Pedrera

conceyu de la provincia de Sevilla (España)

Pedrera ye un conceyu de la provincia de Sevilla, Comunidá Autónoma d'Andalucía, España. Reconozse como xentiliciu oficial "pedrereño/a". "Pedrera" ye sinónimu de "cantera" yá que nesta llocalidá topen unes importantes y granibles canteres.

Pedrera
Alministración
País España
Autonomíasimple Andalucía
Provincia provincia de Sevilla
Tipu d'entidá conceyu d'España
Cabezaleru/a del gobiernu Antonio Nogales Monedero
Nome oficial Pedrera (es)[1]
Códigu postal 41566
Xeografía
Coordenaes 37°13′23″N 4°53′48″W / 37.223055555556°N 4.8966666666667°O / 37.223055555556; -4.8966666666667
Pedrera alcuéntrase n'España
Pedrera
Pedrera
Pedrera (España)
Superficie 60.64 km²
Altitú 460 m
Llenda con Gilena, Estepa, La Roda de Andalucía, Sierra de Yeguas, Martín de la Jara y Osuna
Demografía
Población 5104 hab. (2023)
- 2576 homes (2019)

- 2618 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.26% de provincia de Sevilla
0% de Andalucía
0.01% de España
Densidá 84,17 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
pedrera.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Les sos coordenaes xeográfiques son 37º 13' N, 4º 53' O. El conceyu ta asitiáu na mancomunidá de Sierra Sur-el Peñón. Asítiase a una altitú de 460 msnm y a 110 km de la capital de provincia, Sevilla.

El términu municipal llenda colos siguientes conceyos:

Estepa (8 km)
Gilena (4 km)   La Roda de Andalucía (12 km)
Martín de la Jara (13 km)

Símbolos editar

L'escudu y la bandera de Pedrera defínense:

«Escudu cuadrilongo de base arrondada. En campu d'oru, catorce bales de cañón circulares, de sable, puestes trés, trés, cuatro, cuatro, de riba abaxo, superaes por cuatro columnes sumaes d'un frontón curvu, d'azur, fileteado de sable y esclariáu de plata, acompañaos de dos gumías curves, baxes, desnudes y encaraes, d'azur guarníes de sable.»
«Bandera rectangular de proporciones 2:3, con una banda que la crucia en diagonal dende lo alto del estil al baxu de la batiente, en color negru d'anchor igual a 1/10 del anchu de la bandera. La zona triangular esquierda, y por tanto inferior, va llucir el color verde. La parte cimera derecha va tener color blancu. Centráu y sobrepuestu l'escudu municipal.» [2]

Demografía editar

Evolución demográfica
1896 1901 1926 1936 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2007 2008
2.000 2.368 3.172 3.667 4.194 4.109 4.204 4.083 4.311 4.762 5.003 5.143 5.161 5.341

Alministración editar

Resultaos de les eleiciones municipales de 2015 en Pedrera
Partíos políticos nel Conceyu de Pedrera
Partíu políticu
% votos
Conceyales
Izquierda Xunida - Los Verdes - Convocatoria per Andalucía (IX-LV-CA)
53,63%
7
 
Partíu Socialista Obreru Español (PSOE-A)
40,62%
6
 
Partíu Popular (PP)
4,81%
0
Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Marcelino Gómez Páez PTA
1983-1987 José Lucena Angel hasta 1986, dempués Antonio Lluna Pachón PSOE-A
1987-1991 Francisco Ramos Gómez PSOE-A
1991-1995 Francisco de Sal Fernández Carrasco, hasta 1993, dempués Manuel Rodríguez Guillén PSOE-A [†] IX-LV-CA
1995-1999 Manuel Rodríguez Guillén IX-LV-CA
1999-2003 Francisco Javier Montero Vega PSOE-A
2003-2007 Francisco Javier Montero Vega PSOE-A
2007-2011 Antonio Nogal Monedero IX-LV-CA
2011-2015 Antonio Nogal Monedero IX-LV-CA
2015-2019 Antonio Nogal Monedero IX-LV-CA
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Gastronomía editar

o porra

Deportes editar

  • CD Pedrera. Con representación nes categoríes dende Senior hasta prebenjamines y femenín. Ye l'equipu de fútbol más antiguu de la contorna.
  • CD Águiles de Pedrera. Equipu de fútbol sala.
  • Club Pedrera Baloncestu. Cuenta con categoríes alevina, infantil, cadete, xuvenil y senior, amás de femenín.
  • Club d'Atletismu Trotacaminos.
  • Club de la Petanca.
  • Club Ciclista Pedrera.

