Tilia cordata

especie de planta
(Redirixío dende Tilar prieta)

La tilar prieta[1] (Tilia cordata) ye una especie arbórea orixinaria d'Europa, que vive dende España hasta los Monte Urales y los montes d'El Líbanu, Siria y Turquía. Estrémase fácilmente del Tilia platyphyllos, tilal de fueya ancha. .

Tilia cordata
tilar prieta
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Malvales
Familia: Malvaceae
Subfamilia: Tilioideae
Xéneru: Tilia
Especie: T. cordata
Mill., Gard. Dict., ed. 8. n. 1, 1768
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Crez hasta 20-30 metros d'altor y tien de 1 a 1,5m de circunferencia na base del tueru. Les sos fueyes tienen forma de corazón.

Cada branu, produz unes pequeñes flores de color ente mariellu y verde. Estes flores son visitaes frecuentemente poles abeyes.


 
Les yemes y les ramines son de color coloráu - granate. Les ramines son glabres y nes yemes pueden vese namái dos escames
 
Fueyes con inflorescencies
 
Les flores son pequeñes y bien golioses
 
Fruta maduro.

Hibridación y especies asemeyaes editar

N'Europa hai dos especies de tilal que se paecen enforma: T. cordata y Tilia platyphyllos. Los dos pueden hibridase y el productu d'esi encruz ye Tilia x vulgaris, árbol que de cutiu s'utiliza na xardinería y arbolaos. Sicasí, nun ye difícil estremar los dos especies gracies a estos particulares:

  • el tamañu de les fueyes: les de T. cordata nun miden más de 8 cm, ente que les de T. platyphyllos pueden algamar los 15 cm;
  • la páxina inferior de les fueyes: nos dos especies hai pelos nes axiles de los nervios, que son color coloráu-lladriyu en T. cordata y blancos en T. platyphyllos;
  • el frutu: el de T. cordata ye bien chicu, nun mide más de 8 mm de diámetru y nun tien costielles y puede rompese ensin problemes colos deos; el de T. platyphyllos ye más grande, tien 5 costielles bien evidentes y ye bien duru;
  • les yemes: nes de T. cordata pueden vese namái dos escames, ente que nes de T. platyphyllos pueden vese tres escames;
  • les ramillas: les de T. cordata son glabres, ye dicir nun tienen pelo, mientres les de T. platyphyllos son pubescentes, esto ye tienen vellu.

Esisten importantes problemes taxonómicos, entá por resolver, dientro del xéneru - en particular pa los llamaos híbridos.[2]

Usos ya intereses editar

  • Munches mieles monoflorales tán ellaboraes a base de les flores d'esti árbol.

Taxonomía editar

Tilia cordata describióse por Philip Miller y espublizóse en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition non. 1. 1768.[3]

Etimoloxía

Tilia: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: ptilon (= ala), pola carauterística de les bráctees que facilita l'espardimientu de la fruta pol vientu.

cordata: epítetu llatín que significa "con forma de corazón".[4]

Sinonimia
  • Tilia microphylla Vent.
  • Tilia sibirica Bayer
  • Tilia europaea subsp. parvifolia Ehrh.
  • Tilia bohemica Opiz
  • Tilia betulifolia Hoffm. ex Bayer
  • Tilia parvifolia Ehrh. ex Hoffm.
  • Tilia ulmifolia Scop.
  • Tilia sylvestris Desf.
  • Tilia cordata var. japonica Miq.
  • Tilia japonica (Miq.) Simonk.
  • Tilia cordata f. vulgaris Ig.Vassil.
  • Tilia officinarum Crantz
  • Tilia officinarum Crantz subsp. officinarum pro parte[5][6][7][8][9]

Nomes vulgares editar

  • Castellán: texa, texa negra, texu, texu blancu, tella, texa, tila, tilar, tilia, tillera, tillo machu, tillon, tillori, tilal, tilal de fueya pequeña, tilal d'iviernu, tilal de monte, tilal nortizu, tilal montés.[10].

Referencies editar

Enllaces esternos editar