Valeska Suratt (28 de xunu de 1882Owensville (es) Traducir – 2 de xunetu de 1962Washington DC) foi una actriz teatral y de cine d'Estaos Xuníos, activa na dómina del cine mudu. A lo llargo de la so carrera trabayó en películes mudes, toles cualos considérense na actualidá como perdíes.

Valeska Suratt
Vida
Nacimientu Owensville (es) Traducir28 de xunu de 1882[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte Washington DC2 de xunetu de 1962[1] (80 años)
Sepultura Indiana
Estudios
Llingües falaes inglés
Oficiu actriz, actriz de teatruactriz de cine
Creencies
Relixón Fe Bahá'i
IMDb nm0839546
Cambiar los datos en Wikidata

Primeros años editar

Nacida n'Owensville, Indiana, los sos padres yeren Ralph y Anna Suratt. Los sos güelos paternos yeren inmigrantes franceses, y los maternos, tamién inmigrantes, ingleses. Tuvo una hermanasca, un hermanu mayor y una hermana más nueva qu'ella. Cuando ella tenía seis años, la so familia camudar a Terre Haute (Indiana). En 1899 dexó la escuela y trabayó nun estudiu de fotografía. Suratt más palantre foise a Indianapolis, onde trabayó como ayudante na sombrerería d'unos almacenes.[2][3]

Carrera editar

 
Fotografia publicitaria de Suratt, por Gerald Carpenter, hacia 1916.

Suratt empezó la so carrera d'actriz nel circuitu teatral de Chicago. Escontra 1900 empezó a actuar en vodevil, empareyar llueu col artista Billy Gould (col cual casaríase más tarde), creando dambos un esitosu númberu nel que Suratt interpretaba un exóticu baille Apache. En 1906 debutó nel circuitu de Broadway col musical The Belle of Mayfair, al cual siguió un papel en Hip! Hip! Hooray! nel siguiente añu. En 1908, Suratt y Gould habíense separáu, y ella empezó a representar un númberu nel que cantaba y baillaba llevando sofisticaes ropes. L'ésitu de Suratt nel vodevil siguió, y empezó a anunciase como "La Mayor Estrella del Vodevil".[4] En 1910 actuó nel show The Girl with the Whooping Cough, y l'alcalde de Nueva York William Jay Gaynor afirmaba que l'espectáculu yera "salaz", y que tenía de cerralo por causa de la so temática sexualmente suxerente.[5] N'avientu d'esi añu acomuñóse con Fletcher Norton (que sería'l so segundu home) pa representar una obra titulada Bouffe Variety.

Mientres los años qu'actuó nel teatru, Suratt destacó poles ropes d'alta cordura que llevaba n'escena. Ente los sos vistíos foi bien comentáu un mantu de Cenicienta de 11.000 dólares. Dacuando foi llamada la "Emperatriz de la Moda", y el so nome fixo sinónimu de ropa suntuoso. Ella foi, posiblemente, una de les modelos de los dibuxos de la famosa Gibson girl. La revista Vogue dixo d'ella que yera "una de les muyeres meyor vistíes de la escena", y de manera rutinaria escribía con detalle sobre'l so indumentaria teatral.[6]

En 1915 Suratt foi contratada por 20th Century Fox. Como les sos compañeres de la compañía, Theda Bara y Virginia Pearson, Suratt foi etiquetada como "vamp", siendo escoyida pa interpretar personaxes engañadores y exóticos.[7] El so debú nel cine llegó con The Soul of Broadway (1915), filme nel cual ella llevaría más de 150 vistíos distintos, cada unu d'ellos costando unos 25.000 dólares.[8] Esi mesmu añu rodó The Immigrant, película a la que siguieron The Straight Way (1916), Jealousy (1916), The Victim (1916), The New York Peacock (1916), y She (1917). En total rodó once film, tolos cualos considérense anguaño perdíos.[9]

Tornar de la so carrera editar

En 1920 la carrera de Suratt empecipiara la so tornar, pos la popularidá del vodevil ente'l públicu menguara.[10] En 1928, Suratt y Ahmad Sohrab demandaron a Cecil B. DeMille por considerar que s'apoderara d'un guión so pa rodar El rei de reis.[11] Celebróse un xuiciu pol casu en febreru de 1930, finalmente lleváu ensin publicidá.[12] Suratt, que dexara'l cine en 1917, tres el xuiciu apaeció de manera estraoficial na llista negra.[2]

A finales de los años 1920, Suratt sumiera de la vida pública. Na década de 1930 foi afayada, arruinada, viviendo nun hotel baratu en Nueva York. Cuando la novelista Fannie Hurst conoció la situación de Suratt, entamó una coleuta al so favor, consiguiendo un total de 2.000 dólares. En recibiendo'l dineru, Suratt tuvo delles selmanes ausentes y, cuando volvió al hotel, gastárase en xuegu tol dineru. Nun intentu d'alicar la so carrera, Suratt quixo vender la hestoria de la so vida a unu de los periódicos de William Randolph Hearst. Un reporteru que lleó'l manuscritu de Suratt afirmaba qu'ella escribió que yera la Virxe María y que yera la madre de Dios.[13] Suratt nunca recuperó la so carrera, sumiendo totalmente de la vida pública.[2]

