Sarah Elmira Royster

escritora estauxunidense (1810–1888)

Sarah Elmira Royster Shelton (1810Estaos Xuníos – 11 de febreru de 1888)[2] foi una amiga de la infancia y más tarde prometida del poeta d'Estaos Xuníos Edgar Allan Poe. La so rellación empezó cuando Sarah tenía 15 años d'edá y terminó por interferencia del so padre cuando Poe estudiaba na Universidá de Virxinia.[3] A diferencia de Poe, Sarah Elmira permaneció en Virxinia tola so vida, casándose con un empresariu, Alexander Shelton, con quien tuvo cinco fíos, dos de los cualos llegaron a la vida adulta. Dempués de la muerte de los sos respeutivos cónyuges Poe y Royster volvieron atopase y volvieron a entamar una rellación amorosa que quedó atayada pola repentina muerte de Poe.

Sarah Elmira Royster
Vida
Nacimientu Estaos Xuníos1810[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte 11 de febreru de 1888[1] (77/78 años)
Oficiu escritora
Cambiar los datos en Wikidata

Munchos de los poemes de Edgar Allan Poe faen referencia a o fueron inspiraos por Sarah Elmira Royster. Por casu, esiste un alderique sobre qué muyer, si ye que la hubo, sirvió d'inspiración pa Annabel Lee. A pesar de que Royster suxurióse como una d'elles, la candidata más creíble ye la esposa de Poe, Virxinia Eliza Clemm Poe.[4]

Primer rellación con Poe editar

Sarah Elmira y Poe yeren vecinos en Richmond, Virxinia,[5] cuando empezaron la so rellación amistosa, en 1825. Teníen, respeutivamente, 15 y 16 años. Los mozos vecinos teníen por costume cantar (Royster tocaba'l pianu y Poe acompañar cola flauta[6]) y dibuxar.

El ciñu que se teníen rescamplaba. L'hermanu de Edgar, William Henry Poe, quien conocía a Sarah Elmira,[7] escribió un poema llamáu «El pirata», nel que'l so hermanu Edgar taba representáu pol personaxe «Edgar-Léonard», quien, al igual qu'ellos, perdiera a los sos padres y namorábase d'una moza de nome «Rosalie», imaxe de Sarah Elmira Royster.

Col pasu del tiempu empezaron a falar sobre matrimoniu, anque'l padre de Sarah amosar en desalcuerdu. Comprometiéronse de callao, coles mesmes que Poe empezaba les sos clases na Universidá de Virxinia, en 1826. El padre de Sarah Elmira interceptó les cartes que Poe escribía a la nueva y destruyir ensin qu'ella les lleó.[3][8] Ella escribiría entós que la razón del descontentu del so padre yera la so edá, pero créese que tamién pudo considerar les inestables circunstancies sociales y económiques de Poe, probe y güérfanu.[9] Munchos años dempués, nuna carta a un amigu, ella describió d'esta forma al futuru escritor:

 
Capitoliu de Richmond, 1865, cerca d'onde vivieren Edgar Allan Poe y Sarah Elmira Royster na so mocedá.
Edgar yera un rapazu bien guapu, non bien falador. De conversación prestosa, pero de comportamientu más bien murniu. Nunca falaba de los sos padres. Taba bien amestáu a la señora Allan, según ella a él. Yera entusiasta, impulsivu, nun soportaba la menor grosería verbal.[10]

Pensando que Poe había-y escaecíu, Royster casóse con Alexander B. Shelton, un negociante proveniente d'una familia adinerada de Virxinia. Con apenes 17 años, empezó con rapidez a ganar preeminencia social y riqueces, yá que Shelton trabayaba na industria del tresporte y yera co-propietariu d'una llinia naviera que tresportaba pasaxeros y mercancíes a lo llargo del ríu James.[7] La pareya tuvo cinco fíos, de los cualos trés morrieron na so infancia.[11] Pela so parte, en 1827, Poe escribió un poema tituláu «Tamerlane», nel que se describe conquistando al mundu, solo pa volver depués y atopar a la so amada casada con un home muertu pa la poesía.[12] En 1829, Poe volvió escribir un poema dedicáu a ella tituláu «Para —» (n'inglés, To —), que la so última estrofa fai alusión a que l'oru de Shelton nun podría mercar el día qu'él entamaba pa Sarah Elmira.[12]

