Treviana

conceyu de La Rioxa (España)

Treviana (Trepeana) ye un conceyu de la comunidá autónoma de La Rioxa (España) asitiáu en redol al valle del ríu Ea o Aguanal. Pertenez al partíu xudicial d'Haro.

Treviana
Alministración
País España
AutonomíaBandera de La Rioxa La Rioxa
Tipu d'entidá conceyu de La Rioxa
Alcalde de Treviana (es) Traducir Guzmán López-Molina Riaño
Nome oficial Treviana (es)[1]
Códigu postal 26215
Xeografía
Coordenaes 42°33′27″N 3°03′04″W / 42.5575°N 3.0511°O / 42.5575; -3.0511
Treviana alcuéntrase n'España
Treviana
Treviana
Treviana (España)
Superficie 35 km²
Altitú 587 m
Llenda con
Demografía
Población 141 hab. (2023)
- 81 homes (2019)

- 73 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.04% de La Rioxa
0% de España
Densidá 4,03 hab/km²
treviana.org
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Fai tan solo unos años, atopóse un As romanu del sieglu I, nun llugar paralelu al ríu, a pocu más d'un quilómetru del pueblu. Tamién de la dómina romana son los restos del trazáu de calzada romana que queden nel términu de Santiago, que se supón enllazaben cola calzada de Obarenes escontra Briviesca.

La primer noticia escrita que conocemos sobre Treviana, según el documentu más antiguu que fai referencia a la esistencia de vide en La Rioja data del añu 873. Procede del Cartulariu de San Millán y trata una donación na qu'apaez el Monesteriu de San Andrés de Trepeana (Treviana).

En 1151 Alfonsu VII incluyó a Treviana nel fueru de Cerezo.

Según paez, entá nel sieglu XIV había una sinagoga y una mezquita, amás de les ilesies cristianes.

En 1162 yera alcalde de Treviana Sancho Díaz, fíu de don Diego López I de Haro.

Los terrenes de los poblaos sumíos de Junquera y Artu pasaron a pertenecer a Treviana al quedar estos despoblados.

Nel sieglu XIV pertenecía a Cerezo y méntase la esistencia d'una sinagoga.

Nel sieglu XVI siguía perteneciendo al arciprestalgu de Cerezo.

Nel sieglu XVIII yera una zona bien próspera, onde esistía muncha actividá rellacionada colos llabores del campu.

A partir de 1950 foise produciendo un paulatín descensu de la población.

Demografía editar

El conceyu, que tien una superficie de 34,94 km²,[2] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 169 habitantes y una densidá de 4,84 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica de Treviana ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[3]      Población según el padrón municipal de 2017[4]

Economía editar

Evolución de la delda viva editar

El conceutu de delda viva contempla namái les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Gráfica d'evolución de la delda viva del conceyu ente 2008 y 2014

     Delda viva del conceyu en miles d'Euros según datos del Ministeriu de Facienda y Ad. Públiques.[5]

La delda viva municipal per habitante en 2014 xubía a 711,11 €.[6]

Edificios y monumentos editar

 
Ilesia de Santa María la Mayor.

Castiellu editar

Antaño paez qu'esistió un castiellu que pudo asitiase nel cuetu del Llanu.

Ilesia de Santa María la Mayor editar

D'antiguo yera conocida como Ilesia de La nuesa Señora de l'Asunción. Empezó a construyise nel sieglu XVI, sobre una edificación anterior de la que queda la capiya de los Ociu o de los Salazar del sieglu XIII. Darréu les obres d'esta quedaron paralizaes por falta de fondos, siguiéndose nel sieglu XVII con dellos cambeos d'estilu. Hai partes, como'l retablu central, el pórticu o'l bautisteriu, que son del sieglu XVIII.

Nella atopa una tabla hispanoflamenca de finales del sieglu XV na que se representa a Cristu Varón de Dolores, amás d'un órganu de finales del sieglu XVI.[7]

Ermita de La nuesa Señora de Junquera editar

 
Ermita de La nuesa Señora de la Junquera.

Asitiada a 3 quilómetros de Treviana, onde s'atopaba la sumida aldega de Junquera.

Esta compónse d'una nave y un ábside.

La cabecera del templu correspuende a la primitiva ilesia del sieglu XIII y el restu en cruz llatina foi una ampliación que realizó la villa de Treviana nel sieglu XVII. Consta amás, d'una torre gótica amestada nel muriu norte de la cabecerea.

Capiya de San Pedro editar

Asitiada nel términu de San Pedro, sobre una fastera, al llau del ríu Ea, nel campusantu. Tamién ye conocida como Capiya de la Concepción.

Construyir a fines del sieglu XII o principios del XIII, cuando la villa y el castiellu yera propiedá de la Familia Haro. Ye probable que dicha familia costeara la construcción de la Capiya.

En 1821 foi tresformada en campusantu por cuenta de la orde de sacar los enterramientos fora de los pueblos.

Otres ermites editar

La tradición oral fala de la esistencia de delles ermites dientro y fora de la población:

  • San Juan: Sumida, atopábase enfrente del pueblu.
  • La Madalena: Sumida, atopar nel interior del pueblu.
  • San Miguel: Sumida, atopar nel interior del pueblu. Mentada en documentos de 1555 por cuenta del so arreglu.
  • San Andrés: Sumida. Mentada nun documentu de donación nel añu 873.
  • Santa Lucía: Baltada en 1555.
  • San Millán: Sumida
  • Santuyano: Sumida
  • San Roque: Sumida

Fiestes llocales editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  3. Cifres de población y Censos demográficos
  4. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Nomenclátor: Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional».
  5. Delda Viva de les Entidaes Llocales
  6. División de la delda viva de 2014 (datu del Facienda y Alministraciones Públiques, Delda Viva de les Entidaes Llocales) ente'l númberu d'habitantes del conceyu d'esi mesmu añu (datu del Institutu Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional).
  7. Diego d'Ociu tracista del órganu de la ilesia parroquial de Treviana en 1714, Cita web|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=61864

Enllaces esternos editar