TX Piscium

estrella

TX Piscium (TX Psc / 19 Piscium)[6][7] ye una estrella variable na constelación de Piscis. Alcuéntrase a 760 años lluz de distancia del Sistema Solar.

Ficha d'oxetu celesteTX Piscium
estrella[1] y near-IR source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 356,59798519724 °[2]
Declinación (δ) 3,48681084702 °[2]
Distancia a la Tierra 244,535 pc
Magnitú aparente (V) 5,02 (banda V)
Constelación Piscis
Velocidá radial 11,5 km/s[4]
Parallax 4,0894 mas[2]
Tipu espectral F8/G0V[5]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 23h 46m 23.516s, 3° 29 12.519

Carauterístiques editar

TX Piscium ye una estrella de carbonu de tipu espectral C5II clasificada como xigante lluminosa. La so temperatura superficial ye de namái 3050 K.[8] Nes estrelles de carbonu, a diferencia del restu de les estrelles, el carbonu ye más abondosu que l'oxíxenu y nel so espectru apaecen llinies d'absorción debíes a compuestos de carbonu. La rellación carbonu/oxíxenu de TX Piscium ye 1,027[9] y nel so espectru reparen llinia debíes a carbonu molecular, cianóxenu (CN), CH, monóxidu de carbonu (CO) y ácidu cianhídricu (HCN), ente otros. Estos compuestos absuerben preferentemente la lluz azul nel espectru visible polo qu'estes estrelles tienen un color coloráu bien acentuáu. Nel espectru de TX Piscium tamién apaecen llinies d'absorción del elementu tecneciu. Yá que tolos isótopos d'esti elementu son inestables, la so presencia ye una prueba de la so nucleosíntesis nel interior estelar y la so posterior xubida a la superficie.[8]

La so lluminosidá total ye 4700 vegaes superior a la del Sol. A partir de la midida del so diámetru angular puede evaluase'l so verdaderu diámetru, siendo ésti 240 vegaes más grande que'l del Sol, lo qu'equival a 1,20 UA.[8] El so metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que'l heliu— ye asemeyáu a la solar.[10]

TX Piscium atopar n'estáu avanzáu del so evolución estelar. Tien un nucleu inerte de carbonu y ta amontando la so lluminosidá per segunda vegada. Tocantes a la so masa, sábese que ye mayor que la masa solar, pero nun se conoz con exactitú.[8]

Variabilidá editar

De magnitú aparente media +5,04, TX Piscium amuesa una variación de rellumu ente magnitú +4,79 y +5,20. Anque catalogada como una variable irregular, estudios recién amuesen que presenta cierta regularidá, al igual qu'otres estrelles na so mesma situación.[8]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  5. Afirmao en: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1999.
  6. 19 Piscium (SIMBAD)
  7. TX Piscium (The Bright Star Catalogue)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 19 Piscium (Stars, Jim Kaler)
  9. Bergeat, J.; Chevallier, L. (2005). «The mass loss of C-rich giants». Astronomy and Astrophysics 429. páxs. 235-246. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...429..235B&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  10. Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. (2011). «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics 525. A71. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2011A%26A...525A..71W&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes:   23h 46m 23.516s, 3° 29 12.519