Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu

Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu (天真正伝香取神道流, Tenshin Shōden Katori Shintō-ryū) ye una de les escueles d'artes marciales xaponeses más antigües qu'inda esisten. Foi fundada por Iizasa Ienao en 1447, demientres la so retirada al templu de Katori-jingu, que taba consagráu a Futsunushi no Mikoto, una divinidá proteutora de les artes marciales.

Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu
天真正伝香取神道流
Tamién Katori Shinto ryu, Shinto ryu
Enfoque Práutica del Iaijutsu, Kenjutsu, Bojutsu, Naginata-jutsu, Sojutsu, Jujutsu, Shurikenjutsu, ente otres disciplines
Contautu/durez )
País d'orixe  Xapón
Fundador Iizasa Choisai Ienao (c.1387–1488)
Fecha de fundación c.1447
Cabezaleru Iizasa Shuri-no-suke Yasusada, Soke. Risuke Otake, maestru xefe
Prauticantes famosos Risuke Otake, Minoru Mochizuki,Yoshiho Sugino
Artes descendientes Nakamura-ryu, Meifu Shinkage-ryu, Shinto Muso-ryu, Yagyu Shinkage-ryu
Deporte olímpicu Non
Sitiu oficial http://www.katorishintoryu.org/
Cambiar los datos en Wikidata


Historia editar

Iizasa Ienao (飯篠 長威斎 家直, Iizasa Chōisai Ienao, c.1387–c.1488) yera un guerreru respetáu que foi afaláu pol so daimyo a dexar a los suyos pa estudiar les artes marciales per aciu del aislamientu y los ritos sintoístes de purificación. La lleenda sopelexa qu'a la edá de sesenta años pasó mil díes nel templu Katori prauticando día y nueche les artes marciales, hasta que’l kami (神) del templu, Futsunushi no Mikoto, apaecióse-y en suaños pa tresmiti-y los sos secretos d'estratexa militar nun pergamín tituláu Mokuroku Heiho no Shinsho. Ienao morrió en 1488 a los 101 años.

La Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu ye biltu de munches artes marciales xaponeses tradicionales. Dellos espadachines famosos (como Tsukahara Bokuden y Matsumoto Bizen-no-kami Masanobu), qu'aprendieron direutamente con Choisai o colos socesores inmediatos, convertiéronse en fundadores de les sos propies escueles, yá sía col mesmu nome (Shinto, escritu con otros caráuteres) o con nomes diferentes: Kashima Shinto-ryu (Bokuden-ryu), Kashima-ryu, Kashima Shin-ryu (fundada por Matsumoto), Arima-ryu, Ichiu-ryu, Shigen-ryu, y otres.

En 1960 la escuela recibió la primer denomación de "Tesoru Cultural Intanxible" dada nunca a un arte marcial. La escuela sostién que’l fechu de nun alliniase enxamás con dengún gobiernu o faición, cualesquiera que fuera’l pagu ufiertáu, permitió-yos caltener la so independencia y honradez.

La Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu algamó popularidá n’occidente per aciu de la investigación perimportante y los escritos del estudiosu espertu y artista marcial Donn F. Draeger (1922–1982).

El responsable y representante (“shidosha”) de la escuela pa España ye’l maestru Francisco Comerón.

Enseñanza editar

La enseñanza xira al rodiu de la práutica de les armes baxo la forma de kates, pero tamién de la estratexa y la loxística militar. Ente otres disciplines tán:

  • Kenjutsu : téuniques de sable (4 kates básicos Omote no Tachi, 5 avanzaos "Gogyo no Tachi" y trés kates impropiamente llamaos secretos, "Gokui Shichijo", mui raramente demostraos en público.
  • Iaijutsu : téuniques de desenvainar y cortar col sable (6 kates de rodiyes Suwari Iai, 5 de pie Tachi ai Battojutsu y 5 avanzaos, "Gokui no iai").
  • Ryotojutsu : téuniques con dos sables (4 kates).
  • Kodachijutsu : téuniques de sable curtiu (3 kates Gokui no Kodachi).
  • Bojutsu : téuniques de palu (6 kates básicos Omote no Bo).
  • Naginatajutsu : téuniques d'alabarda xaponesa (4 kates básicos Omote no Naginata).
  • Sojutsu : téuniques de llanza llarga (6 kates Omote no Yari).
  • Shurikenjutsu : téuniques d'arrefundiar puntes (7 kates básicos Omote no Shuriken).
  • Senjutsu : téuniques d'estratexa.
  • Shikujojutsu : téuniques de construcción de fortificaciones.
  • Ninjutsu : téuniques d'espionaxe.
  • Jujutsu : téuniques de llucha a mano vacía (36 kates).

