American Idiot ye'l séptimu álbum d'estudiu de la banda d'Estaos Xuníos de pop punk Green Day. L'álbum foi producíu por Rob Cavallo y foi llanzáu al mercáu'l 21 de setiembre de 2004 pol sellu Reprise Records. A mediaos de 2003, la banda empezó la grabación y producción de lo que diba ser el so séptimu álbum tituláu Cigarettes and Valentines. Sicasí les pistes fueron robaes y la banda decidió volver empezar de cero, en cuenta de volver grabar Cigarettes and Valentines.[1] Más tarde decidieron crear una ópera rock, inspirada principalmente nes obres de The Who y numberosos musicales. La historia del álbum cunta la vida de «Jesus of Suburbia», una especie de anti héroe creáu por Billie Joe Armstrong. Gran parte de los cantares del álbum traten sobre la oposición a l'alministración Bush, y tamién de la sociedá estauxunidense contemporánea. Tres la grabación temprana n'Oakland Studio 880, la banda terminó l'álbum en Los Angeles.

American Idiot
Datos
Tipu álbum d'estudiu
Distribución discu compautu y streaming de música (es) Traducir
Álbum Green Day's albums in chronological order (en) Traducir
Intérprete Green Day
Idioma inglés
Xéneru punk rock y Grunge
Sellu discográficu Reprise Records
Lletrista Billie Joe Armstrong
Productor Rob Cavallo
Fecha publicación 21 setiembre 2004
Duración 3436 segundos
Cambiar los datos en Wikidata

L'álbum de gran ésitu en tol mundu, tamién llogró entrar nes llistes de ventiséis países, siendo diez d'ellos númberu unu, incluyendo les del Reinu Xuníu y Estaos Xuníos. Dende'l so llanzamientu, American Idiot vendió más de 20 000 000 de copies en tol mundu, en xineru de 2012 yá vendiera más de 10 000 000 copies namái nos Estaos Xuníos. incluyendo 267 000 na so selmana d'apertura.[2][3][4][5] L'álbum ganó numberosos premios incluyendo un Grammy al meyor álbum de rock, y recibió aponderamientos de la mayor parte de la crítica.[6]

Antecedentes editar

A mediaos de 2003, la banda axuntar nel Studio 880 n'Oakland, California. Nél escribiéronse y grabáronse alredor de 20 cantares pal álbum tituláu Cigarettes and Valentines. Sicasí les pistes fueron robaes.[1] Tres lo asocedío, recurrieron al productor Rob Cavallo pa preguntar si teníen de volver a grabar los cantares. Cavallo díxo-yos que teníen de preguntar a si mesmos y ver si les pistes que crearen representaben el meyor trabayu de la banda. El cantante y guitarrista Billie Joe Armstrong dixo que «Francamente, nun podríamos miranos a nós mesmos y dicir: "Eso foi lo meyor que fiximos". Entós decidimos siguir alantre y faer daqué dafechu nuevu». Los miembros de la banda tuvieron acordies con pasar los próximos trés meses escribiendo nuevu material.

 
Green Day inspirar nos álbumes de The Who pa crear American Idiot.

La primera y nuevu cantar qu'escribió Green Day foi «American Idiot». Dempués de creala, la banda tuvo muncha dificultá en siguir alantre. Un día Mike Dirnt taba nel estudiu y grabó 30 segundos d'un cantar por si mesmu. Armstrong decidió que quería faer lo mesmo, y el batería Tré Cool decidió siguir l'exemplu. Armstrong recordó «Tou empezó a tornase más seriu, tratáu de superanos unos a otros. Siguimos xuniendo eses pequeñes partes de 30 segundos hasta qu'a la fin llogremos daqué». Esti conxuntu de pieces musicales convertir en «Homecoming», darréu la banda decidió escribir otru conxuntu, esti convirtiéndose en «Jesus of Suburbia». Armstrong al atrevese a crear esos dos pieces pensó en faer un álbum conceptual. La banda inspirar nos álbumes conceptuales de The Who, según nos musicales West Side Story y Jesus Christ Superstar. Mientres les sesiones que tuvieron en Studio 880, los integrantes de Green Day dedicaron los sos díes a escribir material pal álbum, y quedábense hasta tarde bebiendo y aldericando sobre música.