Fiestes editar

  • Selmana Santa. La Selmana Santa en Pedrera empieza'l Domingu de Ramos con La Borriquita procesionan 2 Pasos Ntro. Padre Jesús na so entrada Triunfal en Xerusalén y María Santísima De L'Aurora (Pasu de Paliu)
    • El Xueves Santu fai estación de penitencia la Hermandá y cofradería de San Xuan Evanxelista, Mª Santísima de Paz y Esperanza, San Blas y El nuesu Padre Jesús Cautivo. Procesiona con un namái pasu (en proyeutu'l misteriu con un Cristu Cautivo) de paliu(Antiguu Paliu de color burdeos de la hdad Sevillana Del Cuetu De la Águila), con San Xuan Evanxelista y Mª Santísima de Paz y Esperanza; pasu neobarrocu con claru estilu sevillanu con candelabros de cola realizaos nel taller de Manolo de Los Ríos.
    • El Vienres Santu, pela mañana sobre les 10, realiza la so estación de penitencia la Hermandá d'El nuesu Padre Jesús Nazarenu, Nazarenu con cruz arrecostines. (En proyeutu paso de Paliu Virxe de la Candelaria).
    • El Vienres Santu pela tarde, realiza la so estación de penitencia la Hermandá del Cristu del Sangre; talla de pasta policromada del sieglu XVI.
    • El Sábadu Santu pela tarde, realiza la so estación de penitencia la Hermandá de La Virxe de los Dolores y Santu Entierru de Cristu, que procesiona con dos pasos, el primeru un cristu yacente de Sebastian Santos, y el Segundu un pasu de paliu cola imaxe de Virxe de los Dolores.
  • La Fiesta de la Candelaria enhonor a la Virxe De La Candelaria, celebrada'l 1 de febreru. Enciéndense más de 500 fogueres na llocalidá. Sobre les 18:30, toes coles mesmes, encender en Pedrera centenares de fogueres. Los díes previos ye interesante ver como s'atropen, per parte de mozos y mayores, les cañes de la olivar (la so fradadura sirve de base pa les fogueres) y atrópense nes puertes de les cases.
  • Fiesta de San Antonio de Padua, celebrada'l 13 de xunu. Ye la velada n'honor del patrón d'esti pueblu.
  • Antroxu de Pedrera, 40 díes antes del Domingu de Resurreición). La fiesta más participada de tol añu. La totalidá del pueblu amarutar nel Entierru de la Sardina (el Miércoles de Ceniza).
    • Pregón. Sábadu anterior al miércoles de ceniza na plaza de la Ilesia.Onde suel actuar la Chirigota de la llocalidá.
    • Romería. Domingo anterior al miércoles de ceniza. Realízase una salida al campu. Ye atípica, pos nun ta dedicada a nengún personaxe nin virxe. Ye n'honor de Don Carnal. Xeneralmente ye la sierra de la Cruz o la so contorna.
    • Cádiz en Pedrera. El llunes y martes anteriores al miércoles de ceniza danse cita na caseta municipal les agrupaciones más importantes del antroxu de Cádiz. Pela tarde tamién se celebra l'antroxu infantil.
    • Miércoles de ceniza. Ye'l momentu más importante del antroxu de Pedrera. Fiesta onde tol mundu amarútase y dase cita na plaza de la ilesia.
  • Feria d'Agostu, celebrada la tercer selmana del mesmu mes. Típica feria d'agostu d'Andalucía. Casetes, vieno manzanilla o finu, baille por sevillanes, etc.

Llugares pa visitar editar

  • Ilesia de San Sebastián.
  • Ermita del Santu Cristu del Sangre.
  • Ermita de la Virxe del Carmen.
  • Fachada de la Casa Hermandá de San Xuan Evanxelista, realizada en cantería por maestros artesanos (Mármoles Santu Cristu) con caliar estrayida nes canteres de Pedrera.
  • Fonte De La Figal
  • El Uxu
  • Paséu pola Sierra de la Cruz, llugar onde los pedrereños celebren la so romería n'honor a Don Carnal.
  • Coleición Museolóxica De Pedrera

Personaxes Famosos editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. [1]

Enllaces esternos editar