Pexes cartilaxinosos de Canaries

artículu de llista de Wikimedia

Los pexes cartilaxinosos o condrictios entienden unes 960 especies de pexes incluyendo tiburones, rayes y quimeras. La so carauterística principal ye la so cadarma de cartílagu, qu'anque puede calcificarse nunca ye sustituyíu por un cadarma ósea mientres la vida del pexe.[1]

Especies editar

La llista d'especies qu'apaez de siguío inclúi la totalidá de les especies nomaes na Llista d'especies marines de Canaries (algues, fungos, plantes y animales) publicada en 2003 pola Conseyería de Política Territorial y Mediu Ambiente del Gobiernu de Canaries.

Orde Hexanchiformes editar

Especie[2] Nome común Distribución Imaxe
Heptranchias perlo Tiburón de siete branquies,[3] boquidulce,[4] tiburón vaca[5] Agües subtropicales y tropicales. Conocíu nel Mediterraneu, Xapón, Australia, Nueva Zelanda, Irlanda, Inglaterra, África ecuatorial, Natal y Mozambique.[3]  
Hexanchus griseus Cañabota gris,[6] tiburón vaca[5] Cosmopolita, n'agües fondes de mares tropicales, subtropicales y templaos[7]  

Orde Orectolobiformes editar

Especie[2] Nome común Distribución Imaxe
Ginglymostoma cirratum Gata nodriza[8] Dambes costes d'América tropical, mariña occidental d'África y Cabu Verde. Dacuando invade agües continentales en dómines de seques, cuando'l so salín ye mayor.[9]  
Rhincodon typus Tiburón ballena[10] Cosmopolita, mares tropicales y subtropicales[8]  

Orde Lamniformes editar

Especie[2] Nome común Distribución Imaxe
Alopias superciliosus Foín ojón,[8] foín negru[4] Cosmopolita d'agües tropicales y subtropicales, tanto costeres como oceániques[8]  
Alopias vulpinus Tiburón foín,[10] foín[8] Cosmopolita, tantu n'agües tropicales como fríes, tanto oceániques como costeres[8]  
Cetorhinus maximus Tiburón pelegrín[8] Circunglobal, distribución ancha pero esvalixa[8]  
Carcharodon carcharias Tiburón Blanco[11] Agües tropicales y templaes de tol mundu.[11]  
Isurus oxyrinchus Marraxu[11] Agües tropicales y subtropicales de tol mundu[11]  
Isurus paucus Marraxu carite[8] Circuntropical[8]  
Carcharias taurus Toru bacota[8] Atlánticu, Mar Mediterraneu, Pacíficu occidental[8]  
Odontaspis ferox Sarda,[12] solrayo[13] Pocu conocida. Avistáu nel Mediterraneu, Atlánticu Norte, Nueva Zelanda, Xapón, California y el noroeste d'Australia[3]  
Pseudocarcharias kamoharai Tiburón cocodrilu[8] Oceánicu y circuntropical[8]  