Colos deamos completaos, los integrantes de Green Day dir a Los Angeles pa siguir trabayando nel álbum. Ellos grabaron en Ocean Way Recording y depués treslladáronse pa Capitol Studios pa terminar l'álbum. Armstrong dixo que «Como compositor, siento fondamente lo que toi escribiendo, ye como si tuviera que mover la mierda pa escribir sobre ella». Ellos reconocieron que tuvieren delles fiestes en Los Angeles, polo que tuvieron que retardar les feches de grabación poles matinaes de Armstrong, nesi momentu comento que «Per primer vegada, tamos dafechu aceptando'l fechu de que somos estrelles de rock».

Música editar

American Idiot ye un álbum conceptual que narra la historia d'un personaxe central llamáu Jesus of Suburbia. L'álbum foi un puntu de partida de la manera en que Green Day escribía música. Armstrong dixo: «En cuanto abandones el "trato-estribillu-trato-estribillu-ponte" [estructura del cantar] se te abre la mente a esta manera distinta d'escribir, onde realmente nun hai regles». Tamién dixo qu'ellos pretendieron ser ambiciosos, qu'al so paecer munches bandes de rock contemporaneu nun lo yeren.

Mientres la creación del álbum, la banda favoreció los soníos fuertes de guitarra nél, Armstrong dixo; «Namái vamos dir a "boles a fora" nel soníu de la guitarra, se enchufan les Les Pauls y los Marshalls y a da-y caña». Armstrong toco más la guitarra nesti álbum, de lo que fixera en cualquier discu anterior. Tamién añadió pistes de guitarra acústica al traviés del álbum p'aumentar los sos ritmos de guitarra llétrica, creando un soníu percusor.

Historia editar

El protagonista del álbum «Jesus of Suburbia» surdió de Armstrong preguntar a que clase de persona referíase American Idiot. Armstrong describió al personaxe como un «anti-héroe», un impotente «home común» desensibilizado por una estricta dieta de gaseosa y ritalin». Jesus of Suburbia odia la so ciudá y a les persones cercanes a él, entós él dexa la ciudá. Mientres el discu avanza los personaxes St. Jimmy y Whatsername son introducíos. St. Jimmy ye un punk rock combatiente pola llibertá. Whatsername inspirada nel cantar de Bikini Kill «Rebel Girl», ye una madre de la revolución», figura que Armstrong describió como «una especie de némesis de St. Jimmy, en munchos sentíos». Los dos personaxes ilustren la rabia contra l'amor» tarreza del álbum, nel que puede dise cola rebelión ciega de la autodestrucción, onde St. Jimmy ye. Pero hai una faceta más movida por amor a la que ta siguiendo les sos creencies y l'ética. Y ende ye onde realmente onde Jesus of Suburbia quier dir», según Armstrong. Cerca del final de la historia, St. Jimmy suicídase. Magar el cantante nun quier dar los detalles de la resolución de la historia, dixo que la intención ye por que el oyente se de cuenta de que n'última instancia, Jesus of Suburbia ye en realidá St. Jimmy, y Jimmy «ye parte del personaxe principal que cuasi se muerre». Nel décimu cantar del álbum «Letterbomb» Jesus of Suburbia tamién pierde la so conexón con Whatsername.

Receición editar

Crítica editar

Calificaciones profesionales
Calificaciones
FonteCalificación
Allmusic     [7]
About.com     [8]
Alternative Press     [9]
Billboard80%
Entertainment Weekly(B+)
IGN          [10]
Rolling Stone     [11]
The New York Times     [12]

