Artemisia tridentata

especie de planta

Artemisia tridentata ye una especie fanerógama d'arbustu o pequeñu árbol perteneciente a la familia Asteraceae.

Artemisia tridentata
Estáu de caltenimientu
Non amenazáu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Artemisiinae
Xéneru: Artemisia
Especie: A. tridentata
Nutt.
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Detalle de les fueyes

Carauterístiques editar

Esti arbustu puede algamar los 3 metros d'altor, pero la media ta nos 1-2 metros. Tien un fuerte arume, especialmente cuando hai mugor, lo que nun ye común nel so hábitat. Les fueyes son de 1-4 cm de llargor y 0,3-1 cm d'anchu, les más esternes tán estremaes en tres lóbulos (anque fueyes con 2 o 4 lóbulos nun son desconocíes), s'ende'l so nome científicu de tridentata. Les fueyes tán cubiertes por una fina pelusa platiada que la reserva del fríu y embrive la perda d'agua. Como carba tiende a crecer n'árees onde les precipitaciones d'iviernu son más grandes que les de branu. Floria a finales del branu y los sos flores son de color mariellu producíes en grandes agrupaciones.

Distribución y hábitat editar

Ye nativa del oeste de los Estaos Xuníos. Ye la principal vexetación nel vastu desiertu conocíu como Great Basin y crez a lo llargo de ríos y otres árees húmedes.

Usu melecinal y toxicidá editar

L'aceite esencial d'artemisa contién aproximao un 40% l -alcanfor; 20% pineno; 7% cineol; 5% metacroleína; 12% y un terpineno-, d -alcanfor , y sesqiterpenoides.[1]

Artemisa foi utilizada como floritu polos nativos americanos nel oeste d'América del Norte pa prevenir la infeición nes firíes. Una tisana fecha d'artemisa inxerir pa detener una hemorraxa interna causada por firíes de guerra y el partu. Pal tratamientu de los resfriaos , artemisa foi utilizada nuna tisana caliente o un bañu de vapor. Los Navajos utilizaben los vapores de l'artemisa como tratamientu pal dolor de cabeza.[2][3] Los Paiutes utilizar pa tratar dolores de cabeza y los resfriaos pola quema d'artemisa y l'inhalación del fumu. Los Washos, Zuñis y Cahuilles utilizaben el fumu pa purificar y desagafar les habitaciones. Los Okanagan y Colvilles solíen fumar l'artemisa pa fumar.[4]

Los aceites de la planta son tóxicos pal fégadu y el sistema dixestivu de los seres humanos si tómase internamente, polo que se debe tener curiáu mientres cualquier forma d'usu internu. Polo xeneral, los síntomes tóxicos van sumir 24-48 hores dempués de la ingestión de la planta.[2]

Taxonomía editar

Artemisia tridentata describióse por Thomas Nuttall y espublizóse en Transactions of the American Philosophical Society, new series, 7: 398. 1841.[5]

Etimoloxía

Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artemisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos. Según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. Nel so homenaxe alzóse'l Mausoléu d'Halicarnasu, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[6]

tridentata: epítetu llatín que significa "con tres dientes.[7]

Subespecies

Hai cinco subespecies:

  • Artemisia tridentata subsp. parishii (A.Gray) H.M.Hall & Clem. (ensin. A. parishii A.Gray, A. tridentata var. parishii (A.Gray) Jeps.)
  • Artemisia tridentata subsp. tridentata
  • Artemisia tridentata subsp. vaseyana (Rydb.) Beetle (ensin. A. tridentata var. vaseyana (Rydb.) B.Boivin, A. vaseyana Rydb.)
  • Artemisia tridentata subsp. wyomingensis Beetle & A.L.Young (ensin. A. tridentata var. wyomingensis (Beetle & A.L.Young) S.L.Welsh)
  • Artemisia tridentata subsp. xericensis Winward ex Rosentr. & R.G.Kelsey[8]

Ver tamién editar

Referencies editar

Bibliografía editar

  1. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  3. Cronquist, A. J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  7. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  8. Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley.
  9. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  10. Turner, B. L. 1996. The Comps of Mexico: A systematic account of the family Asteraceae, vol. 6. Tageteae and Athemideae. Phytologia Mem. 10: i–ii, 1–93.

Enllaces esternos editar