Schinus polygamus

especie de planta

Schinus polygamus (Huingán del mapudungún Huingan).[1][2][3]

Schinus polygamus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Sapindales
Familia: Anacardiaceae
Xéneru: Schinus
Especie: S. polygama
(Cav.) Cabrera 1937
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta
Inflorescencia

Hábitat editar

Ye endémicu d'Arxentina, Brasil, Chile, Paraguái, Perú y Uruguái.

Descripción editar

Árbolito o arbustu siempreverde de 1-4 m d'altor, y 2,5 m de diámetru, ramificáu casi dende la base. Tien tueru color cenicientu, trabancosu, les cañes terminales tresformar n'escayos (terminen nun escayu). Fueyes simples, alternes, subcoriacees, llanceolaes a oblongues. Inflorescencies axilares. Flores marielles, 4-5 mm de diámetru, 4-5 sépalos y pétalos (masculines con 10 estames, 5 mayores que los restantes, les femenines con estaminodios y 3 estilos). El frutu ye una drupa globosa, 3-5 mm de diámetru, violácea escura a negra azulada.

Cultivu y usos editar

Multiplícase perbién por granes. Especie por demás resistente y rústica. Ye una planta melecinal.

Ye de crecedera rápida. Dende grana algama 15 dm d'altor en tres años.

Taxonomía editar

Schinus polygamus describióse por (Cav.) Cabrera y espublizóse en Obra del centenário del museu de La Plata 2: 269. 1937.[4]

Etimoloxía

Schinus: ye'l nome griegu del llentiscu: arbolín d'esta mesma familia;

polygamus epítetu del (griegu polys = dellos; gamu = matrimoniu, pola presencia de flores unisexuales y hermafrodites.

Variedaes

Hai 9 formes y dos variedaes en S. polygamus.

polygamus fo. australis]] Cabrera *[[Schinus polygamus fo. chubutensis]] Cabrera 1938

polygamus fo. heterophyllus]] (Kuntze) Cabrera *[[Schinus polygamus fo. ovatus]] (Lindl.) Cabrera *[[Schinus polygamus fo. parviflorus]] (March.) Cabrera 1938

polygamus var. polygamus]]

Sinonimia
  • Amyris polygama Cav.
  • Duvaua cuneata Gill.
  • Duvaua dependens var. obovata Arechav.
  • Duvaua dependens var. ovata Arechav.
  • Schinus bonplandianus Marchand
  • Schinus dentatus Andrews
  • Schinus dependens Ortega *

Schinus dependens var. brevifolia Fenzl ex Engl.

  • Schinus dependens var. longifolia Fenzl. ex Engler in

Martius * Schinus dependens var. obovata Engl.

  • Schinus dependens var. ovata (Lindl.) Marchand
  • Schinus dependens var. parviflora Marchand
  • Schinus dependens var. subintegra Engl.
  • Schinus huygan Ruiz ex Engl.
  • Schinus huyngan Kuntze
  • Schinus polygama f. ovata Cabrera[5]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. "huingán. (Voz mapuche). m. Arbustu chilenu de la familia de les Anacardiacees, de flores blanques y pequeñes en recímanos axilares, y frutos coritos, d'unos cuatro milímetros de diámetru" (DRAE: 838 - 839).
  2. De wingan /wi?an/. "Huingan, s.- Árbol que da un frutu paecíu a la pimienta, de que faen una chicha" (Cañ.: 284); wë?an, el huingán (Coñ.: 89); huingán (Gu.: 225); "Huingán [...] arbustu arborescente de vasta distribución xeográfica [...]" (Wilh.: 89). Ye llamáu tamién borocoi, boroco (Hoff., 1998: 56); "wingan [wi'?an]: [...] Árbol de fueyes pequeñes y cañes en forma de palmera" (Catr.: 114).
  3. En cronistes y J. I. Molina: huigan (Ov.: 78), Quigan [¿Q por G?]: "ye altu y acopáu" (Ros. I: 229); guingan (Oliv.: 38); "Huigan" (Mol. I: 181); güinghan (árbol) (Carv. y G.: 12).), ye una especie botánica d'árboles perteneciente a la familia de les anacardiacees.
  4. «Schinus polygamus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 16 de xunetu de 2013.
  5. Schinus polygamus en PlantList

Bibliografía editar

  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?70670 (24 dic 2007)
  2. Barkley, F.A. 1944. Schinus L. Brittonia 5(2): 160–198.
  3. Barkley, F.A. 1957. A study of Schinus L. Lilloa 28: 5–110.
  4. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  5. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  6. Macbride, J. F. 1951. Anacardiaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(3A/1): 238–258.
  7. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre.

Enllaces esternos editar