Primer guerra ítalo-etíope

La Primer Guerra Ítalo-Etíope (n'italianu guerra di Abissinia,Campagna d'Africa Orientale ) correspuende a la invasión italiana d'Etiopía asocedida ente los años 1895 y 1896. Ye unu de los pocos casos esitosos de resistencia nacional d'un pueblu de color contra l'agresión colonialista del imperialismu européu del sieglu XIX.

Primer guerra ítalo-etíope
Fecha 15 avientu 1894 → 23 ochobre 1896
Llugar Etiopía
Resultáu Victoria etíope
Belixerantes
[[Ficheru:Flag of Italy (1861-1946).svg|60px]]
Reinu d'Italia

Imperiu d'Etiopía
Sofitáu por
: Bandera de Rusia Imperiu Rusu
Comandantes
Oreste Baratieri Menelik II
Fuercies en combate
20.000 homes 100.000 homes
Baxes
9.000[1]
[editar datos en Wikidata]

Antecedentes editar

 
Menelik II, Emperador d'Etiopía.

El 5 de marzu de 1889, Menelik II, el rei de Shewa, declaróse oficialmente emperador d'Etiopía, dempués de conquistar les rexones de Tigray y Amhara col sofitu del Reinu d'Italia. Un mes más tarde, robló'l Tratáu de Wuchale col gobiernu italianu, que presentó dos versiones distintes. Na versión n'italianu establecer a Etiopía como protectoráu d'Italia y reconocíase el control italianu sobre Eritrea y la mariña etíope del Mar Roxu, a cambéu de la reconocencia al reináu de Menelik II; ente que la versión en amáricu Etiopía permanecía dafechu independiente.

Fase inicial editar

En 1893, cuando Menelik II consideraba que'l so poder consolidárase, empezó a impugnar el tratáu, nel momentu que los italianos empezaben a aumentar la presión sobre'l so gobiernu de diverses formes, incluyida l'anexón de pequeños territorios estremeros a la so reclamación orixinal. Finalmente, n'avientu de 1894, esta presión remató con una campaña militar en tol ríu Mareb en Tigray (na frontera con Eritrea).

Los italianos esperaben que los diversos pueblos de Tigray xunir a ellos pa combatir a Menelik II, sicasí, tolos clanes de les etnies tigray y amárica allegaron n'ayuda del emperador. Unos, motivaos pol nacionalismu pa lluchar contra'l colonialismu italianu, y otros, primíos por el mesmu Menelik II. Esti postreru, pasara los postreros 4 años aumentando'l suministru d'armes y municiones modernes, adquiríes de los franceses, británicos y de los mesmos italianos.

N'avientu de 1894, Bahta Hagos lideró una rebelión contra los italianos en Akkele Guzay, solicitando'l sofitu de les fuercies de Mengesha. Sicasí, tropes del exércitu del xeneral Oreste Baratieri al mandu de Pietro Toselli entartallaron la rebelión y mataron a Hagos. Depués, l'exércitu italianu ocupó Adua, la capital de Tigray. Previendo que les fuercies de Mengesha invadiríen Eritrea, Baratieri adelantróse atopándolo na Batalla de Coatit, en xineru de 1895. Resultando victoriosos los italianos, escorrieron a les tropes de Mengesha mientres la so retirada, prindando gran cantidá d'armes ya importantes documentos que demuestren la so complicidá con Menelik. La victoria d'esta campaña, xunto coles llograes contra los mahdistas sudaneses, llevó a los italianos a subestimar les dificultaes que tendríen d'enfrentar na campaña contra Menelik.

Contraofensiva etíope editar

Dempués d'un periodu de dellos meses d'aselu relativu, el siguiente enfrentamientu producir en Amba Alagi el 7 d'avientu de 1895, cuando tropes etíopes atacaron les posiciones italianes, obligando al so exércitu a replegase escontra Eritrea. El restu del contingente italianu, sol mandu del xeneral Giuseppe Arimondi, tuvo qu'abelugara na fortaleza de Maqele, entá en construcción.

