Turnera diffusa

especie de planta

Turnera diffusa, tamién conocida como damiana, yerba de la pastora, yerba del venado, oreganillo, pastorcilla o ruempe camisa machu, ye una planta que crez en terrenes grebos d'América tropical, Brasil, Bolivia, California y Méxicu (onde la conoz como té mexicano).

Turnera diffusa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Malpighiales
Familia: Turneraceae
Xéneru: Turnera
Especie: T. diffusa
Willd. ex Schult.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

 
Detalle de la flor

Ye un pequeñu arbustu. Les fueyes de 1-1'5 cm de llargu, color verde maciu con pelusa. La flores pequeñes de color mariellu. Mota tubular y corola con cinco pétalos.

 
Vista de la planta
 
Flor

Propiedaes editar

Química

Les fueyes de T. diffusa contienen un aceite esencial nel que s'identificaron los monoterpenos 1-8-cineol, pa-cimeno, alfa y beta-pineno. Amás atopáronse nes fueyes el componente fenílico arbutina, el compuestu alicíclico tetrafilína B y l'alcaloide cafeína, esti postreru tamién presente nes cañes, onde s'identificaron amás el flavonoide gonzalistosín, el esteroide beta-sitosterol y los alcanos hexacosanol, n-triacontano y tricosan-2-ona.[7]

Les fueyes contienen un aceite esencial, resina, taninos y un principiu amargosu.

Taxonomía editar

Turnera diffusa describióse por Willd. ex Schult. y espublizóse en Systema Vegetabilium 6: 679. 1820.[8]

Etimoloxía

Turnera: nome xenéricu que foi dau n'honor del naturalista inglés William Turner (1508-1568).[9]

diffusa: epítetu llatín que significa "estendida"[10]

Sinonimia
  • Bohadschia humifusa C.Presl
  • Turnera aphrodisiaca Ward
  • Turnera diffusa var. aphrodisiaca (Ward) Urb.
  • Turnera humifusa (C. Presl) Endl. ex Walp.
  • Turnera pringlei Rose[11]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Arletti, R., Benelli, A., Cavazzuti, Y., Scarpetta, G., & Bertolini, A. (September 1998), «Stimulating property of Turnera diffusa and Pfaffia paniculata extracts on the sexual behavior of male rats», Psychopharmacology 143: 15–19, doi:10.1007/s002130050913, PMID 10227074, http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10227074 
  2. Estrada-Reyesb, K.R., Ortiz-Lópeza, P., Gutiérrez-Ortíza, J., & Martínez-Mota, L. (June 2009), «Turnera diffusa Wild (Turneraceae) recovers sexual behavior in sexually exhausted males», Journal of Ethnopharmacology 123: 423–429, doi:10.1016/j.jep.2009.03.032 
  3. Kumar, S., Madaan, R., & Sharma, A., «Evaluation of Aphrodisiac Activity of Turnera aphrodisiaca», International Journal of Pharmacognosy and Phytochemical Research 1: 1–4 
  4. Zhao, J., Dasmahapatra, A.K., Khan, S.I., & Khan, I.A. (December 2008), «Anti-aromatase activity of the constituents from damiana (Turnera diffusa)», Journal of Ethnopharmacology 120: 387–393, doi:10.1016/j.jep.2008.09.016, PMID 18948180 
  5. Damiana Liqueur at Damiana.net
  6. «The unexpected thrill». Los Angeles Times. 2007-06-20. http://articles.latimes.com/2007/jun/20/food/fo-drink20. 
  7. En Medicina tradicional mexicana
  8. «Turnera diffusa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 14 de febreru de 2013.
  9. Gledhill, D. (2008). Cambridge University Press: The Names of Plants. ISBN 978-0-521-86645-3.
  10. N'Epítetos Botánicos
  11. Turnera diffusa en PlantList

Bibliografía editar

  1. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  3. Correa A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  5. Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
  6. McVaugh, R. 2001. Ochnaceae to Loasaceae. 3: 9–751. In R. McVaugh Fl. Novo-Galiciana. The University of Michigan, Ann Arbor.
  7. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  8. Reyes-García, A. & M. Sousa Sánchez. 1997. Depresión central de Chiapas. La selva baxa caducifolia. Llistaos Floríst. Méxicu 17: 1–41.
  9. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  10. Sousa Sánchez, M. & E. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Roo. Llistaos Floríst. Méxicu 2: 1–100.
  11. Standley, P. C. & L. O. Williams. 1961. Turneraceae. In Standley, P. C. & L. O. Williams (eds.), Flora of Guatemala - Part VII, Number 1. Fieldiana, Bot. 24(7/1): 109–115.
  12. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.

Enllaces esternos editar