Más de cinco años dempués, Mary Winfree, una íntima amiga de Sarah, visitó a Poe, quien daquella vivía cola so esposa Virxinia y la so suegra Maria Clemm, y cuntólu que Sarah nun yera feliz nel so matrimoniu con Shelton. Estimosu pola gran noticia, Poe escribió'l poema «Pa Mary» (n'inglés, To Mary) en 1835.[12]

Poco dempués, Alexander Shelton contraxo una neumonía,[13] y finó a la edá de 37 años, el 12 de xunetu de 1844,[14] dexando a Sarah y a los sos fíos propiedaes valoraes en US$100.000.[7]

Segundu alcuentru con Poe editar

 
Edgar Allan Poe en 1848.

La esposa de Edgar Allan Poe, Virxinia, morrió en xineru de 1847. Al añu siguiente Poe camudar a Providence, nel estáu de Rhode Island, siguiendo a Sarah Helen Whitman, una poeta cola que llegaría a tar comprometíu mientres un curtiu periodu. En rompiéndose el compromisu, sábese que Poe prosiguió les sos rellaciones platóniques con Annie Richmond y Sarah Anna Lewis, quien lu ayudar financieramente en dalguna ocasión. Pa dambes l'escritor compunxo poemes, publicaos nesa dómina xunto con un ensayu llamáu Eureka, sobre'l universu. Fracasaes les sos propuestes romántiques, Poe, abatíu, cayó nel alcoholismu. Neses circunstancies llegó a Richmond, onde s'atopó con Sarah Elmira Royster.[15]

Sarah Elmira vivía na cai Grace, na casa 2407.[16] Un conocíu describir como una muyer bien curiosa pa esa dómina:

Los sos güeyos yeren d'un azul intenso, el so pelo castaño, veteado de gris, la so ñariz fino y patricio... La so voz yera bien baxa, nidia y dulce, les sos maneres yeren esquisitamente refinaes y, intelectualmente, yera una muyer d'educación y fuercia de calter. Les sos cualidaes distintives yeren la xentileza y la feminidad.[17]

En xunetu de 1848,[18] añu y mediu dempués de la muerte de la so esposa, Poe y Sarah Elmira volvieron atopase. Daquella ella abrazara una fervosa relixosidá, siendo bautizada na ilesia episcopal de St. John, en Richmond, Virxinia.[7] Tenía 39 años y vivía colos sos fíos Ann, de 19 años y Southall, de 10.

La visita de Poe resultó inesperada. Sarah Elmira rellata que taba preparar pa dir a la so ilesia cuando unu de los sirvientes anunciólu qu'un caballeru viniera ver la. Ella reconoció a Poe de momentu.[13][19] Dempués asistió en primer fila a una clase maxistral dictada por Poe en Richmond, lo cual sentaría les bases pa una segunda rellación.[19]

Anque la pareya alicó la so rellación romántica nel intre del añu subsiguiente y n'ocasiones falaron de matrimoniu, los fíos de Royster nun aprobaben la rellación, una y bones una clausa nel heriedu de Alexander Shelton axustaba que de volvese a casar Sarah Elmira, perdería trés cuartes partes de les propiedaes heredaes.[18]

El 17 de setiembre de 1849, Poe visitó Richmond y quedóse con Sarah Elmira esa nueche. Darréu escribiría: «Creo que m'amar con más devoción que nenguna otra que conociera ... Nun puedo evitar amar yo tamién.»[20] Poe esperaba casase con ella antes de partir de Richmond y apurar por que respondiera. Sarah Elmira, pela so parte, quería tiempu pa considerar l'asuntu: «Díxi-y que si nun aceptaba una negativa, tenía de dame más tiempu pa consideralo.»[21] Ye probable que les reserves de Royster deber a los rumores sobre los problemes de Poe col alcoholismu, y quiciabes foi por eso polo que'l poeta decidió xunise a un movimientu d'astinencia en Richmond conocíu como los Fíos de la Templanza (n'inglés Sons of Temperance).[22]

