Sri Ramakrishna (Kamarpukur, Bengala Occidental, 18 de febreru de 1836 - Calcuta, 16 d'agostu de 1886). El so nome yera Gadadhar Chattopadhyay y foi un místicu bengalí a quien munchos hindús consideren un avatar o encarnación divina. Dende 1856 exerció como sacerdote d'un templu de la diosa Kali y recibió instrucción p'algamar la llume.

Ramakrishna
Vida
Nacimientu Kamarpukur18 de febreru de 1836[1]
Nacionalidá Raj británicu
Muerte Calcuta[2]16 d'agostu de 1886[1] (50 años)
Causa de la muerte cáncer de laringe (es) Traducir[3]
Familia
Padre Khudiram Chattopadhyay
Madre Chandramani Devi
Casáu con Sarada Devi (1859 – m. 1886)[4]
Estudios
Llingües falaes bengalín[5]
Profesor de Swami Vivekananda
Oficiu filósofu
Creencies
Relixón Hinduismu
Cambiar los datos en Wikidata
Dalgunos de los sos discípulos (d'esquierda a derecha): Trigunatitananda, Shivananda, Vivekananda, Turiyananda (en), Brahmananda, debaxo Saradananda (en).

Mientres doce años prauticó exercicios espirituales so la guía de maestros de les más diverses inspiraciones y orientaciones relixoses, incluyíos el cristianismu y l'islam.

Afirmó que por caúna d'estes víes algamara'l llume (samādhi), polo qu'afirmaba que los siguidores de toles relixones podríen llograr la esperiencia de la Realidá Última», si la so entrega a Dios fuera lo suficientemente intensa.

Los sos discípulos más importantes fueron los swamis Vivekananda y Brahmananda, qu'espublizaron el so mensaxe al traviés d'Oriente y Occidente.

Infancia editar

Ramakrishna nació'l 18 de febreru de 1836 nel pueblu de Kamarpukur, nel distritu de Hooghly, na Bengala del Oeste, nuna familia bien probe pero devota de brahmanes ortodoxos. Kamarpukur nun tenía contautu cola sofisticada vida de la ciudá; el pueblu solo tenía arrozales, palmes, dellos llagos y dos campos crematorios.

Los sos padres fueron Ksudirán Chattopadhyaya y Chandramani Devi. Según dalgunos de los sos siguidores, los padres de Ramakrishna tuvieron delles esperiencies sobrenaturales y visiones enantes de la so nacencia.

Foi a la escuela regularmente hasta los 12 años y dempués refugó la educación formal, afirmando que nun taba interesáu en formase pa ser un asalariáu. Sicasí instruyóse nos Puranas, el Ramayana, el Mahabharata y el Bhagavata Purana, escuchando a los monxos itinerantes y los Kathaks - homes que cantaben los Puranas - . Kamarpukur taba asitiáu na ruta de pelegrinación a Puri, lo cual facilitó'l contautu colos monxos. Lleía y escribía bengalí. Los sos biógrafos oficiales afirmen que'l nome de Ramakrishna foi-y dau por Mathura Biswas, principal benefactor del templu de Kali en Dakshineshwar, otros indiquen que podría ser dau polos sos propios padres.

Ramakrishna describió'l so primer éxtasis espiritual a la edá de seis años: mientres caminaba polos arrozales, una parvada de garces volando so nubes escures de nube captó la so visión. Según cúntase, quedó tan embaíu ante esta escena que perdió consciencia de la so redolada y esperimentó un estáu d'allegría indescribible.[6] Afírmase que Ramakrishna esperiencies de similar naturaleza delles vegaes más mientres la so infancia mientres veneraba a la Vishalakshi y mientres representaba al Señor Shiva nun festival de Shivaratri. A partir de los 10 o 11 años los trances convertir en daqué común, hasta que nos últimos años de la so vida Ramakrishna los periodos de samadhi teníen llugar casi a diariu.[7]