Arimondi dexa una pequeña guarnición d'unos 1.150 askaris y 200 italianos, comandados pol mayor Giuseppe Galliano, y lleva la mayor parte de les sos tropes a Adigrat, onde se concentra'l gruesu del exércitu italianu de Oreste Baratieri. Pocos díes más tarde empiecen a llegar les tropes etíopes a Maqele, atacando a los defensores el 20 d'avientu, pero ensin llograr ganalos.

Nos primeros díes de xineru, l'emperador Menelik, llanza fuertes ataques sobre la fortaleza, sitiando a los italianos por 15 díes (6 de xineru al 21 de xineru de 1896), tratando en devanéu de vencer la defensa italiana, hasta que los defensores reciben l'autorización del Cuartel Xeneral pa rindise. Menelik, que siguía esperando una solución pacífica a la guerra, dexó-yos salir de Maqale coles sos armes, y provistos de mules, inclusive reincorporase al exércitu de Baratieri.

La Batalla de Adua editar

 
Tapiz etíope con una reproducción de la batalla de Adua.

El 1 de marzu de 1896, l'exércitu italianu concentró a casi la metá de les fuercies que tenía esplegaes en territoriu africanu, na zona montascosa de Adua (o Adowa), al envís de sorprender al exércitu etíope. Les fuercies italianes taben compuestes por cuatro brigaes, con un total averáu de 15.000 soldaos, cincuenta y seis pieces d'artillería y alredor de 5.000 askaris eritreos. L'exércitu de Melenik, pela so parte, cuntaba aproximao con 120.000 homes, ente infantería y caballería, con un númberu indetermináu de cañones.

El Xeneral Baratieri previera un ataque tempranu na mañana, cola esperanza de que'l so enemigu atoparíase dormíu y pocu preparáu. Sicasí, los etíopes adelantraren los sos oficios relixosos, y al enterase con anticipación de les intenciones italianes, decidieron avanzar al alcuentru de los italianos. La resultancia foi una amplia victoria pa les tropes etíopes de Menelik, que esplícase principalmente pola desproporción numbérica ente les fuercies batalloses.

Les baxes italianes algamaron, aproximao los 5.900 ente muertos y sumíos, y cerca de 4.000 prisioneros. Amás, 1.200 askaris eritreos resultaron muertos. Los etíopes, pela so parte, sufrieren alredor de 10.000 baxes, ente muertos y mancaos. Los prisioneros italianos fueron trataos como prisioneros de guerra, pero a los 800 askaris eritreos que prindaron, consideróse-yos traidores polos etíopes, y el so castigu foi la amputación de les sos manes dereches y los sos pies esquierdos.

Fin de la Guerra editar

 
Portada d'una revista francesa publicada'l 1 d'abril de 1904 amosando a los soldaos de Menelik II de Abisinia desfilando en celebración del aniversariu de la so victoria sobre los italianos.

Depués de la victoria, Menelik retiróse ordenadamente a Adís Abeba, confiáu en que la resultancia de la batalla resultara decisivu, y la derrota italiana bastiara'l fin de la guerra. La tasa de baxes sufiertes poles fuercies italianes na batalla de Adua yera mayor que la de cualesquier otra gran batalla europea del sieglu XIX. De resultes d'esto, diversos motinos españaron en delles ciudaes italianes, desencadenando la dimisión del gobiernu de Francesco Crispi, dos selmanes más tarde, en mediu del desencantu coles "aventures estranxeres". Pela so parte, per mediu del Tratáu de Addis Abeba n'ochobre de 1896, Melenik garantizara la delimitación estricta de les fronteres d'Eritrea y obligando a Italia a reconocer la independencia d'Etiopía.

Ver tamién editar







Referencies editar

  1. Warfare and Armed Conflicts: A Statistical Encyclopedia of Casualty and Other Figures, 1492-2015, 4th ed.. «Total Italian, Eritrean, and Somali deaths, including those from disease, were estimated at 9,000.»


Predecesora:
Nenguna socesora = Segunda guerra ítalo-etíope
(1935 - 1936)
Primer guerra ítalo-etíope
(1895 - 1896)
Socesor: