Xiphorhynchus susurrans

especie de páxaru
10-03-2021 19:22

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Xiphorhynchus susurrans
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Furnariidae
Xéneru: Xiphorhynchus
Especie: X. susurrans
(Jardine, 1847)
Distribución
Subespecies
Ver artículu
Sinonimia
  • Dendrocolaptes susurrans
  • Xiphorhynchus guttatus
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Xiphorhynchus susurrans ye una especie d'ave paseriforme de la familia Furnariidae que vive n'América Central y el norte de Suramérica. Enantes foi consideráu una subespecie del ferrerín pegón (X. guttatus).

Sinonimia editar

  • Dendrocolaptes susurrans
  • Xiphorhynchus guttatus

Descripción editar

El ferrerín cacáu mide una media de 23 cm de llargu, y pesa alredor de 37 g. El so cuerpu ye de color pardu escuru cola cabeza, pescuezu y pechu chiscaos de múltiples llistes de color crema. El so picu ye llargu, llixeramente curváu escontra baxo y de color negru.

La so llamada consiste nun altu kiw-kiw-kiw-kiw.

Distribución y hábitat editar

Alcuéntrase en Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamá, Trinidá y Tobagu, Colombia y Venezuela.

El so hábitat natural ye la selva húmeda tropical de rexones baxes anque tamién puede vivir nos plantíos y cultivos con árboles.

Taxonomía editar

El ferrerín cacáu describióse científicamente pol naturalista inglés William Jardine en 1847 como subespecie del ferrerín pegón (X. guttatus), anque darréu foi dixebráu como una especie estreme. Reconócense ocho subespecies, estremaes en dos grupos. Nun ta del tou determináu cual ye la rellación ente les distintes subespecies y col trapatroncos pegón.

Subespecies editar

  • Grupo "susurrans":
    • X. s. susurrans (Jardine, 1847). En Trinidá y Tobagu, dacuando divagante pol continente.
    • X. s. jardinei (Dalmas, 1900). Nel nordeste de Venezuela.
    • X. s. margaritae (Phelps, Sr. & Phelps, Jr., 1949). N'isla Margarita.
  • Grupu "nanus":
    • X. s. nanus (Lawrence, 1863). Nes zones costeres dende l'este de Panamá hasta'l departamentu de Tolima en Colombia pel sur, y Miranda en Venezuela pel este.
    • X. s. costaricensis (Ridgway, 1888). Dende'l sureste d'Hondures al oeste de Panamá.
    • X. s. confinis (Bangs, 1903). Na aguada caribeña de Guatemala y el norte d'Hondures.
    • X. s. rosenbergi (Bangs, 1910). Nel Valle del Cauca, Colombia
    • X. s. marginatus (Griscom, 1927). Na cuenca pacífica de Panamá.

Referencies editar

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar