Neus Català

política española

Neus Català Pallejà (6 d'ochobre de 1915Els Guiamets – 13 d'abril de 2019Els Guiamets),[9] miembru de les Mocedaes Socialistes Unificaes de Cataluña (PSUC) mientres la Guerra Civil Española, ye la única sobreviviente española del campu de concentración nazi de Ravensbrück

Neus Català
Vida
Nacimientu Els Guiamets[1]6 d'ochobre de 1915[2]
Nacionalidá España
Muerte Els Guiamets[3]13 d'abril de 2019[1] (103 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán
francés
Oficiu políticaenfermera
Premios
Serviciu militar
Lluchó en Guerra Civil Española
Segunda Guerra Mundial
Creencies
Partíu políticu Partíu Socialista Unificáu de Cataluña
Partit dels i les Comunistes de Catalunya (es) Traducir
Esquerra Unida i Alternativa (es) Traducir
IMDb nm1872674
comunistes.cat…
Cambiar los datos en Wikidata
Stolperstein

Biografía editar

Nació'l 6 d'ochobre de 1915 en els Guiamets (Tarragona), anque la so madrina rexistró'l 15 de xunu d'esi mesmu añu, pola desapaición de la documentación del Conceyu de Barcelona dempués de la Guerra Civil Española. Esta segunda fecha considerar de calter oficial y foi la fecha tomada pa celebrar el centenariu de la so nacencia. Se diplomó n'enfermería nel añu 1937 y, de primeres de la Guerra Civil Española, treslladar a Barcelona. Nel añu 1939 crució la frontera francesa con 180 neños güérfanos de la colonia Les Acacies de Premià de Dalt, onde s'atopaben los denominaos Neños de Negrín que taben al so cargu. Collaboró xunto al so home Albert Roger,[10] n'actividaes de la Resistencia francesa, centralizando na so casa la receición y tresmisión de mensaxes, armes y documentación, y dando abellugu a los refuxaos políticos. Foi denunciada a les autoridaes nazis por un farmacéuticu de Sarlat, que detener xunto al so home en 1943. Zarrada y maltratada en Limoges, nel añu 1944 foi deportada a Ravensbrück onde foi obligada a trabayar na industria d'armamentu. Ellí formó parte del llamáu Comandu de les gandulas, un grupu de muyeres que boicotiaba la ellaboración de les armes que se fabricaben el Holleischen, una fábrica que dependía del campu de concentración de Flossenbürg.[11] Gracies al sabotaxe, munches muyeres forzaes a trabayar naquella fábrica inutilizaron unos 10 millones de bales y estropiaron numberoses máquines de fabricación d'armamentu.[12]

Dempués de ser lliberada, tornó a Francia onde siguió la so llucha clandestina contra'l franquismu. Vivió en Sarcelles,[10] cerca de París, y presidió el Amical de Ravensbrück. Anguaño, sigue la so militancia nel Partíu Comunista de Cataluña (PCC), Izquierda Xunida y Alternativa (EUiA) y la Fundación Pere Ardiaca, de la cual ye socia d'honor.

El so fondu personal atópase depositáu nel CRAI Biblioteca Pabellón de la República de la Universidá de Barcelona. Consta de documentos sobre la Guerra Civil, l'Alemaña nazi, la II Guerra Mundial en Polonia y Francia, documentos sobre muyeres españoles y catalanes na resistencia, y amás, sobre los campos de concentración.

El 1 d'ochobre de 2017 participó nel referendu d'independencia de Cataluña de 2017.

Reconocencies editar

La Xeneralidá de Cataluña galardonar cola Cruz de San Jordi nel añu 2005 y, darréu, foi escoyida Catalana del Añu nel 2006 pol so defensa de la memoria de les más de 92.000 muyeres que finaron en campu de concentración de ravensbrück. En 2006 recibió'l Premiu l'Alternativa, dau por Izquierda Xunida y Alternativa.

