Artemisia biennis

especie de planta

Artemisia biennis , ye una especie d'arbustu del xéneru Artemisia, distribuyida por Europa.

Artemisia biennis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Artemisiinae
Xéneru: Artemisia
Especie: A. biennis
Willd.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Inflorescencia

Descripción editar

Ye una yerba añal o biañal con un tarmu únicu erecto acoloratáu qu'algama un tamañu d'hasta 2 metros d'altor máximu. Polo xeneral, ensin pelo y ensin arume. Les fueyes volantes son d'hasta 13 centímetros de llargu y ta estremáu en delgaos segmentos en forma de llanza con llargos dientes. La inflorescencia ye una vara trupa de grupos de cabeces de flores entrepolaes con fueyes. El frutu ye un pequeñu aqueniu de menos d'un milímetru d'anchu.

Especies invasora editar

Trátase d'una especie invasora y maleza nociva en delles partes d'América del Norte. Ye una maleza de dellos cultivos agrícolessobremanera de la soya y otros tipos de comestibles secos como frijoles y xirasol.[1]

Taxonomía editar

Artemisia biennis describióse por Carl Ludwig Willdenow y espublizóse en Phytographia 11, n. 39. 1794.[2]

Etimoloxía

Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artemisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos. Según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. Nel so homenaxe alzóse'l Mausoléu d'Halicarnasu, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[3]

biennis: epítetu que significa "bienal".

Sinonimia

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Kegode, G., et al. (2007). Biology and Management of Biennial Wormwood. The Glyphosate, Weeds, and Crops Series. NDSU Extension Service.
  2. «Artemisia biennis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 24 de payares de 2012.
  3. en Flora de Canaries
  4. Artemisia biennis en PlantList

Bibliografía editar

  1. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  5. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  6. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  7. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  8. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  9. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  10. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  11. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaces esternos editar