 475.
  4. Gabriel Ariza (27 d'abril de 2016). «El papa declara venerable a Montse Grases, del Opus Dei» (castellanu). Consultáu'l 27 d'abril de 2016.

Enllaces esternos editar