Orde Carcharhiniformes editar

Especie[2] Nome común Distribución Imaxe
Carcharhinus brachyurus Jaquetón cobre,[4] tiburón cobrizu, bacota[14] Océanu Atlánticu (incluyendo'l Mediterraneu), Pacíficu y Índicu, en zones templaes y subtropicales[14]  
Carcharhinus falciformis Jaquetón,[10] jaquetón sedosu,[4] tiburón bobu[5] Circumtropical, tanto oceánicu como costeru[15]  
Carcharhinus galapagensis Tiburón de Galápagos[10] Circumglobal, apaez n'agües templaes acomuñáu a islles oceániques[16]  
Carcharhinus limbatus Tiburón d'aleta negra,[10] jaquetón enllordiáu,[4] tiburón macuira[5] Cosmopolita de mares tropicales y templaos[9]  
Carcharhinus longimanus Tiburón oceánicu[6] Circumtropical[15]  
Carcharhinus obscurus Tiburón areneru,[6] jaquetón llobu[4] Cosmopolita de mares tropicales y subtropicales[7]  
Carcharhinus plumbeus Tiburón cachu,[6] jaquetón de Milberto,[4] tiburón aletón[5] Cosmopolita de mares tropicales y subtropicales, incluyíu'l Mediterraneu[7]  
Galeocerdo cuvier Tiburón tigre, tintorera[10] Cosmopolita de mares tropicales y subtropicales, esporádicamente atópase-y en llatitúes más elevaes[9]  
Prionace glauca Quella, tintorera, tiburón azul[17] Cosmopolita[17]  
Sphyrna lewini Cornuda cachona[10] Cosmopolita de mares tropicales. Anque nun ye frecuente, puede atopase n'agües continentales,[9]  
Sphyrna zygaena Cornuda, pexe martiellu[17] Atlánticu y Mediterraneu, zones tropicales y subtropicales[17]  
Pseudotriakis microdon Musolón[3] Aparentemente cosmopolita[3]  
Apristurus laurussonii Gatu islándico[5] Aguada esti del Atlánticu dende Islandia hasta Gabón[18]  
Galeus melastomus Bocanegra,[19] olayo[4] Atlánticu dende faroes hasta Senegal y Mar Mediterraneu (ausente nel norte del Adriáticu y el Mar Negru)[20]  
Scyliorhinus canicula Pintarroja[11] Atlánticu, Mediterraneu y esti del Pacíficu[11]  
Galeorhinus galeus Cazón[1] Cosmopilita d'océanos templaos. Presente nel Mar Mediterraneu[20]  
Mustelus asterias Musola estrellada[4] Atlánticu (Shetlnad, Mar de Norte, Madeira y Marruecos) y Mar Mediterraneu (ausente nel Mar Negru)[20]  
Mustelus mustelus Musola,[11] cazón, tollo[17] Atlánticu oriental y Mediterraneu[11]  

Orde Squaliformes editar

Especie[2] Nome común Distribución Imaxe
Centrophorus granulosus Quelvacho,[4] Atlánticu (aguada esti y norte de l'aguada oeste), Mediterraneu, oeste del océanu Índicu[20]  
Centrophorus niaukang Quelvacho chinu Distribución esporádica nel Atlánticu y el Indopacífico occidental. Esisten poblaciones conocíes en: Australia, Xapón (Kyushu) Maldivas, Marruecos, Mozambique, Seychelles (Aldabra), Sudáfrica, España (Islles Canaries), Taiwán y Estaos Xuníos[21]  
Centrophorus squamosus Quelvacho negru[22] Aguada esti del Atlánticu, Océanos Índicu y Pacíficu[22]  
Deania hystricosum Picopato, pejepato, zapata[23] Llocalizaciones tremaes na aguada esti del Atlánticu y l'aguada oeste del Pacíficu.[24]  
Deania profundorum Tollo flecha[25] Atlánticu y Índicu[25]  
Centroscymnus coelolepis Pailona[4] Atlánticu, Pacíficu y Índicu, con una distribución amplio pero alcontrao[4]  
Centroscymnus crepidater Atlánticu nordés, Nueva Zelanda y oeste del pacíficu tropical[16]  
Centroscymnus cryptacanthus Atlánticu y vertiente oeste de Pacíficu[26]  
Dalatias licha Negra[4] Agües tropicales de tol mundu sacante l'aguada esti del Pacíficu[26]  
Etmopterus princeps Tollo ralla[3] Atlánticu Norte en dambes aguaes[3]  
Etmopterus pusillus Tollo lluceru llisu[27] Atlánticu, Índicu y Pacíficu[27]  
Etmopterus spinax Negrín[11] Atlánticu oriental[11]  
Isistius brasiliensis Tiburón cigarru, pexe taladro[28] Circumtropical,[26]  
Oxynotus centrina Gochu marín[11] Atlánticu oriental y Mediterraneu[11]  
Scymnodon ringens BruxaError de cita: Etiqueta <ref> non válida; nomes non válidos, p.ex. demasiaos Norte y centru de l'aguada esti del AtlánticuError de cita: Etiqueta <ref> non válida; nomes non válidos, p.ex. demasiaos  
Scymnodon squamulosus Brujo terciopelo[5] Atlánticu y posiblemente Océanu Índicu, en zones tropicales y templaes[26]  
Somniosus microcephalus Tiburón boreal, tiburón de Groenlandia[28] Océanu Glacial Árticu, a grandes fondures, pero n'ocasiones apaecen exemplares n'otres zones, inclusive na Antártida[28]  
Somniosus rostratus Dormilón,[4] tollo boreal[20] Oeste del Mediterraneu y Madeira[20]  
Squalus acanthias Galludo, mielga[11] Agües templaes de tol mundu[11]  
Squalus megalops Galludo ñatu[20] Esti del Atlánticu, Mediterraneu, oeste del océanu Índicu y oeste del océanu Pacíficu[20]  