L'álbum llogró crítiques positives per parte de los críticos de música. Basáu en 26 crítiques, este llogró una puntuación de 79 sobre 100 en Metacritic.[13] Stephen Thomas Erlewine d'Allmusic comentó que «Al igual que tolos álbumes de gran conceutu, American Idiot funciona a dellos niveles. Puede tomase como una coleición de grandes cantares, cantares que son tan viscerales o tan conmovedores como Green Day nel so meyor momentu o los cantares que resonen fuera de la tela más grande de la historia, pero estos cantares tienen un impautu distintu y más duraderu cuando se consideren como un tou. Ente que'l so vértigu, musicalidá irresponsable tien munches inspiraciones, realmente nun hai munchos álbumes como American Idiot. Nel so músculu musical y una narrativa de barríu, tien una carga política, ye daqué d'una obra maestro y uno de los pocos —si non l'únicu— de los álbumes de 2004 pa tresmitir lo que se siente al vivir na estraña esconcertante "América" a principios de los años 2000».[7] Tim Grierson d'About.com comento que American Idiot ye un álbum fuerte, enoxáu, confundíu que s'afai perfectamente a tiempos de turbulencia. El cantante de Green Day Billie Joe Armstrong nun acaba d'escribir la so meyor serie de cantares dende Dookie en 1994, iguó-ylo pa convertir los acontecimientos actuales en llamentos universales ensin aparentar ser estridentes o sermón.[8]

El críticu d'IGN dio-y una de les meyores revisiones y dixo que «American Idiot va pasar a la historia como unu de los meyores álbumes punk qu'enxamás se fixeron. Usté va salir de la so esperiencia con American Idiot, cansáu físicamente, escosu emocionalmente y de xuru-y fadrá un camudó pa siempres. En resume, American Idiot ye impecable, nun hai un cantar débil, nin un momentu d'aburrición, ya inclusive la más mínima señal de que los meyores díes de Green Day termináronse».[10]

Cigarettes and Valentines editar

Cigarettes and Valentines ye'l nome del álbum inéditu de Green Day, que diba ser llanzáu en 2003. L'álbum taba cuasi termináu cuando robaron el máster track del estudiu de grabación. En llugar de regrabar l'álbum, la banda decidió empezar de cero, dando llugar a American Idiot.[14]

Según les mesmes pallabres de Billie Joe Armstrong, vocalista de la banda, dar y pistes de Cigarettes & Valentines atopar nun ordenador, que fueron robaes del estudiu, asina que decidieron crear un álbum totalmente distintu dexando tres los cantares inéditos.

Nel 2010, Green Day tocó un cantar llamáu «Cigarettes & Valentines», diciendo que ye un nuevu cantar pal so próximu álbum d'estudiu y va apaecer nel so nuevu álbum en direutu del 21st Century Breakdown World Tour. Cantares como "Too much too soon" y "Shoplifter" tamién formen parte de les sesiones de Cigarettes & Valentines, anque fueron puestes como B-Sides de American Idiot. Per otra parte, rumores dicen d'un cantar llamáu "Walk away" que formaría parte de la nueva triloxía de Green Day ye de les sesiones de Cigarettes & Valentines.

Per otra parte, otru gran rumor al respective de esti discu ye que Money Money 2020, del proyeutu paralelu "The Network", sería en realidá Cigarettes & Valentines. Una evidencia d'esto, amás de qu'esti discu foi llanzáu'l 2003 na so versión de Adeline Records, ye que'l track llamáu "Spike" tien gran semeyanza con un demo grabáu per teléfonu llamáu "What about today". Esti demo surde post a la era Warning. Tamién n'internet viéronse unos supuestos demos del discu, dalgunos son temes vistes en The Network y en American Idiot, anque nun hai veracidá en que sían llexítimos.

Reconocencies editar

Añu Publicación País Aponderamientu Posición Ref.
2007 NARM Estaos Xuníos Los 200 Álbumes Definitivos de Tolos Tiempos 61 [15]
2009 Kerrang! Reinu Xuníu Los 100 Meyores Álbumes de Rock de Tolos Tiempos 13 [16]
NPR Estaos Xuníos Les 50 grabaciones más Importantes de la Década |

align="center"|

  • | align="center"|[17]
Rhapsody Estaos Xuníos Los 100 Meyores álbumes Pop de la Década 6 [18]
Rolling Stone Estaos Xuníos Los 100 Meyores Álbumes de la Década 22 [19]
Rolling Stone
Estaos Xuníos Los 500 meyores álbumes de la historia 225
2010 NME Reinu Xuníu Los 100 Meyores álbumes Rock de la Década 60 [20]
2011 IGN Estaos Xuníos Top 100 Meyores Álbumes de la Década
  • | align="center"|[21]
2014 Kerrang! Estaos Xuníos Top 100 Meyores Álbumes de los 2000's 1 [22]

== Llista de cantares Toles lletres escrites por Billie Joe Armstrong, sacante les indicaes, tola música compuesta por Green Day.

