L'alfabetu inglés ye'l métodu actual d'escritura del inglés. Consta de 26 lletres:

Sistema d'escrituraAlfabetu inglés
Tipos alfabetu deriváu del llatín
Llingües inglés
Formáu por A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y y Z
Cambiar los datos en Wikidata
Mayúscules
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Minúscules
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

La forma exacta de les lletres impreses varia en función del tipu de lletra. La forma de les lletres manuscrites pueden diferir significativamente de la norma de forma impresa (y ente les individuales), especialmente cuando s'escribe n'estilu cursivo.

L'inglés escritu tamién utiliza una serie de dígrafo[1], como por casu: Ch, Ph, Sh, Th, Wh, Bb, Dd, Ff, Gg, Ll, Rr, Ss y Tt pero nun se consideren parte del alfabetu.

Otres representaciones editar

Alfabetu inglés antiguu editar

Esta versión, entamada pol monxu Byrhtferð, inclúi la et, la nota tironiana ond () y cuatro lletres adicionales: la wynn (Ƿƿ), la þorn (Þþ), la eth (Ðð) , la yogh (ȝ) y la æsc (Ææ).

Alfabetu inglés antiguu
A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z & Ƿ Þ Ð ȝ Æ
Minúscules
a b c d y f g h i k l m n o p q r s t v x y z Nun tener Nun tener ƿ þ ð ȝ æ

Alfabetu inglés modernu editar

Anguaño, los símbolos: Thorn (þ), Eth (ð), Wynn (ƿ) y Yogh (ȝ), tán en desusu y nun s'utilicen, mientres les lligadures ash (æ) y ethel (œ), son arcaiques nel inglés.

Pronunciación:

  • A = [yɪ]
  • B = [biː]
  • C = [siː]
  • D = [diː]
  • E = [iː]
  • F = [ɛf]
  • G = [dʒiː]
  • H = [yɪtʃ]
  • I = [aɪ]
  • J = [dʒyɪ]
  • K = [keɪ]
  • L = [ɛl]
  • M = [ɛm]
  • N = [ɛn]
  • O = [oʊ]
  • P = [piː]
  • Q = [kjuː]
  • R = [ɑr]
  • S = [ɛs]
  • T = [tiː]
  • U = [juː]
  • V = [viː]
  • W = [ˈdʌbəl juː]
  • X = [ɛks]
  • Y = [waɪ]
  • Z = [zɛd]

Referencies editar

Enllaces esternos editar