La xira de conferencies dictaes por Poe llevólu a Norfolk (Virxinia) y Old Point Comfort na península d'esi estáu[23] y nun se sabe con certeza si la pareya llogró comprometese formalmente, sicasí, la mayoría de los biógrafos concuerden en que siquier llegaren a un entendimientu mutuu pa finales de setiembre de 1849.[18]

De formalizase'l compromisu, la boda enxamás se realizara, yá que Poe, dos selmanes dempués de partir de Richmond el 27 de setiembre de 1849 escontra Baltimore, morrió misteriosamente nesa ciudá, el 7 d'ochobre de 1849.[18]

Sarah Elmira diría dempués que Poe topábase bien murniu la nueche del 26 de setiembre, antes de dise del so llau, y que se quexaba de sentise bien enfermu. Tamién mentó que Poe confesáralu que tenía la figuración de que nun-y vería más.[24] Ella escribiría: «Sentíme tan miserable tola nueche que pela mañana ceo fui a esplorar sobre'l so paradoriu cuando, lamentablemente, él yá zarpara escontra Baltimore».[25]

Nel so llechu de muerte, Poe mentó una esposa que tenía en Richmond, probablemente una referencia a Sarah Elmira.[26] El biógrafu de Poe John Evangelist Walsh suxure que los hermanos de Royster fueron los responsables de la misteriosa muerte de Poe.[27]

Ella declararía dempués que nun se casó con Poe so nenguna circunstancia. Sicasí, escribió-y una carta a Maria Clemm, anunciándo-y que taba llista p'aceptala como la so propia suegra.[25] Nesa carta, mentó que pa ella, Poe yera l'oxetu de más envalora» na tierra.

Vida posterior editar

Fíos de Alexander y Sarah Elmira Shelton[28]
Orde !width=87% Nome !width=9% Fecha de
nacencia
Ann Elizabeth Shelton 18301909
Casóse con John H. Leftwich y tuvieron ocho fíos.
Sarah Elmira Shelton 18371838
Morrió na so infancia.
Southall B. Shelton 18401887
Casóse con Paige Waller Fitzhugh, tuvieron trés fíos.
Sarah Elmira Shelton 18431845
Morrió na so infancia.
Alexander Barrett Shelton III 18431848
Morrió na so infancia.

Dempués de la muerte de Poe, Sarah Elmira refugó falar sobre él y la so rellación, negándose tajantemente a conceder entrevistes, y abellugándose nuna vida relativamente solitaria. Finalmente, en 1875 concedió-y una entrevista a un escultor local, Edward Valentine, como respuesta a una biografía de Poe escrita por John H. Ingram. Nesa conversación negó con vehemencia tar dalguna vegada comprometida pa casase con Edgar, ya inclusive dixo que nun-y guardó llutu tres la so muerte. Sicasí, en xunu de 1884, confesó-y al Dr. John Joseph Moren, médicu de Poe nel momentu de la so muerte, que sí se comprometieron.

Sara Elmira Royster morrió'l 11 de febreru de 1888 y el so obituariu, publicáu na primer páxina del periódicu de Richmond Whig el 12 de febreru, llevaba como títulu «El primer y últimu amor de Poe» ("Poe's first and last love").

De los sos fíos, Southall Shelton, que'l so nome provién del segundu nome de la so güela paterna, casóse a los 21 años d'edá con una moza de 17 años llamada Paige Fitzhugh, el 20 de xunu de 1860.[29] Nesi momentu, Southall yera comerciante de tabacu y vivía nel condáu de Henrico, Commonwealth de Virxinia. Al añu siguiente Southall sirvió como capitán na infantería de los Estaos Confederaos d'América mientres la Guerra de Secesión. Morrió pocos meses primero que la so madre.