El so padre finó en 1843 y la responsabilidá del llar recayó nel so hermanu Ramkumar. Esta perda fizo que Ramakrishna tuviera una rellación más cercana cola so madre. D'equí p'arriba, pasaba'l tiempu ayudando nes xeres de la casa, na adoración de les deidaes doméstiques y na llectura de les épiques sagraes. Cuando llegó a l'adolescencia, la situación financiera de la familia empioró y el so hermanu Ramkumar abrió una escuela de Sánscritu y sirvió como sacerdote. Ramakrishna treslladóse a Calcuta en 1852 con Ramkumar y asistió-y nel so trabayu como sacerdote.[8]

Trabayu como sacerdote editar

Nel añu de 1855 Ramkumar foi xubíu a sacerdote del templu de Kali en Dakshineswar. Nel añu siguiente Ramkumar finó y Ramakrishna foi xubíu a sacerdote principal, en llugar del so hermanu.[9] Dempués de la muerte de Ramkumar, Ramakrishna volvióse entá más contemplativu. Empezó a ver la imaxe de la diosa Kali como si fuera la so propia madre y madre del universu.

Matrimoniu editar

Ramakrishna Paramahansa tuvo casáu con Sarada Devi. La so madre y el so hermanu mayor, Rameshwar decidieron que yera bonu pa Ramakrishna qu'asumiera responsabilidaes y dexara tras les sos visiones yá que por causa de elles corría'l rumor de que s'había vueltu inestable. Sarada Devi tenía 5 años d'edá y Ramakrishna 23, lo que yera normal naquella dómina y llugar. Tres el matrimoniu, Ramakrishna tuvo xunto a la so esposa mientres tres meses cuando ella tenía 14 años y él impartió-y téuniques de meditación. Ella convirtióse nuna fervosa siguidora de les sos enseñances. Sarada Devi permaneció colos sos padres hasta los 18 años, momentu nel que s'axuntó con Ramakrishna.

Cuando finalmente axuntáronse, Ramakrishna vivía práuticamente como un monxu, polo que'l matrimoniu nunca se peracabó. Pa Ramakrishna, Sarada Devi yera la Diosa y él allabar como tal.

Ramakrishna siguió col so trabayu como sacerdote nel templu dempués del so matrimoniu.

Tantrismo editar

Foi empecipiáu nel tantrismo pola so maestra Bhairavi Brahmani. Ramakrishna aprendió les distintes sadhanas pa controlar la so mente y dempués empecipióse nunes práutiques tántricas conocíes como vamachara (camín de la esquierda) qu'incluyíen actividaes, tales como la ingesta de carnes y pexe coles mesmes que beber vinu y tener rellaciones sexuales. Según los sos biógrafos, Ramakrishna nun participó direutamente nos dos últimes actividaes, sinón que por aciu suxestión algamaba los resultaos deseyaes.[10]

Vaisnava editar

Dempués probó la relixón vaisnava. Escontra 1864 conoció al gurú vaisnava Jatadhari, quien-y enseñó les sadhanas vaisnavas. Aquel día visitó los llugares sagraos del distritu de Nadia, en Bengala, los mesmos en que nacieron Chaytania y Nityananda. Nesa ocasión dixo que tuvo la visión de dos neños entrando nel so cuerpu. Dende entós dixo que desenvolviera la devoción na forma de fíu de Kali.

Vedanta editar

Dempués empecipióse formalmente como monxu por Tota Puri, un monxu itinerante qu'acostumaba andar desnudu. Mientres 11 meses aprendió con él la Vedanta y dempués pudo aportar a Nirvikalpa Samadhi.

Islam y cristianismu editar

Ramakrishna probó tamién la fe del islam cuando conoció al gurú Govinda Roy en 1896, quien amás del hinduismu tamién practicaba'l sufismu. Mientres esta dómina de la so vida, Ramakrishna vistíase como un musulmán y dixo que dempués de dalgún tiempu tuvo visiones del Profeta.

Finalmente, probó col cristianismu cuando Shambu Charan Mallik lleía la Biblia para él. Dempués de dalgún tiempu de prauticar el cristianismu, Ramakrishna tuvo una visión de Xesús y la so madre.