NᵘTítuluDuración
1.«American Idiot»2:54
2.«Jesus of Suburbia
I. "Jesus of Suburbia"
II. "City of the Damned"
III. "I Don't Care"
IV. "Dearly Beloved"
V. "Tales of Another Broken Home"»
9:08
3.«Holiday»3:52
4.«Boulevard of Broken Dreams»4:20
5.«Are We the Waiting»2:42
6.«St. Jimmy»2:56
7.«Give me Novacaine»3:25
8.«She's A Rebel»2:00
9.«Extraordinary Girl»3:33
10.«Letterbomb»4:05
11.«Wake Me Up When September Ends»4:45
12.«Homecoming
I. "The Death of St. Jimmy"
II. "East 12th St."
III. "Nobody Likes You" (lletra escrita por Mike Dirnt)
IV. "Rock and Roll Girlfriend" (lletra escrita por Tré Cool)
V. "We're Coming Home Again"»
9:18
13.«Whatsername»4:14
NᵘTítuluDuración
14.«Too Much Too Soon»3:30
15.«Shoplifter» 
16.«Governator»2:31
NᵘTítuluDuración
14.«Favorite Son»2:06
NᵘTítuluDuración
1.«American Idiot»4:17
2.«Jesus of Suburbia
I. "Jesus of Suburbia"
II. "City of the Damned"
III. "I Don't Care"
IV. "Dearly Beloved"
V. "Tales of Another Broken Home"»
9:22
3.«Holiday»4:33
4.«Are We the Waiting»3:18
5.«St. Jimmy»2:57
6.«Boulevard of Broken Dreams»4:41

Allugamientu en llistes editar

Posiciones llograes por American Idiot
País Llista (2004 – 2005) Meyor
posición
Ref.
  Alemaña German Albums Chart 3 [23]
  Arxentina Argentinian Albums Chart 1 [24]
  Australia Australia Albums Chart 1 [25]
  Austria Austrian Albums Chart 1 [26]
  Bélxica (Flandes) Ultratop 100 Albums 6 [27]
  Bélxica (Valonia) Ultratop 100 Albums 8 [28]
  Canadá Canadian Albums Chart 1 [29]
  Dinamarca Danish Albums Chart 4 [30]
  España Spanish Albums Chart 22 [31]
  Estaos Xuníos Billboard 200 1 [32]
  Estaos Xuníos Digital Albums 22 [33]
  Estaos Xuníos Catalog Albums 10 [34]
  Finlandia Finnish Albums Chart 2 [35]
  Francia French Albums Chart 4 [36]
  Irlanda Irish Albums Chart 1 [37]
  Italia Italian Albums Chart 5 [38]
  Xapón Japanese Albums Chart 3 [38]
  Méxicu Mexican Albums Chart 63 [39]
  Noruega Norwegian Albums Chart 1 [40]
  Nueva Zelanda New Zealand Albums Chart 2 [41]
  Países Baxos Dutch Albums Chart 4 [42]
  Polonia Polish Albums Chart 24 [43]
  Portugal Portuguese Albums Chart 15 [44]
  Reinu Xuníu UK Albums Chart 1 [45]
  Suecia Swedish Albums Chart 1 [46]
  Suiza Swiss Albums Chart 1 [47]
  Xunión Europea European Top 100 Albums 1 [48]

Socesión en llistes editar


Predecesor:
The Sound of White de Missy Higgins
  Australia Australia Albums Chart — Álbum N° 1
27 de setiembre de 2004 — 11 d'ochobre de 2004
Socesor:
The Chronicles of Life and Death de Good Charlotte


