El Nanbudo ye un arte marcial creáu en 1978 pol maestru Yoshinao Nanbu, fundador endenantes de la escuela de kárate Sankukai. Ye un arte marcial defensivu basáu nel esquite. Consta de tres partes o métodos:

  • les téuniques de combate (Budoho),
  • les téuniques terapéutiques (Kidoho)
  • les téuniques de desarrollu personal (Noryokukaihatsuho).
Nanbudo
南武道
Enfoque Práutica de téuniques enerxétiques, terapéutiques y marciales (con y ensin armes; individualmente, por pareyes o en grupu)
Contautu/durez Refúgase’l contautu plenu
País d'orixe  Xapón
Fundador Yoshinao Nanbu
Fecha de fundación 1978
Cabezaleru Yoshinao Nanbu
Paternidá Kárate Sankukai
Deporte olímpicu Non
Sitiu oficial http://www.nanbudo.com
Cambiar los datos en Wikidata

Budoho Nanbudo: téuniques básiques editar

Chokuzen : Téuniques básiques realizaes sobre un pasu.

Kaiten : Téuniques circulares realizaes sobre un pasu.

Sanbon Renzoku Waza : Series de movimientos realizaos en tres pasos.

Randori No Kata : Los randoris son formes codificaes de combate. Fáense siete ataques pa siete defenses, que se basen dafechu nos esquites.

  • Randori Ichi No Kata : Téuniques de deprendimientu del esquite.
  • Randori Ni No Kata : Téuniques de contrataque de pie.
  • Randori San No Kata : Téuniques de barríu.
  • Randori Yon No Kata : Téuniques de safase d'agarres.
  • Gyaku Randori Ichi No Kata : Téuniques de deprendimientu del esquite, con contrataque de puñu.
  • Randori Irimi No Kata : Téuniques de defensa entrando nel ataque.
  • Randori Gyaku Irimi no Kata : Téuniques de proyeición.
  • Randori Sukui No Kata : Téuniques de barríu.
  • Kaiten Randori Ichi No Kata : Téuniques de deprendimientu del contrataque circular, téuniques de puñu.
  • Kaiten Randori Ni No Kata : Téuniques de contrataque de pie al nivel de la cabeza (jodan)
  • Kaiten Randori San No Kata : Téuniques de barríu (kaiten geri gedan)
  • Kaiten Gyaku Randori Ichi No Kata : Téuniques de deprendimientu del contrataque circular, téuniques de puñu.
  • Randori Ukemi No Kata : Téuniques de cayida.
  • Randori Taiso No Kata : Téuniques estrayíes del Ki Nanbu Taiso
  • Randori Furi No Kata : Téuniques circulares simultánees.
  • Randori Kasumi No Kata : Téuniques de proyeición aérea.
  • Suwari Randori Ichi No Kata : Téuniques de combate tando de rodiyes.
  • Suwari Randori Ni No Kata : Téuniques de combate tando de rodiyes.
  • Suwari Kantsetsu Randori No Kata : Téuniques de combate con llaves tando de rodiyes.
  • Kantsetsu Randori No Kata : Téuniques de llaves.
  • Ki Randori No Kata : Téuniques d'harmonización col compañeru.

Ju-randori : Los Ju-Randori son combates u los ataques tán codificaos como nos randoris, pero les defenses son llibres. Ye una forma más fluyida, direuta y realista de trabayar los randoris anteriores.

Kates editar

Cada kata ye un refileru de movimientos codificaos simulando un combate contra dellos adversarios. Neto que los randoris, cada kata tien la so especialización.