Orde Squatiniformes editar

Especie[2] Nome común Distribución Imaxe
Squatina oculata Pez ángel[4] Atlánticu dende Marruecos hasta Angola, Mediterraneu (ausente nel Mar negru)[20]  
Squatina squatina Anxelón[4] Atlánticu dende'l sur del Mar del Norte hasta Mauritania, Mar Mediterraneu[20]  

Orde Rajiformes editar

Especie[2] Nome común Distribución Imaxe
Dasyatis centroura Pastinaca aspra,[1] raya-llátigu isleña[6] Atlánticu y Mediterraneu[20]  
Dasyatis margarita Mariña occidental d'África, dende Senegal hasta'l Congo[29]  
Dasyatis pastinaca Chucho,[17] Pastinaca[30] Atlánticu al sur de les Islles Británicu y Mediterráneo[17]  
Pteroplatytrygon violacea Raya llátigu violeta[4] Cosmopolita d'agües tropicales y subtropicales[20]  
Taeniura grabata Zucara redondu[4] Atlánticu n'árees tropicales y templaes dende Cabu verde hasta Senegal y Angola, Mar Mediterraneu dende Tunes hasta Turquía[20]  
Gymnura altavela Cobertor, caparina[17] Atlánticu[17]  
Cobertor birostris Mantarraya, cobertor xigante[31] Agües templaes y tropicales de tol mundu[31]  
Mobula mobular Cobertor[4] Atlánticu oeste, Atlánticu esti dende la Canal de La Mancha hasta Senegal y Mar Mediterraneu[20]  
Mobula tarapacana Cobertor cornuda[5] Probablemente circumtropical. Conocida en Chile, el Golfu de California, Xapón, Taiwan, Mar Colorado y Costa de Marfil, Seique tamién nel Atlánticu occidental[32]  
Myliobatis aquila Águila marina[31] Atlánticu oriental, Mediterraneu, Índicu suroccidental[31]  
Pteromylaeus bovinus Pez obispo,[4] chucho vaca[20] Atlánticu dende Portugal, Madeira y Marruecos hasta Sudáfrica (ausente nes Azores) y Mar Mediterraneu[20]  
Pristis pristis Pez sierra común[31] Agües tropicales y templaes de tol mundu[26]  
Bathyraja richardsoni Raya de Richardson[33] Atlánticu norte y suroeste del Pacíficu[33]  
Dipturus batis Noriega[34] Atlánticu dende Noruega hasta Madeira y el norte de Marruecos y oeste del Mediterraneu[20]  
Dipturus oxyrinchus Picón[4] Alredor d'África y Mar Mediterraneu (exceoto el Mar Negru)[20]  
Leucoraja circularis Raya falsa vela[4] Atlánticu dende Escocia y el sur de Noruega hasta Senegal y oeste del Mediterraneu[20]  
Raxa brachyura Raya boca de rosa[4] Atlánticu dende'l Mar del Norte hasta Madeira y Marruecos y oeste del mediterraneu[20]  
Raxa maderensis Raya de Madeira[35] Madeira[35]  
Raxa montagui Raya pintada[31] Atlánticu dende'l mar del Norte y el Mar bálticu hasta Marruecos y Mediterraneu dende Túnez hasta l'oeste de Grecia[20]  
Raxa undulata Raya mosaicu[31] Atlánticu dende'l sur d'Irlanda y el suroeste d'Inglaterra hasta Mauritania, oeste del mediterraneu[20]  
Rajella barnardi Costa oeste d'África[36]  
Rajella ravidula Namibia, Sudáfrica[37]  
Rostroraja alba Raya bramante[4] Atlánticu dende'l suroeste d'Irlanda hasta Sudáfrica (incluyendo'l Mediterraneu) y el suroeste del océanu Índicu[20]  
Rhinobatos rhinobatos Guitarra común[4] Atlánticu dende Vizcaya hasta Angola, Mar Mediterraneu[20]  
Torpedu marmorata Pez torpedo,[31] tembladera[1] Atlánticu oriental y Mediterraneu[31]  
Torpedu torpedu Tremielga,[30] tembladera[1] Presente nel Mediterraneu, más habitual n'agües tropicales[20]  

