Aristolochia pistolochia

especie de planta
Artículu revisáu

Aristolochia pistolochia ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia Aristolochiaceae.

Aristolochia pistolochia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Piperales
Familia: Aristolochiaceae
Xéneru: Aristolochia
Especie: A. pistolochia
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Detalle de la flor
Aristolochia pistolochia

Descripción editar

Ye una planta yerbácea añal, d'unos 3 dm d'altu con munchos raigaños (Pliniu'l Vieyu refierse a ella como polyrrhizon pola cantidá de raigaños pequeños en forma de melota) con numberosos tarmos.
Les fueyes son cordiformes o en forma de corazón, d'unos 5 cm de llargu y daqué menos d'anchu, col viesu un pocu más claru y cola nervadura bien marcada. Ta cubierta de pequeños pelos daqué ríxidos que dan sensación d'asperez al tactu. Les flores son solitaries, pueden llegar a midir hasta 5 cm, de color mariellu y, según maduror l'interior del tubu floral camuda del verde en bermeyu escuru.
El frutu ye una cápsula globosa. Ye de vezu de carbes esclariaes, pedregales.

Distribución y hábitat editar

Alcuéntrase en ribazos, carbes esclariaes, barbechos, pedregales y encinares; pisos basal y montanu. Distribuyíes pel sur de Francia y zones mediterránees de la Península Ibérica.

Parásitos y enfermedaes editar

Sirve d'alimentu (planta nutricia) a la gata Zerynthia rumina (gata arlequin) éstes, d'unos 3 cm de llargu, son monófages y aliméntense namái col xéneru Aristolochia. La caparina pon un güevu en cada aristolochia de forma que namái heba una gata en cada planta.

Usos editar

Esiste un casu documentáu en Cataluña (España), de fibrosis renal intersticial rápidamente progresiva debíu al consumu en fervinchu de l'Aristolochia pistolochia al confundise con otres yerbes. Por esti motivu n'Orde de 3 d'ochobre de 1973, del Art. 42 de la Llei de la Melecina per parte de l'Axencia Española del Melecina torga la venta, suministru ya importación de l'Aristolochia.
Sociedá Española de Farmacia Hospitalaria (10/06/2005)

Taxonomía editar

El basónimu ye Aristolochia pistolochia L., espublizáu per vegada primera en Species plantarum (1753) por Carlos Linneo.[1]

Etimoloxía

Aristolochia: nome xenéricu que remanez de les pallabres griegues aristos ( άριστος ) = "que ye útil" y locheia ( λοχεία ) = "nacencia", pol so antiguu usu como ayuda nos partos.[2][3] Sicasí, según Cicerón, la planta lleva'l nome d'un tal "Aristolochos", qu'a partir d'un suañu, aprendiera a utilizala como un antídotu pa les mordedures de culiebra.[4]

La aristoloquia llamóse d'esta miente por paecer que socorría a les muyeres nel partu......La redonda tien virtú contra toles otres ponzoñes; mas la llonga aguanta'l dañu de les culiebres y de cualquier venenu mortíferu si bebe una dracma d'ella con vinu y aplícase tamién per fora. Bebida con pimienta y con mirra espel el menstruu, les pares y la criatura del banduyu; y lo mesmo fai metida na natura de la muyer. Pedacio Dioscórides Anazarbeo, alrodiu de la Materia Melecinal y de los venenos mortíferos. Andrés Laguna. 1566, Salamanca.

pistolochia: epítetu

Sinonimia
  • Aristolochia fasciculata Lam.
  • Aristolochia polyrrhiza Bubani
  • Pistolochia latifolia Raf.[5]

Otros nomes na Península ibérica editar

Castellán: pistoloquia, aristoloquia tenue, aristoloquia menor, meloncillo (pola forma del frutu que ye paecida a un melón (Cucumis melo); Catalán: pistolòquia, herba felera, herba de la marfuga, herba de la carbasseta, melonera.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Aristolochia pistolochia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 30 de payares de 2012.
  2. Jepson Manual: Aristolochia
  3. Missouri Botanical Garden
  4. Inquiz scammoneae radix ad purgandum inquiz aristolochia ad morsus serpentium possit quae nomen ex inventore repperit rem ipsam inventor ex somnio - posse video quod satis est; cur possit nescio.
  5. Aristolochia pistolochia en PlantList

Bibliografía editar

DICCIONARIU ILUSTRÁU DE LOS NOMES VERNÁCULOS DE LES PLANTES N'ESPAÑA
Andrés Ceballos Jiménez. I.C.O.N.A. 1986

FLORA IBÉRICA Plantes vasculares de la Península Ibérica ya Islles Baleares
Vol. I Lycopodiaceae - Papaveraceae
Real Xardín Botánicu, C.S.I.C.
Madrid, 1986
PLANTES MELECINALES El Dioscórides anováu
Dr. Pío Font Quer
Editorial Labor
Barcelona, 1990

Enllaces esternos editar