Predecesor:
Deine Hilfe Wird Gebraucht d'Austria for Asia
  Austria Austrian Albums Chart — Álbum N° 1
16 de febreru de 2005 — 2 de marzu de 2005
Socesor:
Genius Loves Company de Ray Charles


Predecesor:
 
  Canadá Canadian Albums Chart — Álbum N° 1
9 d'ochobre de 2004 — 16 d'ochobre de 2004
22 de xineru de 2005 — 5 de febreru de 2005
Socesor:
 


Predecesor:
 
  Estaos Xuníos U.S. Billboard 200 — Álbum N° 1
9 d'ochobre de 2004 — 16 d'ochobre de 2004
22 de xineru de 2005 — 5 de febreru de 2005
Socesor:
 


Predecesor:
How to Dismantle an Atomic Bomb d'U2
  Irlanda Irish Albums Chart — Álbum N° 1
6 de xineru de 2005 — 20 de xineru de 2005
Socesor:
Hot Fuss de The Killers


Predecesor:
Collision Course de Linkin Park y Jay-Z
  Noruega Norwegian Albums Chart — Álbum N° 1
11 de xineru de 2005 — 1 de febreru de 2005
Socesor:
Get Lifted de John Legend


Predecesor:
 
  Reinu Xuníu UK Albums Chart — Álbum N° 1
26 de setiembre de 2004 — 3 d'ochobre de 2004
2 de xineru de 2005 — 9 de xineru de 2005
Socesor:
 


Predecesor:
 
  Suecia Swedish Albums Chart — Álbum N° 1
13 de xineru de 2005 — 3 de febreru de 2005
17 de febreru de 2005 — 24 de febreru de 2005
Socesor:
 


Predecesor:
 
  Suiza Swiss Albums Chart — Álbum N° 1
30 de xineru de 2005 — 6 de febreru de 2005
27 de febreru de 2005 — 13 de marzu de 2005
27 de marzu de 2005 — 3 d'abril de 2005
Socesor:
 


Predecesor:
Greatest Hits de Robbie Williams
  Xunión Europea European Top 100 Albums — Álbum N° 1
5 de febreru de 2005 — 19 de marzu de 2005
Socesor:
Rebirth de Jennifer Lopez

Certificación y ventes editar

Certificaciones llograes por American Idiot
País Organismu
certificador
Certificación Ventes
certificaes
Simbolización Ref.
  Alemaña BVMI 3× Platino 600 000 3▲
[49]
  Arxentina CAPIF 2× Platino 80 000 2▲
[50]
  Australia ARIA 5× Platino 420 000 6▲
[51]
  Austria IFPI – Austria |style="text-align:center;"|2×

Platino

40 000 2▲
[52]
  Brasil ABPD Oru |style="text-align:center;"|20

000

[53]
  Bélxica IFPI – Bélxica |style="text-align:center;"|Platino 25 000
[54]
  Canadá CRIA 6× Platino 600 000 6▲
[55]
  Dinamarca IFPI – Dinamarca 2× Platino 40 000 2▲
[56]
  Estaos Xuníos RIAA 6× Platino 6 000 000 5▲
[57]
  Finlandia IFPI – Finlandia |style="text-align:center;"|Oru |style="text-align:center;"|23

133

[58]
  Francia SNEP Platino 200 000
[59]
  Irlanda IRMA 8× Platino 120 000 8▲
[60]
  Italia FIMI 3× Platino 300 000 3▲
[61]
  Xapón RIAJ 2× Platino 500 000 2▲
[62]
  Méxicu AMPROFON Platino 60 000
[63]
  Nueva Zelanda RIANZ 4× Platino 60 000 4▲
[64]
  Reinu Xuníu BPI 6× Platino 1 800 000 6▲
[65]
  Suecia IFPI – Suecia |style="text-align:center;"|2×

Platino

80 000 2▲
[66]
  Suiza IFPI – Suiza |style="text-align:center;"|2×

Platino

60 000 2▲
[67]
  Xunión Europea IFPI 3× Platino 3 000 000 3▲
[68]

