Alnus

xéneru de plantes

Alnus ye un xéneru de la familia de les Betulácees. Contién 30 especies d'árboles y arbustos monoicos (bien pocos de los cualos lleguen a algamar gran tamañu), denominaos omeros, distribuyíos per tol mundu. Presenten fueyes ovaes y de cantu dentáu o serráu. Les flores son en forma d'amentos, los masculinos allargaos y los femeninos curtios, dambos na mesma planta.[2]

Alnus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Hamamelidae
Orde: Fagales
Familia: Betulaceae
Xéneru: Alnus
Mill.
Especies
Ver testu
Sinonimia
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Monte d'omeros en Ḥélsinki.

Taxonomía editar

El xéneru foi descritu por Philip Miller y publicáu en The Gardeners Dictionary...Abridged...fourth edition vol. 1. 1754.[3] La especie tipu ye: Alnus glutinosa (L.) Gaertner

Etimoloxía

Alnus: nome xenéricu del llatín clásicu pa esti xéneru.[4]

Clasificación editar

El xéneru estremar en tres subxéneros:

Subxéneru Alnus. Árboles. Amentos masculinos y femeninos producíos na seronda, pero permanecen zarraos mientres l'iviernu, polinizando a finales del iviernu o principios de la primavera. Alredor de 15-25 especies, ente elles:

Subxéneru Clethropsis. Árboles o arbustos. Amentos masculinos y femeninos producíos na seronda, espandiéndose y polinizando entós. Tres especies:

Subxéneru Alnobetula. Arbustos. Amentos masculinos y femeninos producíos a finales de la primavera (dempués de qu'apaezan les fueyes) y espándense y se polinizan entós. D'una a cuatro especies:

  • Alnus viridis DC; Omeru verde. Subespecies:
    • Alnus viridis subsp. viridis. Eurasia.
    • Alnus viridis subsp. maximowiczii (A. maximowiczii). Xapón.
    • Alnus viridis subsp. encrespa (A. encrespa). Norteamérica septentrional.
    • Alnus viridis subsp. sinuata (A. sinuata). Norteamérica occidental, hasta'l nordeste de Siberia.

Usos editar

Unu de los sos usos más conocíos ye na fabricación de los cuerpo de guitarres, sobremanera les Fender Stratocaster y Fender Telecaster, por cuenta de la so tensión y tonu banciaos, sustituyendo asina a la caoba, que sí se caltién en dellos modelos de Gibson Les Paul.[ensin referencies] L'omeru ye una de les poques plantes non-lleguminoses qu'afiten nitróxenu.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Alnus». Real Xardín Botánicu de Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 26 d'avientu de 2009.
  2. Alnus en PlantList
  3. «Alnus». Tropicos.org. Xardín Botánicu de Missouri. Consultáu'l 2 de setiembre de 2013.
  4. En Nomes Botánicos

Bibliografía editar

  1. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  2. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  3. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  4. Nee, M. 1981. Betulaceae. Fl. Veracruz 20: 1–20.

Enllaces esternos editar