La provincia de Liexa (en francés: Province de Liège, en neerlandés: Provincie Luik, n'alemán: Provinz Lüttich) asitiar al este de Bélxica, na Rexón Valona, y parte con Luxemburgu, Alemaña y los Países Baxos.

Provincia de Liexa
flag of Liège (en) Traducir coat of arms of province de Liège (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Bélxica Bélxica
Rexón[[Archivu:|20x20px|border|link=|]] Valonia
ISO 3166-2 BE-WLG
Tipu d'entidá provincia de Bélxica
Capital Liexa
Governor (en) Traducir Hervé Jamar
Nome oficial Liège (fr)
Nome llocal Luuk (li)
Liège (fr)
Lüttich (de)
Lîdje (wa)
Llingües oficiales francés
alemán
División
Xeografía
Coordenaes 51°N 6°E / 51°N 6°E / 51; 6
Superficie 3862 km²
Llenda con Provincia de Namur, Provincia del Brabante Valón, Brabante Flamencu, Limburgu, provincia de Luxemburgu, Renania-Palatináu, Renania del Norte-Westfalia, Limburg, Luxemburgu, Distrito de Aquisgrán (es) Traducir y Distrito de Diekirch (es) Traducir
Demografía
Población 1 105 326 hab. (1r xineru 2018)
Densidá 286,21 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
provincedeliege.be
Cambiar los datos en Wikidata

La ciudá de Liexa ye al empar la capital de la provincia y la so ciudá más importante a nivel económicu y cultural.

Historia editar

L'actual provincia de Liexa aniciar del departamentu de Ourthe creáu pol gobiernu francés mientres la ocupación francesa de 1793 hasta 1815. Nel Congresu de Viena (1815), la parte oriental del departamentu (Eupen, Malmedy, Saint-Vith, Schleiden y Kronenburg, según una parte del cantón de Aubel) pasaron a ser parte del Prusia. La restante provincia de Liexa entró a formar parte del Reinu Xuníu de los Países Baxos.[1]

El rei Guillermu I de los Países Baxos caltuvo les llendes alministratives franceses pero dio-yos a les provincies nomes más tradicionales en llugar de los nomes franceses. Nomó a la provincia como Provincia de Liexa, recordando al vieyu Principáu de Liexa, anque yá la rexón nun correspondía enforma col antiguu principáu.

En 1919, depués de la derrota prusiana, los cantones Eupen, Malmedy y Saint-Vinth, llamaos cantones del oeste, volvieron nuevamente a formar perte de la provincia de Liexa.[1]

Xeografía editar

La provincia de Liexa atopar nel sureste de Bélxica (nel este de Valonia) y llenda colos Países Baxos (provincia de Limburgu)), Alemaña (estaos Renania del Norte-Westfalia y Renania-Palatináu) y el Gran Ducáu de Luxemburgu (Distritu de Diekirch); en Bélxica, parte coles provincies de Luxemburgu, Namur, Brabante Valón, Brabante Flamencu y Limburgu.

La provincia tien una superficie de 3862 km²,[2] y una altitú media de 219 metros sobre'l nivel del mar.[3] La provincia estremar en 84 comuñes (conceyos) distribuyíos de la mesma en cuatro arrondissements (distritos).

Na comuña de Waimes,[4] arrondissement de Verviers, atópase'l puntu más altu de Bélxica: la Signal de Botrange con 694 metros sobre'l nivel del mar.[5]

Ríos editar

El principal ríu na provincia ye'l ríu Mosa; la so nacencia atópase na rexón francesa de Champaña-Ardenas y depués flúi al traviés de Bélxica poles provincies de Namur y Liexa. Depués d'un percorríu de 950 quilómetros, desagua nel Mar del Norte.[2]

Otros ríos na provincia son:[2]

  • Ourthe, afluente del Mosa.
  • Vesdre, tamién afluente del Mosa.
  • Amblève, afluente del Ourthe.
  • Warche, afluente del Amblève.
  • Geer, otru afluente del Mosa.

División alministrativa editar

Alministrativamente, la provincia estremar en 4 arrondissements (distritos) y 84 communes (conceyos).

Arrondissement Capital Conceyos Población[6]
(2014)
Superficie
(km²)
Densidá
(hab./km²)
Arrondissement de Huy Huy 17 111 308 659,36 168,81
Arrondissement de Liexa Liexa 24 617 551 796,87 774,97
Arrondissement de Verviers Verviers 29 284 522 2016,22 141,12
Arrondissement de Waremme Waremme 14 78 353 389,86 200,98
Total   84 1 091 734 3862,31 282,66

Conceyos editar

El siguiente mapa amuesa los conceyos de la provincia de Liexa (los nomes apaecen na siguiente tabla):

 
centru
Conceyos por arrondissements, colos númberos del mapa cimeru
Huy Liexa Verviers Waremme
       

Población editar

La provincia de Liexa tien, pal 1 de xineru de 2014, una población de 1 091 734 habitantes.[6] La so densidá de población ye de 282,7.

Esta provincia cunta con nueve municipios de fala alemana (que formen la Comunidá de fala alemana) asitiaes al este de la provincia. La rexón germanófona ta incluyida nel distritu de Verviers.

Hai que tener en cuenta que dos conceyos tienen lo que se diz “facilidaes llingüístiques”. Esto ye, qu'anque sían francófonos, los ciudadanos pueden espresase n'alemán coles alministraciones públiques. Trátase de los conceyos de Waimes y de Malmedy.

Los principales conceyos, con una población mayor de 20 000 habitantes al 1 de xineru de 2014, son:[6]

  1. Liexa (196 291)
  2. Seraing (63 813)
  3. Verviers (55 463)
  4. Herstal (39 003)
  5. Ans (28 285)
  6. Flémalle (26 098)
  7. Oupeye (24 552)
  8. Saint-Nicolas (23 797)
  9. Grâce-Hollogne (22 084)
  10. Huy (21 249)
  11. Chaudfontaine (21 047)

Población por arrondissement editar

Población de 2011 al 2014, al 1 de xineru de cada añu.[6]

Arrondissement 2011 2012 2013 2014
Arrondissement de Huy 108 960 109 728 110 649 111 308
Arrondissement de Liexa 609 392 612 740 615 181 617 551
Arrondissement de Verviers 282 293 283 668 283 911 284 522
Arrondissement de Waremme 76 558 77 264 77 988 78 353
Provincia de Liexa 1 077 203 1 083 400 1 087 729 1 091 734

Galería editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «La province est là - Histoire» (francés). Province de Liège. Consultáu'l 8 d'agostu de 2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes geo
  3. «Province Liège, Belgique» (francés). DB-City.com. Consultáu'l 5 d'agostu de 2014.
  4. «84 communes» (francés). Province de Liège. Consultáu'l 8 d'agostu de 2014.
  5. «Signal de Botrange» (inglés). Peakbagger.com. Consultáu'l 8 d'agostu de 2014.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes poblacion

Enllaces esternos editar