Premios y nominaciones editar

Añu Ceremonia de premiación Categoría Resultáu Ref.
2005 American Music Awards Meyor álbum pop/rock
Ganador
[69]
Billboard Music Awards Álbum del añu | bgcolor="#FDD"|
Nomáu
[70]
Grammy Awards Álbum del añu | bgcolor="#FDD"|
Nomáu
[71]
Grammy Awards Meyor álbum rock
Ganador
[72]
Japan Gold Disc Awards Los 10 meyores álbumes internacionales
de rock y pop del añu | bgcolor="#CFC"|
Ganador
[73]
Juno Awards Meyor álbum internacional del añu | bgcolor="#CFC"|
Ganador
MTV Europe Music Awards Meyor álbum
Ganador
NME Awards Meyor álbum
Nomáu
2006 BRIT Awards Meyor álbum internacional
Ganador

Creitos editar

Green Day[74]
Músicos adicionales
Producción
  • Rob Cavallo y Green Day – producción
  • Doug McKean – inxenieru
  • Chris Dugan – inxenieru
  • Retu Peter – inxenieru
  • Doug McKean – Inxeniería de soníu inxenieru de soníu
  • Brian "Dr. Vibb" Vibberts – asistente d'inxenieru
  • Greg "Stimie" Burns – asistente d'inxenieru
  • Jimmy Hoyson – asistente d'inxenieru
  • Joe Brown – asistente d'inxenieru
  • Dmitar "Dim-y" Krnjaic – asistente d'inxenieru, asistente d'amiestu
  • Chris Dugan, Reto Peter – inxeniería adicional
  • Chris Lord-Alge – amiestu
  • Ted Jensen – masterización
  • Monika Clinger – A&R
  • Bill Schneider – téunicu en guitarra
  • Kenny Butler – téunicu en batería
  • Mike Fasano – téunicu en batería
  • Chris Bilheimer – direición artística, diseñu y fotografía
  • Marina Chavez – fotografia
  • Nigel Lundemo – edición dixital