Ann Elizabeth Shelton casóse con John Leftwich y tuvo ocho fíos.[30] En 1880 vivía cola so fía y la so familia en Richmond, Virxinia.[31]

Na inscripción sobre la llábana de la tumba de Alexander Shelton, padre de los fíos de Sarah Elmira Royster-Shelton, diz: «La so vida foi intachable. El so fin foi la paz.»[32]

La casa de Elmira Royster Shelton, na cai Grace de Richmond, Virxinia, ye anguaño un muséu onde una vegada tuvo la sede de la Fundación Histórica de Richmond.[33] Nesa casa Poe y Royster vivieron l'amor de la so mocedá y l'amor tardío, xustu antes de la muerte d'él, en 1849.

Referencies en lliteratura editar

Dellos poemes que Poe incluyó na so primer obra publicada, Tamerlane and Other Poems (1827), fueron inspiraos pol so fallíu romance xuvenil. Munchos versos faen referencia a les llocures de la mocedá y l'amor perdío.[34] Unu de los poemes menores de Poe tituláu «Cantar», créese que trata sobre Sarah. Tamién se pensó que puede ser ella la «perdida Leonore» del poema «El cuervu».

Sobre'l poema «Annabel Lee», Sarah aseguró que Poe mesmu díxo-y que'l personaxe del títulu taba inspiráu nella.[26] Nun ta claro, sicasí, qué muyer inspiró a Poe esti poema. Pudo ser la so esposa, Virxinia, finada namái dos años antes, como suxurió la poeta Frances Sargent Osgood, y como suel creese xeneralmente, anque la mesma Osgood ye otra posible candidata.[35] Sarah Helen Whitman y Sarah Anna Lewis tamién aseguraron inspirar el poema.[36]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Find a Grave. Identificador Find a Grave: 33060996. Apaez como: Elmira Shelton. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 1880 United States Census. Sarah Y. SHELTON Household Record (n'inglés). Últimu accesu: 20 d'agostu de 2008.
  3. 3,0 3,1 J. Gerald Kennedy (2001). [A Historical Guide to Edgar Allan Poe] (n'inglés). Publicáu pola [[Universidá d'Oxford|Oxford University Press]]. ISBN 0-19-512149-X, 9780195121490.
  4. *Meyers, Jeffrey (1992). Edgar Allan Poe: His Life and Legacy, Edición rústica, Nueva York: Cooper Square Press. ISBN 0-8154-1038-7.
  5. Stashower, Daniel. The Beautiful Cigar Girl: Mary Rogers, Edgar Allan Poe, and the Invention of Murder. New York: Dutton, 2006: 38. ISBN 0-525-94981-X
  6. Proiectul european ScoalaOnline. Edgar Allan Poe's Biography (n'inglés). Últimu accesu: 21 d'agostu de 2008.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Silverman, Kenneth. Edgar A. Poe: Mournful and Never-ending Remembrance. Harper Perennial, 1991: 425. ISBN 0-06-092331-8
  8. Walsh, John Evangelist. Midnight Dreary: The Mysterious Death of Edgar Allan Poe. New York: St. Martin's Minotaur, 2000: 6. ISBN 0-312-22732-9
  9. Meyers, Jeffrey. Edgar Allan Poe: His Life and Legacy. New York: Cooper Square Press, 1992: 18. ISBN 0-8154-1038-7
  10. Walter, p. 86
  11. Walsh, John Evangelist. Midnight Dreary: The Mysterious Death of Edgar Allan Poe. New York: St. Martin's Minotaur, 2000: 5–6. ISBN 0-312-22732-9
  12. 12,0 12,1 12,2 Edgar Allan Poe Annotated and Illustrated Entire Stories and Poems (2008). Disponible na World Wide Web: [1] (n'inglés). Bottletree Books LLC. Últimu accesu: 20 d'agostu de 2008.
  13. 13,0 13,1 Walsh, John Evangelist. Midnight Dreary: The Mysterious Death of Edgar Allan Poe. New York: St. Martin's Minotaur, 2000: 5. ISBN 0-312-22732-9