Orde Chimaeriformes editar

Especie[2] Nome común Distribución Imaxe
Chimaera monstrosa Quimera, gatu[38] Atlánticu nordés[38]  
Hydrolagus affinis Quimera güeyu chicu[39] Atlánticu Norte y Mar Mediterraneu[40]  
Hydrolagus mirabilis Quimera ojón[41] Atlánticu norte y central, n'agües fondes[41]  
Harriotta haeckeli Quimera d'escayu pequeñu[42] Groenlandia, Islles Canaries, Nueva Zelanda[42]  
Rhinochimaera atlantica Narigón sierra[43] Atlánticu[43]  

Especies que la so guarda en Canaries ye dudosa editar

Les siguientes especies fueron citaes n'agües canaries, pero la so presencia nun ye segura nel archipiélagu:

Pristis pectinata[2] Pez sierra[44]

Esplotación editar

Bucio editar

La presencia nel Archipiélagu canariu de gran cantidá de tiburones y rayes dexa la esistencia d'un turismu especializáu na observación d'estos animales. Esisten en total 20 especies de pexes cartilaxinosos xunto a les que puede buciase nes agües cercanes a les islles, nes qu'amás esisten unes condiciones óptimas pa realizar esti deporte mientres tol añu. Sicasí esti negociu entá s'atopa en fase de desarrollu. Un estudiu lleváu a cabu por investigadores de la Universidá de La Laguna y l'empresa New Economics Foundation calcula que bien xestionáu esti negociu podría caltener unos 429 puestos de trabayu y apurrir a la economía de les islles 17,7 millones d'euros añales.[46]

Caltenimientu editar

La ONG Oceana denuncia que-y propuesta de realizar prospecciones petrolíferes n'agües canaries podría afectar gravemente a les poblaciones de tiburones nes islles, repercutiendo tamién n'actividaes rellacionaes con elles como la práutica del bucéu. D'igual manera refuga la creación d'un secaderu d'aletes de tiburón que se proyeutó nel conceyu d'Arico (Tenerife) y pide un endurecimientu de les lleis europees sobre'l cercenamiento d'aletes de tiburón.[47]

Tiburones na cultura popular canaria editar

Nes cróniques escrites tres la conquista de Canaries polos españoles esisten dos histories sobre alcuentros de los aboríxenes de les islles colos tiburones. Una d'elles, una lleenda de los aboríxenes gomeros recoyida por Juan de Abreu Galindo, narra como un grupu d'homes enfusáronse a nadu hasta una roca separada de la mariña per un brazu de mar pa mariscar, siendo depués imposibilitada la so vuelta a la mariña por un grupu de marraxos que-yos cortaben el pasu. Unu d'ellos, llamáu Gralhegueya, decidió llanzase al mar y garrar a unu de los tiburones abrazándolo, de forma que esti asustó al restu coles sos rabotaes. El restu de mariscadores pudo nadar hasta la mariña ensin medrana a ser atacaos y Gralhegueya soltó finalmente al marraxu y volvió a tierra xunto a los sos compañeros.

