Xeneralidá de Cataluña

La Xeneralidá de Cataluña[1][2] (en catalán: Generalitat de Catalunya,[3] n'aranés: Generalitat de Catalonha) ye'l sistema institucional en que s'entama políticamente la comunidá autónoma de Cataluña n'España. Ta formada pol Parllamentu, el Conseyu Executivu o Gobierno, la Presidencia de la Xeneralidá, y poles otres instituciones que l'Estatutu d'Autonomía de Cataluña de 2006 y les lleis establecen.

Xeneralidá de Cataluña
Generalitat de Catalunya (ca)
institución, gobiernu autonómicu, información y organismu públicu
Llocalización
Sede Palau de la Generalitat de Catalunya
Direición España
Historia
Fundación19 avientu 1359
Organigrama
Presidente Pere Aragonès i Garcia (24 mayu 2021)
Participación empresarial
Formáu por Gobiernu de Cataluña
Parllamentu de Cataluña
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

La Diputación del Xeneral editar

 
Sello de la Diputación del Xeneral del Principáu de Cataluña de finales del sieglu XV que representa al so patrón portando'l escudu de la Cruz de San Jorge que yeren les armes de la Xeneralidá de Cataluña. En redol la lleenda: S(igillum) : CORTIUM : ET : PARLAMENTORUM : GENERALIUM : PRINCIPATUS : CATHALONIE ('Sellu de les Cortes y el Parllamentu del Xeneral del Principáu de Cataluña').[4]

La Xeneralidá de Cataluña debe'l so orixe a les Cortes Catalanes, que mientres el reináu de Xaime I el Conquistador axuntáronse convocaes pol rei como representantes de los Brazos o estamentos: eclesiásticos, nobleza militar y el real o "de villes reales".

Sol reináu de Pedro'l Grande, les Cortes Catalanes tomaron forma institucional. El rei obligar a celebrar Corte Xeneral añalmente. Les Cortes exercíen funciones de conseyu y tamién llexislatives per mediu de los denominaos "tres brazos": l'eclesiásticu, el militar y el popular o cámara real.

El primer pasu escontra la institución de la Xeneralidá producir nes Cortes celebraes en 1289 en Monzón, al designase una Diputación del Xeneral, comisión temporal pa recaldar el "serviciu" o tributu que se concedía al rei. Esti impuestu yera conocíu popularmente como generalidad, nome que s'esportó a Francia onde se crearon les generalités o distritos fiscales. Col pasu del tiempu, el nome oficiosu de Xeneralidá terminó suplantando'l nome oficial de Diputación del Xeneral.

Nes Cortes de 1358-1359 celebraes en Barcelona, Villafranca del Panadés y Cervera, les Cortes designaron a dolce diputaos con atribuciones executives en materia fiscal, según unos "oyentes de cuentes" que controlaben l'alministración so l'autoridá del que ta consideráu como primer presidente de la Xeneralidá, Berenguer de Cruïlles.

Nel interregno producíu pola muerte de Martín l'Humanu, la Xeneralidá asumió responsabilidaes polítiques. El sistema d'eleición de los diputaos foi oxetu de constante discutiniu. Nes Cortes del 1455, y p'evitar el nepotismu oligárquicu, introducióse'l sistema d'insaculación: los diputaos salientes escoyíen a dolce candidatos ente los que s'escoyía unu al azar.

Anque na Guerra de Socesión la Xeneralidá ocupó un llugar secundariu, foi liquidada por aciu el Decreto de Nueva Planta de 1716.

Periodu republicanu editar

El 17 d'abril de 1931, trés díes depués de la proclamación de la República Catalana, se restauró —solo en nome y como símbolu—[5] la Xeneralidá de Cataluña, como órganu de gobiernu provisional pa Cataluña, hasta'l so establecimientu definitivu como órganu d'autogobiernu de la rexón autónoma pola llei de 15 de setiembre , cuando se promulgó'l Estatutu d'autonomía de 1932. Tres la fallida proclamación del Estáu Catalán n'ochobre de 1934, la Xeneralidá ye suspendida y nun foi restaurada hasta'l trunfu del Frente Popular en febreru de 1936. En 1939, tres el trunfu del bandu subleváu, encabezáu pol xeneral Franco, foi eslleida. Anque se reconstituyó nel exiliu mientres tola dictadura (1940-1977), cola vuelta a la democracia foi restaurada.

Periodu democráticu editar

Cola muerte de Franco, y la llegada de la democracia a España, restablecióse la Xeneralidá de forma provisional el 29 de setiembre de 1977, agora como poder executivu de Cataluña.[6] El primer presidente de la restablecida Xeneralidá foi Josep Tarradellas, quien tamién lo yera de la Xeneralidá nel exiliu. Tres la entrada a valir de la nueva Constitución española (29 d'avientu de 1978) y la promulgación del nuevu Estatutu d'autonomía de Cataluña (18 d'avientu de 1979), la Xeneralidá quedó definitivamente asitiada.

A Tarradellas siguiríenlu como presidentes de la Xeneralidá, Jordi Pujol (24 d'abril de 1980 – 20 d'avientu de 2003), Pasqual Maragall (20 d'avientu de 2003 – 28 de payares de 2006), José Montilla (28 de payares de 2006 – 18 d'avientu de 2010), Artur Mas (18 d'avientu de 2010 – 10 de xineru de 2016) y Carles Puigdemont (dende'l 10 de xineru de 2016).

Instituciones editar

Les instituciones de la Xeneralidá de Cataluña tán regulaes nel Títulu II del Estatutu d'autonomía anguaño vixente.

