Portell de Morella ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Castellón, na comarca de Los Puertos de Morella. Cuenta con 264 habitantes (INE 2007).

Portell de Morella
Q20108706 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia Castelló
Comarques Los Puertos de Morella (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Portell de Morella (es) Traducir Álvaro Leocadio Ferrer Ferrer
Nome oficial Portell de Morella (es)[1]
Nome llocal Portell de Morella (es)
Códigu postal 12318
Xeografía
Coordenaes 40°31′57″N 0°15′45″W / 40.5325°N 0.2625°O / 40.5325; -0.2625
Portell de Morella alcuéntrase n'España
Portell de Morella
Portell de Morella
Portell de Morella (España)
Superficie 49.4 km²
Altitú 1074 m
Llenda con
Demografía
Población 166 hab. (2023)
- 101 homes (2019)

- 96 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Los Puertos de Morella (es) Traducir
0.03% de Castelló
0% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 3,36 hab/km²
portelldemorella.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Según Madoz, "el terrén ye montuoso y secanu, de mediana calidá". Cavanilles describir como "quebráu" y con "descarnaes y dures les peñes caliar que la cubren".

Dende Castellón de la Plana aportar a esta llocalidá al traviés de la CV-151, tomando depués la CV-10 p'aportar a la CV-15 darréu tómase l'A-227 pa rematar na CV-125.

Llocalidaes estremeres editar

La Mata de Morella, Cinctorres y Castellfort toes de la provincia de Castellón.

Historia editar

Les primeres pruebes documentaes de presencia humana correspuenden a xacimientos arqueolóxicos y pintures rupestres, que van dende'l periodu Magdaleniense al Epipaleolítico y dempués al Mesolíticu. Nun consta la esistencia de restos romanos en Portell, anque Serafín Gamundi afirma que'l pueblu yá esistía en dómina visigótica.

En 1086 pertenecía a la taifa de Lleida. El 25 d'ochobre de 1157, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona y príncipe d'Aragón da la carta puebla d'Alcañiz ya incluyir ente les tierres a poblar a fueru de Zaragoza.

En siendo conquistada Morella por Blasco de Alagón primero que s'empecipiara la conquista del Reinu de Valencia, el 17 d'abril de 1233 da a esta ciudá carta de población, a fueru de Sepúlveda y Estremadura, incluyendo a Portell ente les aldegues del términu morellano. El rei Xaime I confirma dicha carta puebla ensin faer mención a dichu fueru.

En 1234, Xaime I fai donación de Portell, xunto a otres aldegues, a la Orde del Temple y al ser ésta disuelta formó parte de Morella. Dende finales del sieglu XIII empecipia xunto a les demás aldegues una llarga llucha pa llograr la independencia de Morella, fechu que nun se consigue hasta 1691, mientres del reináu de Carlos II quien-y dio'l títulu de villa. Antes, en 1358, con ocasión de la guerra ente Castiella y Pedro'l Ceremoniosu, Portell y les aldegues llograron del rei una independencia temporal, yá que foi revocada al so trunfu.

A la muerte del rei Martín I l'Humanu, en 1410, Morella sofitó la candidatura de Fernando d'Antequera, pero Portell y les otres aldegues tomaron el partíu de Jaime, conde d'Urgell.

 
Roca Colorada

En 1520, mientres guerra de les Germanías, xunir al bandu de los agermanados sufriendo dempués les represalies reales.

La espulsión de los moriscos, en 1609, nun influyó sobre la so población, yá que, por fortuna, yeren toos cristianos vieyos, magar, munches families d'orixe moru cultivaben les masías.

En 1750 figura incluyida ente les villes de realengu.

Como casi toles poblaciones del Maestrazgo tomó parte activa nes guerres carlistes.

Entraos en democracia, produciéronse diversos vaivenes políticos na alcaldía, siendo'l más destacable el realizáu por Álvaro Ferrer nel añu 2007, cuando siendo alcalde del PSOE presentóse pol PP, xenerando una importante controversia na población.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983
1983-1987 José Luis Cruz Cruz PSOE
1987-1991 Miguel Milian Moles PSOE
1991-1995 Miguel Milian Moles PSOE
1995-1999 Daniel Segura Dalmau PSOE
1999-2003 José Luis Cruz Cruz UV
2003-2007 Álvaro Ferrer Ferrer PSPV-PSOE
2007-2011 Álvaro Ferrer Ferrer PP
2011-2015 n/d n/d
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

En 1397 cuntaba con 157 fueos: Esiste un documentu nel Archivu de la Corona d'Aragón con un llistáu de los nomes de los vecinos de Portell obligaos a pagar l'impuestu del morabatí. Tal impuestu, instituyíu por Xaime I el 14 d'abril de 1266, consiste nel pagu de siete sueldos reales de Valencia (equivalentes a un morabatí), cada siete años; taben obligaos a pagalo tolos vecinos posesores d'un foc o llar, esto ye, una casa. Ceda del morabatí de 1397

En 1430 tenía 120 vecinos. Según el censu de Floridablanca de 1787, en Portell había 609 habitantes. El censu de 1888 alza la cifra a 1.071 y el de 1910 a 1.086. Dende entós tuvo un cayente constante.

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
316 295 283 277 265 262 259 252 248 264

Economía editar

Basada tradicionalmente na agricultura de secanu y principalmente na ganadería (lanar y cabrío).

Esisten dos industries dedicaes a la fabricación de xéneros de puntu y otros materiales testiles d'artesanía.

Monumentos editar

  • Ilesia Parroquial de l'Asunción. Edificación barroca del s.XVIII, con tres naves, que caltién nes sos parés esteriores restos de claves, gárgoles y moldures gótiques de la primitiva ilesia. La so portada ye d'estilu barrocu-churrigueresco. Ta datada la so construcción en 1750 y, según Bautista i Garcia, ye obra del arquiteutu Josep Dols.
  • Ilesia del Calvariu. Construyir en 1849, coles mesmes que tol conxuntu de les capiyes del Viacrucis representaes n'estampes de cerámica.
  • Ermita de N. Señora de la Fuente.
  • Ermita del Salvador.

Fiestes y acontecimientos editar

  • Fiesta de San Antonio. Esta fiesta popular d'induldable orixe paganu, dada la so rellación col cultu al fueu, constitúi un testimoniu de primitives representaciones cívicu-relixoses.
  • Fiesta de Santa Águeda. Celébrase'l primer sábadu de febreru.
  • Fiesta de San Marcos. Romería al barriu de La Albareda. Celébrase'l sábadu posterior al 25 d'abril.
  • Los Pereginos de Portell. Tradicional romería que faen doce homes a la ermita de San Pedro en Castellfort.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar