Blechum pyramidatum

especie de planta

Blechum pyramidatum ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les acantacees. Alcuéntrase n'América.

Blechum pyramidatum
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Acanthaceae
Subfamilia: Acanthoideae
Tribu: Ruellieae
Subtribu: Ruelliinae
Xéneru: Blechum
Especie: B. pyramidatum
(Lam.) Urb.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Distribución editar

Son yerbes erectas a inclinaes, qu'algamen hasta 0.5 m d'altu; los tarmos más nuevos cuadrangulares. Les fueyes ovaes a ováu-llanceolaes, de 2–6.5 cm de llargu y 1–3 cm d'anchu, el ápiz agudu, base cuneada a obtusa, los márxenes crenaos a enteros, escasamente pilosas a glabres; con peciolos d'hasta 1.4 cm de llargu, pubérulos. Les inflorescencies son terminales, de 1.5–7 cm de llargu, con pedúnculos hasta 15 mm de llargu, bráctees ovaes, 7.5–14 mm de llargu, ápiz agudu, base arrondada, laxamente estrigosas y densamente pubérulas, márxenes ciliaos, bractéoles llanceolaes; corola 10–15 mm de llargu, blanca volviéndose rosáu pálida a lila cola edá. Los frutos son claviformes, de 6 mm de llargu, 3 mm d'anchu y 1 mm de gruesu.

Distribución y hábitat editar

Ye común n'árees alteriaes dende'l centroeste y oeste de Méxicu a Suramérica, naturalizada nos trópicos del Vieyu Mundu.[1]

Ecoloxía editar

Blechum pyramidatum ye l'alimentu de les canesbes de la caparina Junonia lemonias.

Propiedaes editar

L'usu principal d'esta especie ye en problemes de la piel. En Veracruz emplégase-y pa la erisipela y contra la cangrena, ente qu'en Tabasco sirve pa llavar firíes y asina evitar les infeiciones; xeneralmente prescríbese'l cocimientu de les fueyes.

Per otra parte, n'enfermedaes gastrointestinales indícase-y contra los agriores, la "soltura" y foria, nestos casos bebe la decocción de tola planta.

Pal dolor muscular tómase'l té preparáu tamién con tola planta. Cuando s'ocupa contra la tos o pa desagafar la natura de sífilis, aconséyase amestar al preparáu "algame" y chebeme (Tragia nepetifolia).[2]

Taxonomía editar

Blechum pyramidatum describióse por (Lam.) Urb. y espublizóse en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 15(434/437): 323. 1918.[3]

Sinonimia
  • Barleria pyramidalis Lam. ex Nees
  • Barleria pyramidata Lam.
  • Blechum blechum (L.) Millsp.
  • Blechum brownei Juss.
  • Blechum luzonium Nees
  • Xusticia lupulina Lam.
  • Xusticia martinicensis Sieber ex Nees
  • Ruellia gairae Rohr ex Nees
  • Ruellia parviflora Sessé & Moc.
  • Ruellia rohrii Vahl ex Nees
  • Ruellia uliginosa Blanco[4]
  • Ruellia blechum L.
  • Blechum linnaei Nees
  • Blechum trinitense Nees[5]

Ver tamién editar

Referencies editar

Bibliografía editar

  1. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  2. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas, Venezuela.
  3. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  4. Madsen, J. Y., R. Mix & H. Balslev. 2001. Fl. Puná Isl. 1–289. Aarhus University Press, Aarhus.
  5. Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
  6. Nelson, C. & G. R. Proctor. 1994. Vascular plants of the Caribbean Swan Islands of Honduras. Brenesia 41–42: 73–80.
  7. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodiver. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mexico.
  8. Porter, D. M. 1983. Vascular plants of the Galapagos: Origins and dispersal. 33–54. In M. B. R. I. Bowman & A. Y. Leviton Patt. Evol. Galapagos Org.. Pacific Division, AAAS, San Francisco.
  9. Stevens, W. D., C. O. O., A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.
  10. Steyermark, J. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.

Enllaces esternos editar