El Parllamentu editar

 
Palaciu de la Xeneralidá de Cataluña.

El Parllamentu de Cataluña representa al pueblu de Cataluña. Exerz la potestá llexislativa, aprueba los presupuestos de la Xeneralidá y controla ya impulsa l'acción política y de gobiernu. Exerz coles mesmes les otres competencies que-y son atribuyíes pol ordenamientu xurídicu y n'especial pol Estatutu d'Autonomía de Cataluña.

El presidente de la Xeneralidá editar

El presidente de la Xeneralidá de Cataluña ostenta la más alta representación de la Xeneralidá y l'ordinaria del Estáu en Cataluña. Dirixe y coordina l'acción del Conseyu Executivu o Gobiernu. Tien see nel Palaciu de la Xeneralidá de Cataluña, na ciudá de Barcelona.

El Gobiernu editar

El Conseyu Executivu o Gobiernu de Cataluña ye l'órganu cimeru colexáu que dirixe la política y l'Alministración de la Xeneralidá de Cataluña. Ye coles mesmes el titular de la función executiva y de la potestá reglamentaria.

El Conseyu de Garantíes Estatutaries editar

El Conseyu de Garantíes Estatutaries de Cataluña ye un organismu de calter consultivu que dictamina, nos casos que la llei establez, sobre l'adecuación al Estatutu d'autonomía de los proyeutos o proposiciones de llei sometíos a alderique y aprobación del Parllamentu de Cataluña. Vela amás, na so actuación, pola observación y el cumplimientu de la Constitución y del Estatutu de Cataluña.

El Síndicu d'Agravios editar

El Síndicu d'Agravios tien la función de protexer y defender los derechos y les llibertaes reconocíes pola Constitución y l'Estatutu. A tal fin supervisa l'actividá de l'Alministración de la Xeneralidá, la de los organismos públicos o privaos venceyaos que dependen de la mesma, la de les empreses privaes que xestionen servicios públicos o realicen actividaes d'interés xeneral o universal o actividaes equivalentes de forma alcordada o indireuta y la de les persones con un venceyu contractual coles alministraciones públiques. Coles mesmes, supervisa l'actividá de l'Alministración llocal de Cataluña y la de los organismos públicos o privaos venceyaos que dependen de la mesma. Tamién puede estender el so control a l'Alministración del Estáu en Cataluña, nos términos qu'establezan los alcuerdos de cooperación col Defensor del Pueblu.

La Sindicatura de Cuentes editar

La Sindicatura de Cuentes ye l'órganu fiscalizador esternu de les cuentes, de la xestión económica y del control d'eficiencia de la Xeneralidá, de los entes llocales y del restu del sector públicu de Cataluña. Depende orgánicamente del Parllamentu, exerz les sos funciones por delegación del mesmu y con plena autonomía organizativa, funcional y presupuestaria, acordies coles lleis.

El Conseyu Audiovisual de Cataluña editar

El Conseyu Audiovisual de Cataluña ye l'autoridá reguladora independiente nel ámbitu de la comunicación audiovisual pública y privada. El Conseyu actúa con independencia del Gobiernu nel exerciciu de les sos funciones. Los criterios d'eleición de los sos miembros y los sos ámbitos específicos d'actuación son delimitados por una llei del Parllamentu.

Delegaciones nel esterior editar

Amás de cuntar con una representación en Madrid y Bruxeles, la Xeneralidá dispón, al amparu de los artículos 193 y 194 del Estatutu d'Autonomía de Cataluña de 2006, de diverses delegaciones nel estranxeru col fin de promover los intereses propios de Cataluña:

Delegaciones pendientes d'apertura:

Cerráronse o nun espolletaron les siguientes delegaciones:

Ver tamién editar

Cuerpos entamaos pola Xeneralidá de Cataluña editar

Referencies editar

  1. Guía d'usos y estilu nes redes sociales de la Xeneralidá de Cataluña, Xeneralidá de Cataluña, 2010. ISBN 978-84-393-8387-1
  2. «De Macià a Puigdemont: tolos homes del president». L'Aventura de la Historia (Art Duomo Global, S. L.) (215):  páxs. 22-27. setiembre de 2016. ISSN 1579-427X. 
  3. Estatutu d'Autonomía de Cataluña; Títulu Preliminar, Artículu 2 en gencat.cat
  4. Alberto Montaner Frutos, La señal del rei d'Aragón: Historia y significáu, Zaragoza, Institución «Fernando'l Católicu», 1995, p. 156, fig. 68. ISBN 84-7820-283-8.
  5. Caminal, Miquel (2000). «Catalanismu y Autogobiernu», Antonio Hernández Sánchez y Javier Espinosa: Nacionalismu: pasáu, presente y futuru. Universidá de Castiella-La Mancha, páx. 79. ISBN 9788484270881.
  6. Real Decreto-Llei 41/1977, de 29 de setiembre, sobre Reestablecimientu Provisional de la Xeneralidá de Cataluña.
  7. http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/285073/govern-reforca-presencia-lexterior-creacio-noves-delegacions-santa-portugal-marroc.html.
  8. Decretu 421/2011 de 27 d'avientu, del Departamentu de la Presidencia, de supresión de la Delegación del Gobiernu de la Xeneralidá de Cataluña n'Arxentina; entrada a valir: 01/01/2012 (DOGC númberu 6.034 de 29/12/2011).
  9. Alcuerdu del Gobiernu de la Xeneralidá de Cataluña del 09/06/2009.

Enllaces esternos editar