Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres

La Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres foi una institución creada na villa de Xixón el 10 de febreru de 1919 cola presidencia d'honor del Príncipe d'Asturies.

Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres
Direición España
Historia
Fundación1919
Cambiar los datos en Wikidata

Aniciu editar

Nel Xixón d'aquella dómina xuntaben la mayoría d'escritores n'asturianu. Yera'l tiempu del Rexonalismu, con un enfotu claramente cultural, que recibiera aportes del Carlismu. La xente escritor y esmolecío pol tema llingüísticu (y bien d'esta xente refuxó nel elementu llingüísticu) caltuvo ello como principal xera. Asina foi que, la llingua, foi xunto a la música, el so principal elementu d'estudiu y preocupación, tanto científico como político.

1919 foi tamién l'añu de la creación de la Real Academia de la Llingua Vasca, o Euskaltzaindia; y yá n'Asturies dende Xovellanos había la idea de la creación d'una institución pal estudiu y fixación del idioma.

Too ello desendolcó na creación d'esta institución.

Lema editar

El lema de la Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres yera "Academia Asturiana d'Artes y Lletres, investiga, conserva y purifica".

Composición editar

Componíen l'Academia les persones siguientes:[1]

Presidente Honorariu:
Académicos Honorarios
Académicos de númberu:
Correspondientes:
Grupu femenín:
  • Eva Canel
  • Consuelo Cienfuegos Jovellanos
  • María Luisa Castellanos

Esmolecimientos editar

De según los sos reglamentos aprobaos el 15 de marzu de pa esi añu, la Real Academia tien d'ámbitu pa facer el so trabayu les siguientes estaxes:

  1. Facer un diccionariu y una gramática de la llingua asturiana, amás d'espublizar una revista.
  2. Ocupase de la poesía y la lliteratura asturiana.
  3. Dedicase a crear un Teatru n'asturianu.
  4. Encargase del estudiu de la música popular asturiana.

Desaniciu editar

Cola crisis económica de los años 30 y la propia crisis del asturianismu cultural a finales de los años 20 la Real Academia foi morriendo; d'una por falta d'apoyu económicu, d'otra pola falta del sofitu d'una clase burguesa fuerte, cosa que nel casu vascu o catalán nun socediera.

Sicasí, munchos de los académicos foren "abellugar" les sos inquietúes asturianistes y intelectuales nel RIDEA, creáu nel 1945, qu'a traviés de les sos monografíes dialeutales y de la so lliteratura de vezos, fizo delles vueltes d'institución llingüística del asturianu, agospiando estudiosos, hasta'l Surdimientu.

Referencies editar

Bibliografía editar

  • González Delgado, Ramiro - Pachín de Melás, Obra completa 1. Trabe, Uviéu 2001, Edición pa la XXII Selmana de les Lletres Asturianes.