Ollauri

conceyu de La Rioxa (España)

Ollauri ye un conceyu de la comunidá autónoma de La Rioxa (España). Asitiar nel noroeste de la provincia.

Ollauri
Alministración
País España
AutonomíaBandera de La Rioxa La Rioxa
Tipu d'entidá conceyu de La Rioxa
Alcaldesa de Ollauri (es) Traducir Maria Luisa Ruiz Nanclares
Nome oficial Ollauri (es)[1]
Códigu postal 26220
Xeografía
Coordenaes 42°32′31″N 2°49′59″W / 42.541944444444°N 2.8330555555556°O / 42.541944444444; -2.8330555555556
Ollauri alcuéntrase n'España
Ollauri
Ollauri
Ollauri (España)
Superficie 3 km²
Altitú 493 m
Llenda con Haro, Gimileo, Briones y Rodezno
Demografía
Población 312 hab. (2023)
- 154 homes (2019)

- 137 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.1% de La Rioxa
0% de España
Densidá 104 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
ollauri.com
Cambiar los datos en Wikidata

Toponimia editar

El nome d'Ollauri, como'l de munchos pueblos en La Rioxa, tien base nel vascuenciu primixeniu. D'esta manera , según l'investigador Eduardo Aznar Martínez, vendría de ol(h)a que significa “cabaña, choza pastoril”, y (h)uri sufixu frecuente na toponimia n'eusquera que tien por significáu “villa o llugar pobláu”. D'esta manera el significáu completu del topónimu sería "villa de cabañes". Esti nome apaez documentáu en delles cites medievales con distinta grafía como por casu: Olauri en 1182, Olhauri en 1185 —esta postrera quiciabes la más próxima a la pronunciación primitiva—, Hollauri en 1215, Olauri en 1257 o Hullauri 1488.[2]

Historia editar

Un documentu de 1343 la cita como "Ullauri", posible referencia al nome del repoblador vascu, Ulla, qu'ocupó a mediaos del sieglu X una tierra fronteriza colos dominios árabes. Otros comenten que "Ollauri" vendría significar "Villa de cabañes", o " de ferrerías" ("fola" ye ferrería n'euskera, ente que "uri" vien de "hiri", esto ye, ciudá).

Ollauri foi aldega de Briones hasta'l sieglu XVIII, circunstancia que puede esplicar la escasa documentación histórica referida específicamente a la villa.

Como aldega de Briones, esfrutó del fueru concedíu a esta llocalidá'l 18 de xineru de 1256 por Alfonsu X el Sabiu y del privilexu real vencíu por Sancho IV en 1293. Perteneció al señoríu de los Téllez Girón, duques de Osuna y condes de Ureña, quien nomaben el so alcalde ordinariu.

En 1712, reinando n'España'l primer rei Borbón Felipe V, Ollauri se desligó de Briones y constituyóse en villa con Conceyu propiu.

Formó parte de la provincia de Burgos hasta la creación de la provincia de Logroño el 30 de payares de 1833.

Demografía editar

El conceyu, que tien una superficie de 2,6 km²,[3] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 278 habitantes y una densidá de 106,92 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica d'Ollauri ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[4]      Población según el padrón municipal de 2017.[5]

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011 Mª Luisa Ruiz Nanclares PSOE
2011-2015 Mª Luisa Ruiz Nanclares PSOE
2015-2019 Miguel Martínez Orbañanos PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Economía editar

Evolución de la delda viva editar

El conceutu de delda viva contempla namái les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Gráfica d'evolución de la delda viva del conceyu ente 2008 y 2014

     Delda viva del conceyu en miles d'Euros según datos del Ministeriu de Facienda y Ad. Públiques.[6]

La delda viva municipal per habitante en 2014 xubía a 2.354,95 €.[7]

Comunicaciones editar

Atópase próximu a la nacional N-232 y a l'autopista vascu-aragonesa.

Servicios editar

  • Tienda de Comestibles
  • Farmacia
  • Consultoriu médicu
  • Sucursal Bancaria (horariu llindáu)
  • Dos restoranes
  • Dos chigres
  • Biblioteca municipal

Llugares d'interés editar

Edificios y monumentos editar

 
Palaciu de los Marqueses de Terán.
  • Ilesia Parroquial de San Salvador. De los sieglos XVI al XVII.
  • Palaciu de los Marqueses de Terán. Del sieglu XVII.
  • Palaciu del Conde de Rodendu
  • Palaciu Conde de Portalegre
  • Casa de D. Federico Paternina
  • Ermita Santolaya
  • Conceyu
  • Parque de la Fuente del Cañu

Bodegues de Prestíu editar

Fiestes llocales editar

  • 10 d'avientu, festividá de Santolaya, patrona de la llocalidá.
  • Últimu fin de selmana d'agostu: fiestes de "Gracies"
  • El segundu fin de selmana de setiembre vien celebrándose El Mercáu de la Vendimia, con gran ésitu.
  • En febreru dedica'l mes al mundu del Vinu.

Personaxes pernomaos editar

  • Pobes, conseyeru de Facienda na corte de Carlos III
  • Eduardo Groizard Y Paternina, conde de Portalegre y destacáu nes embaxaes d'España en Cuba ya Italia
  • Federico Paternina Josué y Miguel Martínez Berberana, fundadores de les bodegues que perpetúen los sos respeutivos apellíos
  • Eduardo Paternina, marqués de Terán.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. «REPERTORIO BÁSICO DE TOPONIMIA EUSKÉRICA EN LA RIOJA, AZNAR MARTÍNEZ - Biblioteca Gonzalo de Berceo». Consultáu'l 2020-11-06.
  3. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  4. Cifres de población y Censos demográficos
  5. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional».
  6. Delda Viva de les Entidaes Llocales
  7. División de la delda viva de 2014 (datu del Facienda y Alministraciones Públiques, Delda Viva de les Entidaes Llocales) ente'l númberu d'habitantes del conceyu d'esi mesmu añu (datu del Institutu Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional).

Enllaces esternos editar