Villaveza del Agua ye un conceyu y llocalidá española de la provincia de Zamora, na comunidá autónoma de Castiella y Llión.[3]

Villaveza del Agua
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Zamora
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Villaveza del Agua (es) Traducir Eugenio Fernando Donado Fernández
Nome oficial Villaveza del Agua (es)[1]
Nome llocal Villaveza del Agua (es)
Códigu postal 49760
Xeografía
Coordenaes 41°55′08″N 5°40′48″W / 41.918888888889°N 5.68°O / 41.918888888889; -5.68
Villaveza del Agua alcuéntrase n'España
Villaveza del Agua
Villaveza del Agua
Villaveza del Agua (España)
Superficie 26.32 km²
Altitú 700 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 172 hab. (2023)
- 103 homes (2019)

- 84 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Zamora
0.01% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 6,53 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

El conceyu de Villaveza ta asitiáu na contorna zamorana de Benavente y Los Valles, a unos 50 km de Zamora, la capital provincial, y unos 16 km de Benavente. Asítiase a una altitú averada de 700 msnm y cuenta con un clima clima mediterraneu continentalizado, carauterizáu poles baxes temperatures ivernices y les altes temperatures branices. El términu municipal cuenta con una superficie que supera los 26 km² y un padrón municipal de 195 habitantes. Al respective de la so población, nes últimes décades hai esperimentando un progresivu descensu, similar al de los restantes conceyos colindantes, anque mientres el branu vese llixeramente amontáu pol turismu rural y polos vecinos que tienen una segunda residencia en Villaveza.

Del so cascu urbanu destaca la ilesia parroquial de San Salvador, en que'l so interior alluga'l retablu del Cristu de los Inxemes. Amás, nesti pueblu pasó parte de la so mocedá Alejandro Lerroux,[4] políticu qu'aportó a presidente d'España mientres el segundu bieniu de la Segunda República Española.

Topónimu editar

L'orixe del topónimu Villaveza venceyóse col antropónimu de dalgún de los sos antiguos moradores, previsiblemente un propietariu mozárabe llamáu Abeza, polo que podría interpretase como "Villa de Abeza".[5] La segunda parte del topónimu, "del Agua", ye un términu xenérico y descriptivo de la bayura d'agua nesta llocalidá.

Xeografía editar

L'allugamientu de Villaveza conviérte-y nun puntu de referencia pa delles de les escursiones o rutes de la provincia de Zamora, como son el casu de la Ruta del Císter o'l monesteriu de Moreruela. Dende Villaveza, y siguiendo la Ruta de la Plata en direición a Zamora, pasar por Granja de Moreruela, ónde podrá visitase el Centru d'Interpretación del Cister y les ruines del impresionante monesteriu cisterciense de Santa María de Moreruela. Tamién ta cercana la reserva natural de Llagunes de Villafáfila —espaciu natural protexíu que s'estiende a lo llargo de 32 000 ha de tierres zamoranes y que concentra casi la metá de les aves acuátiques censaes en tola comunidá autónoma— y la casa de la reserva, denomada "El Palombar".

Historia editar

Topáronse restos prehistóricos, romanos y medievales nel términu, anque la hestoria del pueblu actual remontar a la dómina medieval, fundada dientro de les repoblaciones de los reis de Llión, siendo la so primer mención documental una caltenida nel Monesteriu de Sahagún del añu 987, onde apaez como Villa de Abeza.[6]

Villaveza y l'actual despoblado Santa Lena de Villagonta yeren dos llugares que formaben parte de la merindad de Allende el Ríu cuando nel añu 1167 el rei Fernandu II de Llión concedió-y el fueru a Benavente y la so alfoz. La merindad de Allende el Ríu, formar venti lugar o aldegues: Santovenia, San Hilario, Valle, Bretó, Santa Lena, Villaveza, Barcial, Castropepe, Villafer, Campazas, San Miguel del Valle, Santa Clara, Vilbis, Piquillos, Escoriel de Frades, Santa María de la Torre, San Esteban, Cebolledo, San Martín de Barcos y Santa Cristina.

