Astrid Cleve

Astrid M. Cleve von Euler (22 de xineru de 1875, Uppsala Cathedral Assembly ^(en)  – 8 d'abril de 1968, Uppsala Cathedral Assembly ^(en) ) foi una botánica, xeóloga, química sueca, y investigadora na Universidá d'Upsala. Foi la primer muyer en Suecia en llograr un doctoráu en Ciencies.

Astrid Cleve
Vida
Nacimientu	Uppsala Cathedral Assembly (en) , 22 de xineru de 1875
Nacionalidá	Suecia
Muerte	Uppsala Cathedral Assembly (en) , 8 d'abril de 1968 (93 años)
Sepultura	Cementerio viejo de Upsala (es)
Familia
Padre	Per Teodor Cleve
Madre	Alma Cleve
Casada con	Hans von Euler-Chelpin (es) (1902 – 1912)
Fíos/es	Ulf von Euler Georg von Euler Karin Stolpe
Hermanos/es	Célie Brunius Agnes Cleve-Jonand
Estudios
Estudios	Universidá d'Uppsala (1891 -
Oficiu	bióloga, xeóloga, química, botánica, profesora universitaria
Emplegadores	Universidá d'Uppsala
Miembru de	Q98525218
Abreviatura en botánica	A.Cleve (IPNI) Cleve-Euler (IPNI)

Vida

Astrid Cleve naciera nun mundu académicu. Yera fía del químicu y profesor Per Teodor Cleve y d'Alma Öhbom. Recibió la so educación nel llar, y entró na Universidá d'Upsala en 1891 pa estudiar Historia natural; llogrando'l so doctoráu el 27 de mayu de 1898 na Universidá d'Upsala cola tesis : Estudios sobre'l tiempu de guañada y los estadios xuveniles de delles plantes de Suecia. Foi la tercera sueca en llogralo, y la primera en desciplinas científicos. De 1898 a 1904, emplegar nel Institutu Químicu na Stockholms högskola (más tarde Universidá d'Estocolmu), que nesa dómina yera una institución privada y la contrata, en contraste coles universidaes estatales d'Upsala y de Lund. Ellí atópase col bioquímicu xermanu- suecu y más tarde premiu Nobel Hans von Euler-Chelpin. Casar en 1902 y ella llámase Astrid Cleve von Euler. Trabaya como asistente del so maríu (publiquen xuntos en química orgánica) y tuvieron cinco fíos, unu d'ellos foi más tarde fisiólogo y premiu Nobel Ulf von Euler. Divorciar en 1912. De 1911 a 1917, Astrid Cleve foi docente en Estocolmu y de 1917 a 1923 foi direutora d'un llaboratoriu de minería. Depués camúdase a otra punta del país, remanando una granxa y educando a estudiantes privaos. Nos años 1930, retorna a la Universidá d'Upsala nel Institutu de Xeoloxía Cuarternaria. En 1955 gana per oposición ser profesora titular.

Como científica, trabayó en diverses temes de bioloxía, xeoloxía del Cuaternariu y Química. Foi una esperta mundial en diatomees publicando la so magnum opus sobre elles - Die Diatomeen von Schweden und Finnland en cinco volúmenes, estraordinaria y monumental obra conteniendo información sobre sistemática y ecoloxía de les diatomees d'Agua salobre y d'agua duce, tanto actuales como fósiles. Otra importante investigación fueron los cambeos del nivel del mar postglaciares y alteos de tierres. El so – güei refutada – teoría foi fuertemente criticada polos sos contemporaneu xeólogos, p.ej. Lennart von Post. La publicación de les sos investigaciones foi cada vez más difícil nes revistes normales, polo que terminó asumiendo la so publicación a la so propia mariña.

Delles publicaciones

• On recent freshwater diatoms from Lule Lappmark in Sweden. 1895
• Studier öfver några svenska växters groningstid och förstärkningsstadium. 1898. Disertación
• Om några finyltriazoler. 1899
• Die diatomeen. 1900
• Bidrag till kännedomen om ytterbium. 1901
• Cyclotella bodanica i Anclussjön: Skattmansöprofilen ännu en gång. 1911
• Skogsträdens höjdgränser i trakten af Stora sjöfallet. 1912
• Kemien och dess tillämpningar: kortfattad lärobok för dean grundläggande undervisningen och för självstudium (1917-1918) Tillsammans med Ingegerd Bergh
• Petrolium och stenkol. 1920
• Om kondensationer mellen karbonylföreningar och resorcin (resp. orcin) eller floroglucin. 1920
• Några försök att skilja fett- och hartssyrorna i s.k. flytande harts från sulfatfabrikerna. 1921
• Till gyttjornas genetik - Om diatomacévegetationen och dess förändringar i Säbysjön, Uppland, samt några dämda sjöar i Salatrakten. 1922. Tillsammans med Hugo Oswald
• Försök till analys av Nordens senkvartära nivåförändringar. 1923, Geologiska Föreningens i Stockholm Förhandlingar
• Det underbara grundämnet selen. 1925
• Skalbankar och nivåförändringar i Skagerackområdet (1926) I GFF
• Trä och vei : en översikt av deras biologi, fysik och kemi. 1929
• Studier över Ancylustidens Mellansverige. 1930
• Les diatomees de la Laponia Finesa. 1934
• Komsakulturens ålder. 1936
• Sundets plankton: sammansättning och fördelning. 1937
• Neolithavet och dess gränser runt Fennoskandia. 1937
• Till mellersta och södra Sveriges postglaciala historia : Fyra uppsatser. 193
• Bacillariaceen-assoziationen im nördlichsten Finnland. 1939
• Natur und Alter der Strandflächen Finnlands: Eine spätquartäre Rekonstruktion. 1943
• Till frågan om alkoholjäsningens initialstadier. - Några anmärkningar till B. Hvistendahls jäsningsschema. 1945
• Om dean sista landisens bortsmältning från Södra Sverige, dean s.k. Baltiska issjön, tappningarna vide Billingen och Degerfors samt Vätterns historia: jämte ett tillägg om norska isgränser. 1946
• Die diatomeen von Schweden und Finnland I-V. 1951-1955
• Was war der Svea älv?. 1957
• Deglaciationen i Götaland och "Dean baltiska issjön". 1960
• Istider och människor i Norden. 1960
• Sista biten i puzzlet - slutord i ett par gamla stridsfrågor om skalbankar och landvågor, Nordens geologer tillägnade. 1961, 1962

Abreviatura

L'abreviatura A.Cleve emplégase pa indicar a Astrid Cleve como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esta autora nel IPNI).

Referencies

• Florin, Maj-Britt (1968) Astrid Cleve von Euler. 22 January - 8 April 1968. Svensk Botanisk Tidskrift 62(4): 549-564.
• Espmark, Kristina (2005) Vetenskapskvinna utanför ramarna: Astrid Cleve von Euler och viljan att forska. Stella Arbetsrapporter (Upsala) ISSN 1650-2272 vol. 28. 87 pp.
• «Astrid Cleve», Índiz Internacional de Nomes de les Plantes (IPNI), Real Xardín Botánicu de Kew, Herbariu de la Universidá de Harvard y Herbariu nacional Australianu (eds.), http://www.ipni.org/ipni/authorsearch?id=32762-1&query_type=by_id&output_format=object_view .

Enllaces esternos

• Biografía nel Muséu d'Historia Natural de Suecia Archiváu 2023-05-01 en Wayback Machine
• Biografía y semeya na Biblioteca Gothenburg University

• Datos: Q4811427
• Multimedia: Astrid Cleve
• Especies: Astrid Maria Cleve von Euler