Nuna rellación anónima datada nos sieglos XVII ó XVIII apaez recoyida una hestoria que narra otru sucesu acaecíu na islla de Tenerife. Tres la Primer Batalla de Acentejo un grupu d'aboríxenes de Gran Canaria (isla que yá fuera conquistada y que los sos habitantes ayudaron a los castellanos a invadir la vecina islla de Tenerife) viéronse obligaos a abellugase nuna peña dientro del mar, a la que llegaron a nadu, pa fuxir de los sos persiguidores guanches. Mientres el pequeñu trayeutu a nadu dellos homes fueron atacaos por un tiburón, que mató a dalgunos d'ellos. Tres dos díes d'espera en dicha roca'l so capitán, llamáu Mananidra, decidió tirase al mar con un cuchiellu como arma col fin d'acabar col tiburón y dexar el regresu a tierra de los sos compañeros. En protexéndose los brazos con una capa y unos pelleyos endolcaos llanzar al mar y cuando'l tiburón atacó-y -y mancó nel banduyu delles vegaes hasta matalo.[48]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Padilla Álvarez, Francisco; Cuesta López, Antonio Y. (2003). Zoología Aplicada. Ediciones Díaz de Santos.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 . «MORU, L., J.L. MARTÍN, M.J. GARRIDO & I. IZQUIERDO (eds.) 2003. Llista d'especies marines de Canaries (algues, fungos, plantes y animales) 2003. Conseyería de Política Territorial y Mediu Ambiente del Gobiernu de Canaries. 248 pp.»
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 I. Capo, Jose (2011). The Sharks of North America. Oxford University Press, páx. 613. Consultáu'l 24/08/12.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 Cavanagh, Rachel D.; Claudine Gibson (2007). L'estáu de caltenimientu de los pexes cartilaxinosos (Condictrios) del Mediterraneu. http://cmsdata.iucn.org/downloads/llista_colorada_mediterranea_pexes_cartilaxinosos.pdf. «Cavanagh, Rachel D. y Gibson, Claudine. 2007. L'estáu de caltenimientu de los pexes cartilaxinosos (Condictrios) del Mediterraneu. UICN, Gland, Suiza y Málaga, España.». 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Tavares, Rafael (2009). «Tiburones y rayes (Elasmobranquios): ¿Un recursu pesqueru sobre-esplotáu en Venezuela?». IniaHoy. http://www.inia.gob.ve/index2.php?option=com_docman&task=doc_view&gid=1003&Itemid=28. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 (1992) Guia de Campo de Las Especies Comerciales Marinas Y de Aguas Salobres de la Costa Septentrional de Sur América.
  7. 7,0 7,1 7,2 Espinosa Pérez, Héctor; Capo Aguirre, Jose Luis; Huidobro Campos, Leticia. Llistaos Faunísticos de Méxicu: IX Catálogu sistemáticu de tiburones: Elasmobranchii, selachimorpha.
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 J.V., Leonard (2001). Sharks of the world: Bullhead, mackerel and carpet shark (Heterodontiformes, Lamniformes and Orectolobiformes). s. FAO.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 José Luis Castro,José Luis Castro-Aguirre,Héctor Espinosa Pérez,Juan Jacobo Schmitter-Sotu (1999). Ictiofauna estuarino-lagunar y vicaria de Méxicu. Limusa.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 A. Bussing, William; I. López, Myrna (2005). Peces de la Islla del Cocu y peces arrecifales de la mariña pacífica d'América Central meridional. Revista de Bioloxía Tropical.
  11. 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 (2001) La gran enciclopedia de los animales. Script Edizioni.
  12. Tiburones a la vista, G. Montero, Elena. La Provincia 22/08/11.
  13. Torrent, Esther (18 d'ochobre de 2010). Un tiburón solrayo sospriende enlas agües del Mar de los Aselos. ABC. https://www.abc.es/20101018/comunidá-canaries/tiburon-solrayo-sospriende-agües-20101018.html. Consultáu'l 24/08/12. 
  14. 14,0 14,1 Duffy, C. & Gordon, I. (SSG Australia & Oceania Rexonal Workshop, March 2003) 2003.Carcharhinus brachyurus, In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 29 August 2012.
  15. 15,0 15,1 Y. Randal, John; R. Allen, Gerald (1997). Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. Crawford House Publishing.
  16. 16,0 16,1 Leonard Brierley, James (2003). Smiths' Sía Fishes. Struik Publishers.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 17,8 David & Zoë Bramwell. Historia Natural de les Islles Canaries. Guía Básica. Editorial Rueda, Madrid, 1987. 294 pag
  18. Iglesias, Samuel paco; Nakaya, Kazuhiro (2004). «Apristurus atlanticus (Koefoed, 1927), a junior synonym of A. laurussonii (Saemundsson, 1922) (Chondrichthyes: Carcharhiniformes: Scyliorhinidae)». Cybium 28 (3):  páxs. 217-223. http://www.mnhn.fr/sfi/cybium/numeros/pdf/283pdf/05-Ilesies225.pdf. 
  19. Torralva Foreru, Mar; Clemente Espinosa, Eulalia; García García, Mª Dolores (1992). Manual de Práutiques de Cordaos. Universidá de Murcia.