Shihotai (Kates de base) : Son series de movimientos realizaos nes cuatro direiciones (oeste, este, sur, norte). Son siete:

  • Tsuki : La lluna: gedan barai, tsuki
  • Ten : El cielu: koken
  • Chi : La tierra: tsuki, gyaku-tsuki
  • Os : El llotu: kansetsu geri
  • Mizu : L'agua: mikazuki geri
  • Ki : La madera: kaiten geri gedan
  • Ku : L'universu: kata enerxéticu

Ki Nanbu Taiso : una serie de diez movimientos basaos na naturaleza (animales y elementos):

  • Nami : La fola, movimientos que simbolicen la vagamar.
  • Kaze : El vientu, movimientu que simboliza’l soplu l'aire.
  • Iwa : La peña, movimientu que simboliza la estabilidá de la peña.
  • Matsu  : El pinu, movimientu que simboliza la flexibilidá del pinu.
  • Tsuru : La garza, movimientu que simboliza l'equilibriu d'esti animal.
  • Hebi : La culiebra, movimientu que simboliza la danza de la culiebra.
  • Ryu : El dragón, movimientu que simboliza al dragón arrefundiándose sobre la presa.
  • Cho : La caparina, movimientu que simboliza’l bater de les ales de la caparina.
  • Taki : La cascada, movimientu que simboliza la cayida de l'agua.
  • Nichi : El sol, movimientu que simboliza’l riscar y el chisgar del sol.

Les kates superiores editar

  • Nanbu Shodan : Imaxe de la primavera
  • Nanbu Nidan : Imaxe del veranu
  • Nanbu Sandan : Imaxe de la seronda
  • Nanbu Yondan : Imaxe del iviernu
  • Nanbu Godan : Imaxe de les cuatro estaciones

Kates superiores personalizaos editar

  • Sanposho : Pequeñu kata respiratoriu
  • Sanpodai : Gran kata respiratoriu
  • Seienchin : Caballeru de cien años
  • Hyakuhachi : Cientu ocho
  • Seipai : Caballeru de lleenda
  • Ikkyoku : Kata del estremu
  • Matsu : Kata del pinu
  • Take : Kata del bambú
  • Ume : Kata de la cirolar
  • Shochikubai : Kata de la felicidá
  • Shin Tajima : Nuevu Tajima

Bunkai editar

Los Bunkai son aplicaciones, contra ún o más adversarios, de les téuniques de combate trabayaes “al aire”. Cada kata y cada shihotai tien el so bunkai.

El Nanbutaiso-Bunkai :

  • Nami : Defensa contra agarre y de siguío contra agarre per detrás
  • Kaze : Defensa contra golpe de puñu a la cabeza y contrataque con doble shuto
  • Iwa : Defensa contra mae-geri, barríu siguíu de golpe
  • Matsu : Defensa contra agarre de les moñeques
  • Tsuru : Defensa contra mae-geri siguida de contrataque shuto
  • Hebi : Defensa contra agarre de moñeques
  • Ryu : Defensa contra agarre de frente a la cintura, siguida de golpe shuto
  • Cho : Defensa contra golpe de puñu, contrataque furiage-tsuki
  • Taki : Defensa contra golpe de puñu, siguida de golpe mikazuki-geri a la cabeza
  • Nichi : Defensa contra abrazu a los costazos, contrataque al esternón

Kobudo editar

Téunica de manexu d'armes tradicionales (Bo, Tonfa, Nunchaku, Sai).

Combinaciones : Les combinaciones son intercambios d'ataques y de paraes ente dos compañeros. Estos intercambios tán codificaos y fáense en visu a exercitar l'adautación, la precisión y los reflexos.

  • Bo combinación ichiban
  • Bo combinación niban
  • Bo Randori

Los randoris con armes tán calcaos de los randoris a mano vacía.

  • Bo randori ichino kata
  • Bo kaiten randori ichino kata
  • Bo Niningake
  • Bo Kata
  • Bo Shihotai Tsuki : Imaxe de la lluna
  • Bo Shihotai Ten : Imaxe del cielu
  • Bo Shihotai Chi : Imaxe de la tierra
  • Bo Shihotai Hasu : Imaxe del llotu
  • Bo Shihotai Ki : Imaxe de la madera
  • Bo Shihotai Mizu : Imaxe de l'agua
  • Bo Nanbu Shodan
  • Ten ryu : El dragón del Cielu
  • Sei ryu : El dragón flexible
  • Kyu ryu : Los nueve dragones

La competición editar

Esisten cuatro tipos de competición; Kata, Ju-Randori, Ju Niningake, Ju Ippon Shobu.

