Asclepias verticillata

especie de planta

Asclepias verticillata o Whorled Milkweed[1] ye una especie de planta melecinal perteneciente a la familia de les apocinacees.[2]

Asclepias verticillata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Gentianales
Familia: Apocynaceae
Subfamilia: Asclepiadoideae
Tribu: Asclepiadeae
Subtribu: Asclepiadinae
Xéneru: Asclepias
Especie: Asclepias verticillata
L.
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Detalle de les fueyes
Vista de la planta

Descripción editar

Planta con látex blancu y un rizoma fibrosu. Tarmos de 20-60 (-90) cm de llargu, dacuando pocos-ramificaes escontra la punta y con ramillas axilares con pares o grupos de fueyes ausentes o rares, erecto na so mayoría o ascendente, escasamente curtiu peludo en llinies llonxitudinales, con numberosos nodos. Les fueyes, toes o cuasi toes en verticiloss de 3-6, sésiles. Llámines de les fueyes de 2-8 cm de llargu, 0.5-2.5 mm d'anchu, llinial, la base estrechada o cónica, la punta estrechada o cónica a un puntu agudu, los márxenes doblada debaxo, glabra o escasamente pilosas y minuciosamente. Les inflorescencies (1) 2-10 nes axiles de les fueyes, la mayoría de tarmu curtiu, con 6-20 flores. Frutes de 7-10 cm de llargu, erectas o ascendentes a partir de tarmos erectos a deflexos, angostamente elíptiques llanceolaes, la superficie llisa, glabres o pilosas. Les granes de 5-6 mm de llargu, los márxenes con amplies ales, y moñu terminal de pelos blancos. Tien un numbero de cromosomes de 2 n = 22.[3]

Distribución editar

El so área de distribución inclúi la mayor parte del este y partes del oeste d'América del Norte.[1]

Propiedaes editar

Los indíxenes d'América del Norte usen la especie A. verticillata, nos Estaos del Sur como un remediu pa les mordedures de culiebres y les picadures d'inseutos venenosos. Doce onzes de líquidu d'una decocción enchida dizse que puede provocar un efeutu calmante y sudorífico, siguíu pol suañu apacible.[4]

Esta planta ye tamién citada como una planta venenosa pal ganáu, pero escasamente ye consumíu por ellos porque ye bien desagradable. Algama un metru d'altor.[5][6]

Taxonomía editar

Asclepias verticillata describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 217. 1753.[3]

Etimoloxía

Asclepias: nome xenéricu que Carlos Linneo nomó n'honor d'Esculapio (dios griegu de la medicina), poles munches aplicaciones melecinales que tien la planta.

verticillata: epítetu llatín que significa "con verticilos".[7]

Sinonimia
  • Asclepias galioides Kunth
  • Asclepias linifolia Kunth
  • Asclepias parviflora Leconte ex Decne.
  • Asclepias verticillata var. galioides (Kunth) Decne.
  • Asclepias verticillata var. linifolia (Kunth) Decne.[8]

Ver tamién editar

Referencies editar

Bibliografía editar

  1. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  7. Kaul, R. B., S. B. Rolfsmeier & J. J. Esch. 1991. The distribution and reproductive phenology of the milkweeds (Asclepiadaceae: Asclepias and Cynanchum in Nebraska. Trans. Nebraska Acad. Sci. 18: 127–140.
  8. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  9. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  10. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  11. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
  12. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
  13. Woodson, J. R. Y. 1954. The North American species of Asclepias L. Ann. Missouri Bot. Gard. 41(1): 1–211.
  14. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaces esternos editar