El 29 d'ochobre de 2014, a los noventa y nueve años, el Conceyu de Barcelona dio-y la Medaya d'Oru al Méritu Cívicu como reconocencia pola so xera de preservación de la memoria histórica, la llucha antifascista y la defensa de los derechos de les muyeres. Nel añu 2015 recibió la Medaya d'Oru de la Xeneralidá de Cataluña, pola so llucha pola xusticia y les llibertaes democrátiques, la memoria de los deportaos y deportaes a los campos d'estermín nazi, y la defensa de los derechos humanos.[13]

Añu Neus Català editar

Cataluña dedicó l'añu 2015 a Neus Català quien, acabante cumplir los cien años, ye la última persona del Estáu que sobrevivió al campu de concentración de Ravensbrück. El disparu de salida al Añu Neus Català foi'l 1 d'abril de 2015, dempués de que recibiera la Medaya d'Oru de la Generalitat de Cataluña. Con esta conmemoración rinde homenaxe, por estensión, a toles persones que carecieron les consecuencies de la guerra, la dictadura franquista y l'internamientu en campos de prisioneros y d'estermín. Sobre ella, nel actu de presentación, la Conseyera de Bienestar y Familia Neus Munté, afirmó: "Neus Català ye una muyer fuerte y solidario, una lluchadora antifascista, una sobreviviente de los campos d'estermín nazis y un referente y un testimoniu de toles muyeres que llucharon na Guerra Civil Española y na Segunda Guerra Mundial".[14]

La celebración del Añu Neus Català ta coordinada pol Institutu Catalán de les Muyeres y collaboren el Conceyu de Barcelona, el Conceyu de els Guiamets, el Amical de Ravensbrück, l'Asociación Arte Plural, les Biblioteques de la Generalitat de Cataluña, les Comunidaes Catalanes nel Esterior, el Conseyu Comarcal del Priorat, el Consorciu pa la Normalización Llingüística, la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales, el Departamentu d'Educación, la Filmoteca de Cataluña, la Fundación Alternativa, la Fundación Cassià, la Fundación Pere Ardiaca, la Institución de Lletres Catalanes, el Memorial Democráticu, el Muséu d'Historia de Cataluña, Sàpiens Publicaciones, la Secretaría Xeneral del Departamentu de la Presidencia y VicDones-SIAD de Osona.

Bibliografía editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 URL de la referencia: https://www.ccma.cat/324/mor-neus-catala-supervivent-dels-camps-de-concentracio-nazis/noticia/2916493/.
  2. URL de la referencia: http://www.ara.cat/societat/Ravensbruck-neus-catala-nazi-camp-concentracio-extermini_0_1238876419.html.
  3. URL de la referencia: https://www.ara.cat/cultura/Mor-Neus-Catala-veu-Ravensbruck_0_1187281459.html.
  4. URL de la referencia: http://www.gencat.cat/presidencia/creusantjordi/2005/cat/.
  5. URL de la referencia: http://www.cataladelany.cat/default.asp?opcio=edicionsanteriors.
  6. URL de la referencia: https://www.social.cat/noticia/3279/prop-de-600-persones-participen-al-25e-gran-dinar-de-nadal-damics-de-la-gent-gran.
  7. URL de la referencia: https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2014/10/28/lalcalde-trias-presideix-lacte-de-lliurament-de-la-medalla-dor-al-merit-civic-a-neus-catala/.
  8. URL de la referencia: https://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/premis/medalles-dor-de-la-generalitat/guardonats-2010-2019/#bloc12.
  9. [1]
  10. 10,0 10,1 Creus, Jordi (2007) Dones contra Franco. Barcelona: Ara Llibres.
  11. Neus Català, homenatjada al Priorat. 14 de xunu de 2015. http://www.ara.cat/cultura/Neus_Catala_0_1375662670.html. 
  12. Neus Català. http://www.ugtcatalunya.cat/historia/neus-catala/. 
  13. Medaya d'Or de la Generalitat per a Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés. http://www.ara.cat/politica/Francesc_Homs-Consell_Executiu-Govern_0_1313868786.html. 
  14. Catalunya dedica'l 2015 a Neus Català, l'ùltima supervivent de Ravensbrück. 

Enllaces esternos editar