Vida personal editar

Surratt casóse dos veces, y nun tuvo fíos. El so primer home foi William J. Flannery (1869–1950), conocíu como Billy Gould, un artista de vodevil conocíu polos sos papeles de minstrel. La pareya casar hacia 1904, divorciándose más tarde. En 1911 ella casóse col actor Fletcher Norton, permaneciendo dambos xuntos hasta la muerte de Norton en 1941.

Valeska Suratt foi siguidora del bahaísmo.[14] L'actriz finó nuna residencia de vieyos en Washington, D.C. en 1962. Tenía 80 años d'edá. Foi soterrada nel Campusantu Highland Lawn de Terre Haute (Indiana).[2]

Actuaciones en Broadway editar

 
Valeska Suratt en "The Belle of the Boulevard", por Jean de Paleologu, 1910
Fecha Producción Papel Observaciones
3 d'avientu de 1906 – 30 de marzu de 1907 The Belle of Mayfair Duquesa de Dunmow
10 d'ochobre – 7 d'avientu de 1907 Hip! Hip! Hooray! Mrs. Vera Shapeleigh
28 d'abril – mayu de 1910 The Girl with the Whooping Cough
2 de xunu – setiembre de 1911 The Red Rose

Diseñadora de vestuariu y escena

6 de xunetu – 9 de setiembre de 1922 Spice of 1922

Filmografía editar

Añu Títulu Papel Observaciones
1915 The Soul of Broadway

Film perdíu

1915 The Immigrant Masha Film perdíu
1916 The Straight Way Mary Madison Film perdíu
1916 Jealousy Anne Baxter Film perdíu
1916 The Victim Ruth Merrill Film perdíu
1917 The New York Peacock Zena Film perdíu
1917 She Ayesha, "She" Film perdíu
1917 The Slave Caroline Film perdíu
1917 The Siren Cherry Millard Film perdíu
1917 Wife Number Two Emma Rolfe Film perdíu
1917 A Rich Man's Plaything Marie Grandon Film perdíu

Bibliografía editar

  • "Startling Secrets of the World's Most Famous Self-Made Beauty." Cedar Rapids Republican. 16 de xunu de 1912, Páxina 13.
  • "Valeska Suratt Thursday." Fort Wayne Journal. 29 de xunetu de 1917, Páxina 37.
  • "A Journey Through Queen of Night's Apartment." Oakland Tribune. 5 d'abril de 1914, Páxina 10.
  • "The Kiss-Waltz." Racine Journal-News. 5 de febreru de 1913, Páxina 10.
  • "Rothwell-Smith, Paul. Silent Films! the Performers (2011) ISBN 9781907540325
  • "Star In The Soul of Broadway." Wichita Falls Daily Times. Páxina 16.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w69d9xw0. Apaez como: Valeska Suratt. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 McCormick, Mike (14 de marzu de 2009). «HISTORICAL PERSPECTIVE: Looking at the twists and turns in the life of Valeska Suratt». tribstar.com. Consultáu'l 4 de marzu de 2013.
  3. Waterbury, Ruth; Vaux Bacon, George (1915) «Valeska Suratt of Terre Haute», Photoplay: The Aristocrat of Motion Picture Magacinos, Volume 9 9. Photoplay Magacín Publishing Company, páx. 89–91.
  4. Slide, Anthony (2012). The Encyclopedia of Vaudeville. Univ. Press of Mississippi, páx. 484–485. ISBN 1-617-03250-6.
  5. Erdman, Andrew L. (2004). Blue Vaudeville: Sex, Morals and the Mass Marketing of Amusement, 1895-1915. McFarland, páx. 118. ISBN 0-786-41827-3.
  6. Erdman 2004 p.117
  7. (2006). Fort Lee: Birthplace of the Motion Picture Industry. Arcadia Publishing, páx. 76. ISBN 0-738-54501-5.
  8. Solomon, Aubrey (2011). Fox Film Corporation, 1915-1935: A History and Filmography. McFarland, páx. 230. ISBN 0-786-48610-4.
  9. ; Pratt, George C. (1982) Faz and Fabrics/Feathers and Furs. George Eastman House, páx. 3. ISBN 0-935-39805-8.
  10. Slide 2012 páxs.485
  11. The Helena Independent (Helena, Montana), 25 de febreru de 1928
  12. Páxina web del Terre Haute Tribune Star (14 de marzu de 2009)
  13. Slide 2012 páxs.485-486
  14. Julie Chanler (1956). From Gaslight to Dawn: an autobiography. New York: New History Foundation, páx. 152–153.

Enllaces esternos editar