Un oasis ye un paraxe d'un desiertu nel cual pueden atopase agua y vexetación. Suelen constituyir porciones más o menos estenses de terrenes fertilizaos por una fonte d'agua metanes los bancos de sable.

Oasis d'Huacachina en Perú.
Oasis de Timimoun n'Arxelia.
Mapa de los oasis n'Exiptu.
Oasis en Libia.

Nestos llugares puede haber pequeños asentamientos habitaos, como los de la rexón d'El Sáḥara, la península arábiga o pueblos como los de Pica, en Chile, Ica en Perú o Parras de la Fuente, en Méxicu. Amás de dar cultivos a los pobladores cercanos, sirven p'abastecer a los viaxeros y caravanes.

A la ilusión de percibilos visualmente llámase-y espeyismos.

La pallabra oasis provién del griegu ὄασις [oasis], tomáu del exipciu oḥ3t, en demóticu oḥỉ y en coptu uaḥy.[ensin referencies]

Oasis d'Exiptu editar

Célebres son los oasis d'Exiptu, que fueron alministraos cola mesma atención que les demás rexones mientres la dómina del antiguu Exiptu. Sirvíen de llugar de suministru y descansu a les grandes caravanes de beduinos comerciantes del interior d'África, faciéndose mención nos añales exipcios d'estos baxu la denominación más xeneral d'habitantes del territoriu líbico.

Oasis nel Perú editar

La llaguna de Huacachina ye un oasis allugáu a 5 km al oeste de la ciudá d'Ica (nel Perú) y a 60 km al este de la mariña del océanu Pacíficu; preséntase como un verdaderu oasis natural metanes los blancos sables del ermu costeru de Perú. D'agües color verde esmeralda, surdió debíu al afloramientu de corrientes soterrañes y alredor d'ella hai una abondosa vexetación compuesta de palmeres, ocalitos (especies introducíes) y l'especie de algarrobo conocida como huarango, que sirven pal descansu de les aves migratories que pasen por esta rexón. Tou ello contribúi a faer de Huacachina unu de los llugares más vistosos y bellos de la mariña peruana.

Oasis del Atles editar

Nel Altu Atles, de Marruecos, les tribus bereberes que viven en zones aisllaes y seques de los montes son autosuficientes dende va sieglos gracies a un sistema que-yos dexa integrar coles mesmes la producción de verdures, ceberes y frutos cola campera p'animales, por aciu la rotación de cultivos y téuniques agroforestales. Esta manera de vida calteníu mientres xeneraciones nos oasis tien un fuerte componente cultural. L'agua estrayer por aciu una téunica llamada khettara que consiste en drenar los acuíferos por aciu túneles por gravedá. Estos oasis fríos del este del Atles formen parte de los llamaos Sistemes Importantes del Patrimoniu Agrícola Mundial (SIPAM). La rexón afeutada abarca pocu más de 300.000 hai y entiende unos 39.000 habitantes.[1]

Sistema ghout d'oasis d'Arxelia editar

El ghout ye un tipu d'oasis del nordeste d'El Sáḥara arxelín, nel que les agües soterrañes utilizar pa regar les palmeres datileres nun terrenal desértico con acuíferos a poca fondura. El sistema ghout de cultivu consiste n'escavar un cuévanu nel sable con un diámetru de 80 a 200 m y a un metro percima de la capa freática, por que los raigaños tean en contautu permanente cola agua y el riego facer de forma natural. Por esta razón, Naciones Xuníes considerar parte de los Sistemes Importantes del Patrimoniu Agrícola Mundial (SIPAM).[2]

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  • Heródoto: La islla de los aventuraos. Nesti rellatu apaez per primer vegada la pallabra «oasis».

Referencies editar

  1. «Oases System in Atles Mountains». Sistemes Importantes del Patrimoniu Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultáu'l 22 de xineru de 2017.
  2. «Sistemes reconocíos nel mundu». Sistemes Importantes del Patrimoniu Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultáu'l 14 de xineru de 2017.

Enllaces esternos editar