Discípulos editar

La fama de Ramakrishna trescendió y empezó a tener discípulos. Ente ellos destacaron los sos discípulos monásticos Swami Vivekananda y Swami Brahmananda, quien dempués fundaron la Ramakrishna Mission.

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  • Ananyananda, Swami (1981). Ramakrishna: a biography in pictures. Advaita Ashrama, Calcutta. ISBN 978-81-85843-97-1.
  • Chetanananda, Swami (1990). Ramakrishna As We Saw Him. St. Louis: Vedanta Society of St Louis. ISBN 978-0-916356-64-4.
  • Christopher Isherwood, Ramakrishna and his Disciples (1965)
  • Hourihan, Paul (2002). Ramakrishna & Christ, the Supermystics: New Interpretations. Vedantic Shores Press. ISBN 1-931816-00-X.
  • Olson, Carl (1990). The Mysterious Play of Kālī: An Interpretive Study of Rāmakrishna. American Academy of Religion. ISBN 1-55540-339-5.
  • Prosser, Lee. (2001) Isherwood, Bowles, Vedanta, Wicca, and Me. Writers Club: Lincoln, Nebraska. ISBN 0-595-20284-5
  • Satyananda, Saraswati. Ramakrishna: The Nectar of Eternal Bliss. Devi Mandir Publications. ISBN 1-877795-66-6.
  • Torwesten, Hans (1999). Ramakrishna and Christ, or, The paradox of the incarnation. ISBN 978-81-85843-97-1.
  • Jean Herbert, L'enseignement de Râmakrishna, Albin Michel, 2005
  • Rachel y Jean-Pierre Cartier, Ramakrishna : un maître pour notre temps. Paris : la Table ronde, 2004. 171 p., 20 cm. ISBN 2-7103-2538-1.
  • Romain Rolland, La vie de Ramakrishna, Suivi de l'enseignement de R., Coll. les grands initiés, Paris, Robert laffont, 1973, 332p.
  • « M » (Mahendranath Gupta), son disciple, Les entretiens de Ramakrishna, Editions du Cerf, 1996, ISBN 2-204-05300-7.
  • Lemaître, Solange: Ramakrischna, Rowohlt, Reinbek bei Hamburg 1986; ISBN 3-499-50060-4
  • Meiser, Christian: Ramakrishna; Goldmann, München 1986; ISBN 3-442-08437-7
  • Ramakrishna: Das Vermächtnis; Barth, Frankfurt/Main 2003; ISBN 3-502-61155-6
  • Ramakrishna: Ein Werkzeug Gottes sein, Gespräche mit seinen Schülern; Benziger, Zürich 1988; ISBN 3-545-20708-0
  • Michel Meex, Ode à Ramakrishna, Editions -y Manuscrit, 2007, ISBN 2-7481-8332-0

Enllaces esternos editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Ramakrishna. Apaez como: Ramakrishna. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Рамакришна. Data de consulta: 26 febreru 2017. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  3. URL de la referencia: http://www.belurmath.org/sriramakrishna.htm.
  4. URL de la referencia: http://www.belurmath.org/srisaradadevi.htm.
  5. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 4 marzu 2020.
  6. Zaleski, Philip (2006). Páxines 162 y 162 de "The Ecstatic". Prayer: A History. Mariner Books.
  7. Bhawuk, Dharm P.S. (February 2003). "Culture's influence on creativity: the case of Indian spirituality". International Journal of Intercultural Relations.
  8. Harding, Elizabeth O. (1998). Páxina 250 de Kali, the Dark Goddess of Dakshineswar. Motilal Banarsidass. ISBN 81-208-1450-9.
  9. Harding, Elizabeth O. (1998). Páxina 251 de Kali, the Dark Goddess of Dakshineswar. Motilal Banarsidass. ISBN 81-208-1450-9.
  10. Neevel, Walter G.; Bardwell L. Smith (1976). Páxina 74 de "The Transformation of Ramakrishna". Hinduism: New Essays in the History of Religions. Brill Archive.