Kata editar

La competición de kata pue realizase de dos maneres: un competidor solu sobre’l tatami, xulgáu por 5 xueces; o dos competidores sobre’l tatami, xulgaos por 3 xueces que deciden cuál de los dos fixo’l meyor kata.

Ju-Randori editar

La competición de Ju-Randori pue facese individualmente o por equipos. Namái se puntúa la téunica del defensor.

Ju-Ippon-Shobu editar

Ye una forma inda más llibre de combate, u l'atacante pue marcar puntos baxo ciertes condiciones. El ju ippon shobu prautícase sobre una superficie llendada y ríquese l'usu de proteiciones.

Ju-Niningake editar

El Ju-Niningake ye un combate d'ún contra dos. El combate divídese en 4 partes : Tsuki, Maegeri, Mawashigeri, Tsuki.

Téuniques terapéutiques (Kidoho Nanbukido) editar

Estes téuniques presten p'ameyorar l'estáu xeneral de salú de los prauticantes. Cada exerciciu tien la so especialización (respiración, meditación, flexibilidá, etc.)

Nanbu Ki Undo editar

Exercicios básicos pa sentir la enerxía que percuerre’l cuerpu.

  • Enkin kaigo-Ho : Téuniques de manes en llinia
  • Sashu-Ho : Téuniques de manes en llinia
  • Gassho-Ho : Téuniques de manes circulares
  • Akushu-Ho : Téuniques de manes circulares
  • Jukyu-Ho : Téuniques mestes de pies y manes

Nanbu Shizen No Ki-Undo editar

Exercicios de trabayu de la enerxía (interno y esterno)

  • Tsuki : Trabayu de les cervicales y les vísceres
  • Ten : Cielu, trabayu del crume’l craniu
  • Chi : Tierra, trabayu de los pies y les manes
  • Hasu : Llotu, trabayu del crume’l craniu
  • Mizu : Agua, trabayu de los reñones
  • Ki : Madera, trabayu de les manes
  • Ku : L'Universu, trabayu del tanden

Nanbu Keiraku Taiso editar

Los Nanbu Keiraku Taiso, llamaos enantes Genki, son kates terapéuticos. Cada Keiraku Taiso actúa d'una manera específica sobre diferentes meridianos.

  • Nanbu Keiraku Taiso Ichiban : arreglu del cuerpu sobre los meridianos gobernador y de la conceición
  • Nanbu Keiraku Taiso Niban : Trabayu de los meridianos del pulmón y del intestín gordu
  • Nanbu Keiraku Taiso Sanban : Trabayu de los meridianos del bazu y del estómagu
  • Nanbu Keiraku Taiso Yonban : Trabayu de los meridianos del corazón y del intestín delgáu
  • Nanbu Keiraku Taiso Goban : Trabayu de los meridianos de la vexiga y de los reñones
  • Nanbu Keiraku Taiso Rokuban : Trabayu de los meridianos del pericardiu y del triple calentador
  • Nanbu Keiraku Taiso Nanaban : Trabayu de los meridianos de la vesícula de la fiel y del fégadu

Nanbu Tenchi undo editar

Los shageno kata son exercicios respiratorios. Cada exerciciu tien una especialidá.

  • Tsuki : Trabayu de les cervicales y de les vísceres
  • Ten : Relaxación de les piernes y desaniciu del gas carbónico de restu
  • Chi : Fortalecimientu y relaxación del llombu
  • Hasu : Relaxación de la vería, trabayu de la meditación
  • Ki : Trabayu de comunicación
  • Misu : Trabayu de sensación de la naturaleza
  • Ku : Trabayu enerxéticu

Referencies editar

Enllaces esternos editar