Arriendes de les enseñances básiques (kamae y kata), dellos bujutsu de la escuela Katori inclúin kates denomaos Gogyo y Gokui, destinaos a los prauticantes espertos. Dacuando esaxérase calificando a estes téuniques de secretes per aciu de la so esixencia de maestría y inversión personal na disciplina, pero tamién porque son mui bien pocos los prauticantes que les conocen y les dominen. Estes permiten trabayar dellos conceutos como’l nebari (firmeza, apegu), que consiste en caltener de siguío’l contautu col arma del compañeru, o’l maai (distancia, intervalu), referíu al espaciu ente los dos prauticantes xustu p'atacar ensin ser golpiáu.

Peculiaridaes a respeutive otres escueles d'armes editar

  • L’espíritu marcial nel Katori Shinto-ryu alcuéntrase sobre too na durez d'execución de les kates de kenjutsu, que polo xeneral son más llargos que nes otres escueles d'armes, al envís de privilexar la resistencia, tan necesaria nes campañes militares.
  • En cuantes al bojutsu, ésti estrémase pola forma, l'agarre y el manexu del bo en comparanza colos demás kobudos:
    • Mientres que’l kobudo d'Okinawa básase nel agarre nel terciu mediu d'un arma pesada y gruesa y nos ataques a moliniellu, el prauticante de Katori Shinto-ryu usa un palu de 180 cm de llargu y 2,5 cm de diámetru garrándolu más o menos a un puñu de distancia del cabu, echando l'arma haza atrás enantes de solmenar n’arcu de círculu cola parte más llarga.
    • En delles formes de la escuela, les estocaes (en xaponés “tsuki”, 突き) aseméyense a les que se prautiquen con un yari, esto ye xubiendo l'arma al nivel del sobacu.
  • La escuela Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu, gracies al sensei Risuke Otake, foi reconocida "patrimoniu cultural inmaterial" pol Ministeriu de Cultura xaponés n’abril de 1960. Ye la única escuela d'artes marciales que lleva anguaño esta distinción.
  • La escuela Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu, representada por Risuke Otake, guarda los antiguos principios propios de los koryu. Cualesquier alumnu que quiera apuntase a la escuela tien que primero firmar col so sangre (ceremonia del Keppan) en señal de respetu y llealtá a los principios de la escuela. Otake Sensei tien esta regla en gran estima, p'asegurase en primer llugar de que los grupos que siguen el ryu a traviés del mundu, baxo la so autoridá, prautiquen toos ellos el mesmu Katori, tanto na forma como nel espíritu, col envís de guardar y tresmitir una tradición antigua de sieglos igual que los antiguos nos la fixeron llegar hasta nosotros. Ensin embargu les diferentes variantes de la escuela nel mundu y en Xapón (por casu l'Aikibudo en Francia) nun riquen el Keppan y siguen el sistema modernu de “Dan” en cuenta del antiguu sistema de graduación “Menkyo” (certificaos tradicionales d'enseñanza) que sigue vixente nel dojo de Risuke Otake.
  • Toles kates de Suwari Iai de la escuela Katori entamen d'una posición medio de rodiyes, cola rodiya izquierda en suelo, llamada Tate Hiza, mentanto delles otres escueles d'Iaijutsu (por casu la Muso Jikiden Eishin Ryu) pueden actuar dende la posición de rodiyes o sentada a la xaponesa, Seiza.

Personalidaes influyentes anguaño editar

  • Yasusada Iizasa (Iizasa Shuri-no-suke Yasusada) – 20u Soke (heriede d'Iizasa Choisai Ienao), masque nun prautica les artes, xuega un papel representativu dafechu.
  • Risuke Otake (1926) Shihan – maestru principal de la escuela Katori en Narita, prefeutura de Chiba.
  • Yoshio Sugino (1904-1998), 10u Dan - Kinijiro Iizasa (19u Soke) autorizólu a enseñar el Katori Shinto-ryu en 1940. El fíu d'él, Yukihiro Sugino, socediólu na enseñanza, de forma independiente, nel Yuishinkan Sugino Dojo en Kawasaki, prefeutura de Kanagawa.
  • Minoru Mochizuki (1907-2003), 8u Dan de la Katori Shinto-ryu – precursor del estilu Yoseikan, pol nome del so dojo en Shizuoka.
  • Goro Hatakeyama (1928-2009), 9u Dan, Menkyo Kaiden y antiguu asistente principal de Sugino Sensei. Enseña de forma independiente en Yokohama (Kanagawa).

Toes estes persones (resalvando’l Soke) aportaron los sos puntos de vista a respeutive de les téuniques marciales qu'enseña la escuela según la propia personalidá, físicu y esperiencia nos budos, causando asina mui bien delles diferencies apreciables a simple vista nel sen de la mesma escuela.

Ver tamién editar

= Referencies editar

Enllaces esternos = editar