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Craig Hlavaty (14 de xunu de 2007). «Lost Albums – CDs that deserve another listen» (inglés). Consultáu'l 23 d'ochobre de 2011.
  2. «"Green Day's American Idiot on Broadway – A New Musical – Official Site - Show"» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 27 de payares de 2015. Consultáu'l 23 d'ochobre de 2011.
  3. Paul Grein (18 de xineru de 2012). «Week Ending Jan. 15, 2012. Albums: Good News & Bad News» (inglés). Yahoo!. Consultáu'l 1 de febreru de 2012.
  4. Edna Gundersen (29 de setiembre de 2004). «Green Day hits No. 1» (inglés). Consultáu'l 23 d'ochobre de 2011.
  5. «100 highest-selling albums of the SoundScan yera» (inglés) (13 de xineru de 2012). Consultáu'l 13 de xineru de 2012.
  6. Scott Shetler (13 de febreru de 2011). «Green Dsy’s ‘American Idiot’ Earns Grammy for Best Musical Show Album» (inglés). Consultáu'l 23 d'ochobre de 2011.
  7. 7,0 7,1 Stephen Thomas Erlewine. «Allmusic: American Idiot – Review» (inglés). Allmusic. Consultáu'l 16 de xineru de 2012.
  8. 8,0 8,1 Tim Grierson. «Green Day - 'American Idiot' Review» (inglés). About.com. Consultáu'l 16 de xineru de 2012.
  9. Jesse Raub. «Alternative Press Reviews: American Idiot» (inglés). Alternative Press. Consultáu'l 18 de febreru de 2012.
  10. 10,0 10,1 «So it's come to this -- a punk-rock opera (and quite possibly Green Day's piece d' resistance).» (inglés). IGN (21 de setiembre de 2004). Consultáu'l 18 de xineru de 2012.
  11. Rob Sheffield (30 de setiembre de 2004). «Rolling Stone Review: American Idiot» (inglés). Rolling Stone. Consultáu'l 18 de febreru de 2012.
  12. Jon Pareles (26 de setiembre de 2004). «Green Day: American Idiot» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 19 de febreru de 2012.
  13. «American Idiot – Green Day – Review» (inglés). Metacritic (21 de setiembre de 2004). Consultáu'l 16 de xineru de 2012.
  14. «Lost Music: Green Day’s Stolen Album, Kurt’s Demos and Other Mythical Masterpieces». Rolling Stone. Consultáu'l 1 de febreru de 2008.
  15. «The Definitive 200: Top Albums Of All Time» (inglés) (7 de marzu de 2007). Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  16. «GNR Top Kerrang's 100 Greatest Album List» (inglés) (10 de payares de 2009). Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  17. Bob Boilen (16 de payares de 2009). «The Decade's 50 Most Important Recordings» (inglés). [[National Public Radio. Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  18. «100 Best Albums of the Decade» (inglés). Rhapsody (4 d'avientu de 2009). Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  19. «Rolling Stone’s 100 Best Albums, Songs Of The ’00s» (inglés). Rolling Stone (10 d'avientu de 2009). Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  20. «The Top 100 Greatest Albums of the Decade» (inglés). NME. Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  21. «The 25 Best Rock Albums Of The Last Decade» (inglés). IGN (16 d'avientu de 2011). Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  22. «THE 50 BEST ROCK ALBUMS OF THE 2000’S» (inglés). Kerrang!. Consultáu'l 22 d'avientu.
  23. «Álbum – Green Day, American Idiot» (alemán). Media Control Charts. Consultáu'l 15 de xineru de 2012.
  24. «CAPIF rankings – American Idiot» (castellanu). Cámara Arxentina de Productores de Fonogramas y Videogramas. Consultáu'l 15 de xineru de 2012.
  25. «Green Day – American Idiot – Australia» (inglés) (3 d'ochobre de 2004). Consultáu'l 18 de xineru de 2012.
  26. «Green Day – American Idiot – Austria» (inglés) (20 de febreru de 2005). Consultáu'l 18 de xineru de 2012.
  27. «Green Day – American Idiot – Bélxica (Flandes)» (alemán) (5 de marzu de 2005). Consultáu'l 21 de xineru de 2012.
  28. «Green Day – American Idiot – Bélxica (Valonia)» (alemán) (26 de febreru de 2005). Consultáu'l 21 de xineru de 2012.
  29. «Canadian Albums – Week of October 09, 2004» (inglés). Billboard (10 d'ochobre de 2004). Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  30. «Green Day – American Idiot – Dinamarca» (alemán) (25 de febreru de 2004). Consultáu'l 21 de xineru de 2012.
  31. «Green Day – American Idiot – España» (castellanu) (27 de febreru de 2005). Consultáu'l 21 de xineru de 2012.
  32. «Billboard 200 – Week of October 09, 2004» (inglés). Billboard (10 d'ochobre de 2004). Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  33. «Digital Albums – Week of January 21, 2006» (inglés). Billboard (21 de xineru de 2006). Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  34. «American Idiot – Green Day – Top Catalog Albums» (inglés). Billboard (6 de xunu de 2009). Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  35. «Green Day – American Idiot – Finlandia» (inglés). Consultáu'l 6 de febreru de 2012.