  20. 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 20,14 20,15 20,16 20,17 20,18 20,19 20,20 20,21 20,22 20,23 20,24 Sele, Fabrizio (2005). Field Identification Guide to the Sharks and Rays of the Mediterranean and Black Sea. FAO.
  21. Fowler, S.L. (SSG Australia & Oceania Rexonal Workshop, March 2003) 2003. Centrophorus niaukang. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 22 September 2012.
  22. 22,0 22,1 White, W.T. (SSG Australia & Oceania Rexonal Workshop, March 2003) 2003. Centrophorus squamosus. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 22 September 2012.
  23. Brito, Alberto (2002). Peces de les Islles Canaries: catálogu comentáu ya ilustráu.
  24. (2010) Jeffrey C. Carrier: Sharks and Their Relatives II: Biodiversity, Adaptive Physiology, and Conservation.. CRC Press, páx. 83.
  25. 25,0 25,1 Ebert, D.A., McCormack, C. & Samiengo, B. 2009. Deania profundorum. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 22 September 2012.
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 McEachran, John; D. Fechhelm, Janice (1998). Fishes of the Gulf of Mexico, Vol. 1: Myxiniformes to Gasterosteiformes.
  27. 27,0 27,1 Coelho, R., Tanaka, S. & Compagno, L.J.V. 2009. Etmopterus pusillus. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 22 September 2012
  28. 28,0 28,1 28,2 Rojas Pichardo, Daniel (2010). Santos Rodríguez: Criptozooloxía: L'enigma de les criatures insólites. Ediciones Nowtilus.
  29. . «Compagno, L.J.V. & Marshall, L.J. 2009. Dasyatis margarita. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 22 September 2012.». 
  30. 30,0 30,1 . «National Geographic, El maraviyosu mundu de los animales. Peces ya invertebraos marinos nel so hábitat. 2000. RBA, Madrid.»
  31. 31,00 31,01 31,02 31,03 31,04 31,05 31,06 31,07 31,08 31,09 31,10 (2001) «Rayes y Cobertores», La gran enciclopedia de los animales. Script Edizioni.
  32. Capo-Aguirre, José Luis; Espinoza Pérez, Héctor (1996). Víctor Sánchez corderu: Llistaos faunísticos de Méxicu VII. Catálogu sistemáticu de les rayes y especies allegaes de Méxicu (Chondrichthyes: Elasmobranchii: Rajiformes: Bateoideiomorpha).
  33. 33,0 33,1 . «Kulka, D.W., Orlov, A. & Barker, A. 2007. Bathyraja richardsoni. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 22 September 2012.»
  34. Susser, Willi (2011). Fisch Dolmetscher Spanien.
  35. 35,0 35,1 . https://www.iucnredlist.org/details/161459/0. «Stehmann, M.F.W. 2009. Raxa maderensis. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 22 September 2012.». 
  36. . «Smale, M.J. 2004. Rajella barnardi. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 22 September 2012.»
  37. . «Smale, M.J. (SSG Subequatorial Africa Rexonal Workshop, September 2003) 2004. Rajella ravidula. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 22 September 2012.»
  38. 38,0 38,1 OECD: Organisation for Economic Co-operation and Development (2009). Multilingual Dictionary of Fish and Fish Products. Blackwell Publishing.
  39. Dagit, D.D. & Clarke, M.W.. . «Dagit, D.D. & Clarke, M.W. 2007. Hydrolagus affinis. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 15 September 2012.»
  40. G. Barceloux, Donald. Medical Toxicology of Natural Substances: Foods, Fungi, Medicinal Herbs Plants and venomuos Animals.
  41. 41,0 41,1 . «Dagit, D.D., Compagno, L.J.V. & Clarke, M.W. 2007. Hydrolagus mirabilis. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 15 September 2012.»
  42. 42,0 42,1 . «Dagit, D.D. 2006. Harriotta haeckeli. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 15 September 2012.»
  43. 43,0 43,1 . «Dagit, D.D. & Compagno, L.J.V. 2006. Rhinochimaera atlantica. In: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 15 September 2012.»
  44. Aria, Laurence; Bayer, Martina; Bayer, Norbert; Jones, Alison Sylvia; Rodrígues Acosta, Olivia Esther. La Palma editorial=HealthArt, páx. 109.
  45. Ronda Laín, Concepción (1996). Glosariu de términos en acuicultura. CINDOC.
  46. González, Rubén (8 de setiembre de 2010). Los tiburones y rayes, un recursu desarimáu. La Opinión. http://www.laopinion.es/sociedad/2010/09/08/tiburones-rayes-recursu-desarimáu/303011.html. Consultáu'l 11 d'ochobre de 2013. 
  47. Ricu, Javier (22/08/12). Tiburones al debalu. El País. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/08/22/actualidad/1345635268_640442.html. Consultáu'l 25/08/12. 
  48. Mederos Martín, Alfredo (2005). «Los aboríxenes canarios y la navegación». Mayurqa (30):  páxs. 849-867. http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/mayurqa/import/2005v30/Mayurqa_2005v30p849.pdf. 

Enllaces esternos editar