Santa Lena siguió formando parte de felicidá merindad y se aforó al conceyu de Villaveza nel añu 1616 según escritura fecho pública ante Alonso Santiago Panticoso, escribán de la villa de Benavente: “Les grandes crecíes del ríu en 1614 llevaron les cases y la ilesia d'esti llugar. Pagaron les alcabalas y arrotos los qu'ellí vivíen hasta 1616. Nel añu 1617 perdióse tou y nel añu 1618 arrendar al conceyu de Villaveza del Barcu”.

El términu de Santa Lena taba asitiáu al sur del términu de Villaveza, rayaba col términu de Santovenia dende la raya de San Agustín al ríu Esla. Asina, el pueblu de Santa Lena taba asitiáu nel pagu de Baxu de Santa Lena. Les sepultures ensin datar del tesu son ayenes al pobláu y tienen que ser anteriores al sieglu XII.

Per otru llau, Villaveza antes de apellidarse “del Agua”, llevó l'apellíu “del Barcu”. Nel llibru de visites de la so parroquia, la postrera datada en Villaveza del Barcu, tien fecha de 25 de payares de 1660. A partir d'ésta figura como Villaveza del Agua.

Cola creación de les actuales provincies na división provincial de 1833, Villaveza quedó encuadráu na provincia de Zamora, dientro de la Rexón Lleonesa, que, como toles rexones españoles de la dómina, escarecía de competencies alministratives.[7] Tres la constitución de 1978, esti conceyu pasó a formar parte en 1983 de la comunidá autónoma de Castiella y Llión, en cuantes que pertenecíen a la provincia de Zamora.[8]

Patrimoniu editar

  • Ilesia parroquial de San Salvador, allugada na parte más alta del pueblu. El templu actual ye la resultancia de socesives intervenciones, ente'l sieglu XVII y el sieglu XX, pudiéndose rastrexar cada dómina na fábrica del edificiu. La fábrica orixinal de la ilesia fundir en 1825 y, más tarde, una vegada reconstruyida, resultó destruyida por un voraz amburo antes del rematar el sieglu XIX. En 1920, una nube provocó una nueva quema y destrucción, amás de la desapaición de tolos sos bienes, forzando una nueva reconstrucción. L'edificiu actual consta d'una espodada espadaña d'estilu neogóticu que combina, ente los sos materiales, la piedra irregular de la zona y los lladriyos macizos. La parte cimera, toa de lladriyu, asonsaña les formes del antiguu mudéxar y estrémase en dos cuerpos, el primeru, onde s'abrir los buecos de campanes, allargaos y d'arcu apuntáu, y el segundu, más arriba, con un solu buecu y rematáu en forma triangular, sobre'l que campea una cruz metálica. A entrambos llaos, dos templetes decorativos.

Otros llugares d'interés, seríen l'Área recreativa de Santa Lena según la Llamarga Grande y la Llamarga del Pebidal.

Demografía editar

Villaveza cunta con una población de 195 habitantes, según datos del INE de 2017.

Gráfica d'evolución demográfica de Villaveza del Agua (conceyu)[9] ente 1842 y 2017

     Población de derechu (1842-1897, sacante 1857 y 1860 que ye población de fechu) según los censos de población del sieglu XIX.      Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001-2011) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2017 del INE.

Fiestes editar

Les patronales, San Salvador, el día 6 d'agostu, y les Ánimes, el primer domingu de payares.

Bibliografía editar

  • MEZQUITA CORDERO, Samuel: Santovenia y la so redolada, Bretó, Villaveza y Monasterio-Granja de Moreruela. Almería 2014, pp, 399-410.
  • GARCÍA CABALLERO, Abundio: “Los Despoblados nel Condáu de Benavente (Sieglos XVI-XVII-XVIII)”. Brigecio nᵘ2,1992, p. 74.
  • AHDZa: Archivos Parroquiales, Sig. 116/8, p. 99.

Referencies editar