  36. «Green Day – American Idiot – Francia» (inglés) (13 de febreru de 2005). Consultáu'l 6 de febreru de 2012.
  37. «Green Day – American Idiot – Irlanda» (inglés). aCharts.us (6 de xineru de 2005). Consultáu'l 6 de febreru de 2012.
  38. 38,0 38,1 «Green Day – American Idiot – Italia» (inglés) (3 de marzu de 2005). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  39. «Green Day – American Idiot – Mexico» (inglés). aCharts.us (17 de xunetu de 2007). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  40. «Green Day – American Idiot – Noruega» (inglés) (11 de xineru de 2005). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  41. «Green Day – American Idiot – Nueva Zelanda» (inglés) (22 de payares de 2004). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  42. «Green Day – American Idiot – Países Baxos» (inglés) (5 de marzu de 2005). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  43. «Green Day – American Idiot – Polonia» (inglés). aCharts.us (18 d'abril de 2005). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  44. «Green Day – American Idiot – Portugal» (inglés). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  45. «[http://www.theofficialcharts.com/archive-chart/_/3/2004-10-02/ 2004 Top 40 Official UK Albums Archive 2nd October 2004]» (inglés). Official Charts Company (2 d'ochobre de 2004). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  46. «Green Day – American Idiot – Suecia» (alemán) (13 de xineru de 2005). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  47. «Green Day – American Idiot – Suiza» (alemán) (30 de xineru de 2005). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  48. «European Albums – Week of February 05, 2005» (inglés). Billboard (5 de febreru de 2005). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  49. «Warner Music Group Central Europe» (alemán). IFPI. Consultáu'l 24 d'avientu de 2011.
  50. «Disco d'Oru y Platino: American Idiot» (inglés). CAPIF. Consultáu'l 24 d'avientu de 2011.
  51. «ARIA Charts – Accreditations – 2006 Albums» (inglés). ARIA (2006). Consultáu'l 24 d'avientu de 2011.
  52. «Gold & Platin: American Idiot» (alemán). IFPI (2 de febreru de 2006). Consultáu'l 24 d'avientu de 2011.
  53. «Green Day» (portugués). Associação Brasileira dos Produtores de Discos (2005). Archiváu dende l'orixinal, el 27 de payares de 2015. Consultáu'l 24 d'avientu de 2011.
  54. «Goud en Platina – Albums – 2007» (inglés). IFPI (2007). Consultáu'l 24 d'avientu de 2011.
  55. «Gold Platinum Database: American idiot - Six times Platinum» (inglés). CRIA (21 de xunetu de 2005). Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  56. «Green Day - 2x platin for American Idiot - CD - Warner» (danés). IFPI (13 d'abril de 2006). Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  57. «Green Day American Idiot 5x Platinum» (inglés). RIAA (17 de xunetu de 2006). Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  58. «Green Day American Idiot, albumi» (finés). IFPI (2005). Consultáu'l 24 d'avientu de 2011.
  59. http://web.archive.org/web/http://www.disqueenfrance.com/fr/pag-259165-CERTIFICATIONS.html
  60. «2005 Certification Awards» (inglés). IRMA (2005). Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  61. http://www.fimi.it/certificazioni.php
  62. «ゴールド等認定作品一覧 2005年10月» (inglés). RIAJ (10 de payares de 2005). Consultáu'l 15 de febreru de 2012.
  63. «Certificaciones: Green Day - American Idiot» (castellanu) (13 de xineru de 2006). Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  64. http://web.archive.org/web/http://rianz.org.nz/rianz/chart.asp
  65. «Green Day American Idiot» (inglés). BPI (12 de xineru de 2007). Archiváu dende l'orixinal, el 27 de payares de 2015. Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  66. http://web.archive.org/web/http://www.sverigetopplistan.se/
  67. http://www.swisscharts.com/search_certifications.asp?search=green+day
  68. «IFPI Platinum Europe Awards - 2005» (inglés). IFPI. Consultáu'l 25 d'avientu de 2011.
  69. «American Music Awards: Favorite Pop/Rock Album» (inglés) (22 de payares de 2005). Consultáu'l 13 de marzu de 2012.
  70. «Green Day And 50 Cent Dominate Billboard Music» (inglés). MTV (7 d'avientu de 2005). Consultáu'l 13 de marzu de 2012.
  71. «Grammy Awards: Album of the Year» (inglés) (13 de febreru de 2005). Consultáu'l 20 de febreru de 2012.
  72. «Grammy Awards: Best Rock Album» (inglés) (13 de febreru de 2005). Consultáu'l 20 de febreru de 2012.
  73. «The 19th Japan Gold Disc Award 2005» (inglés) (2005). Consultáu'l 13 de marzu de 2012.
  74. Stephen Thomas Erlewine. «American Idiot Credits» (inglés). Consultáu'l 23 d'ochobre de 2011.

Enllaces esternos editar