  14. Thomas, Dwight and David K. Jackson. The Poe Log: A Documentary Life of Edgar Allan Poe 1809-1849. New York: G. K. Hall & Co., 1987: 467. ISBN 0-7838-1401-1
  15. Enciclopedia Británica. checked%2Citems~~checked&title=Edgar%20Allan%20Poe%20--%20Britannica%20Online%20Encyclopedia Edgar Allan Poe (n'inglés). Últimu accesu: 20 d'agostu de 2008.
  16. Richard Guy Wilson (abril de 2003). Buildings of Virxinia: Tidewater and Piedmont (Buildings of the United States) (seición disponible n'inglés). Oxford University Press; ISBN 0195152069
  17. Meyers, p. 249. Nel orixinal: "Her eyes were a deep blue, her hair brown, touched with grey, her nose thin and patrician... Her voice was very low, soft and sweet, her manners exquisitely refined, and intellectually she was a woman of education and force of character. Her distinguishing qualities were gentleness and womanliness."
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 Sova, Dawn B. Edgar Allan Poe: A to Z. New York: Checkmark Books, 2001: 214. ISBN 0-8160-4161-X
  19. 19,0 19,1 Meyers, Jeffrey. Edgar Allan Poe: His Life and Legacy. New York: Cooper Square Press, 1992: 249. ISBN 0-8154-1038-7
  20. Traducción llibre de Silverman, Kenneth. Edgar A. Poe: Mournful and Never-ending Remembrance. Harper Perennial, 1991: 430. ISBN 0-06-092331-8
  21. Meyers, Jeffrey. Edgar Allan Poe: His Life and Legacy. New York: Cooper Square Press, 1992: 250–251. ISBN 0-8154-1038-7
  22. Stashower, Daniel. The Beautiful Cigar Girl: Mary Rogers, Edgar Allan Poe, and the Invention of Murder. New York: Dutton, 2006: 280. ISBN 0-525-94981-X
  23. Kennedy, J. Gerald. "A Brief Biography", A Historical Guide to Edgar Allan Poe. New York: Oxford University Press, 2001: 58. ISBN 978-0-19-512150-6
  24. Arthur Hobson Quinn (1997). Edgar Allan Poe: A Critical Biography. The Johns Hopkins University Press, páxs. 629. ISBN 0801857309
  25. 25,0 25,1 Traducción llibre de Meyers, Jeffrey. Edgar Allan Poe: His Life and Legacy. New York: Cooper Square Press, 1992: 251. ISBN 0-8154-1038-7
  26. 26,0 26,1 Silverman, Kenneth. Edgar A. Poe: Mournful and Never-ending Remembrance. New York: Harper Perennial, 1991: 426. ISBN 0-06-092331-8
  27. See John Evangelist Walsh's Midnight Dreary: The Mysterious Death of Edgar Allan Poe, St. Martin's Minotaur, 2000.
  28. Rootsweb.com - . Sarah Shelton Henry's brothers (llistáu n'inglés). Últimu accesu: 21 d'agostu de 2008.
  29. Rexistru de Matrimonios, Condáu de Gloucester, Llibru 1: 1860's, p. 24. Citáu en Rootsweb.com — Marriages of Gloucester County (n'inglés). Últimu accesu: 21 d'agostu de 2008.
  30. Vease Tunstall Descendants (n'inglés). Base de datos xenealóxicu, cortesía de rootsweb.com
  31. 1880 United States Census. Jno. LEFTWICH Household (rexistru n'inglés). Cortesía de FamilySearch.org — Últimu accesu: 21 d'agostu de 2008.
  32. Traducción llibre de: Library of Virxinia Digital Collection. Shockoe Cemetery Últimu accesu: 21 d'agostu de 2008.
  33. Virxinia Association of Museums. [2] (n'inglés). Últimu accesu: 21 d'agostu de 2008.
  34. Stashower, Daniel. The Beautiful Cigar Girl: Mary Rogers, Edgar Allan Poe, and the Invention of Murder. New York: Dutton, 2006: 43–44. ISBN 0-525-94981-X
  35. Silverman, Kenneth. Edgar A. Poe: Mournful and Never-ending Remembrance. New York: Harper Perennial, 1991: 401. ISBN 0-06-092331-8
  36. Sova, Dawn B. Edgar Allan Poe: A to Z. New York: Checkmark Books, 2001: 12. ISBN 0-8160-4161-X