Casuarina equisetifolia

especie de planta

Casuarina equisetifolia ye una especie d'árboles semiperennes, de costes tropicales, bien útil como cortina forestal rompeviento. Ye endémica d'Australia, Malasia, Polinesia.

Casuarina equisetifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Fanerógama Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Fagales
Familia: Casuarinaceae
Xéneru: Casuarina
Especie: C. equisetifolia
(L.), 1759
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista del árbol
Fueyes
Flores femenines y frutos.
Casuarina equisetifolia”

Descripción editar

El so fuste algama 25-30 m, tien una corteza que s'estrema en bandes llonxitudinales; la corteza tien enforma tanín, d'ende la so utilidá pa fories.

Paez una conífera pola xamasca, pero nun lu ye. Les sos fueyes son fines, similares a les acículas de los pinos pero estremar d'éstos al tar tabicaes en septos. Los sos tarmos afechos, de color verde, son equisetiformes, yá que anatómicamente son iguales a los de Equisetum, y miden ente 10 a 20 cm de llargor y 1 mm de diámetru. Les flores son unisexuales, pocu vistoses y d'amenorgáu tamañu. La especie ye diclono monoica (lleven flores masculines y femininas). Tien frutos nes exes y les escames de les inflorescencies femenines se lignifican y formen unes falses piñes globoses que contienen los frutos, pequeñes sámaras de 5-8 mm de diámetru.

Distribución y hábitat editar

Nes islles ḥawaianes onde foi una especie introducida, crez tantu en costes arenoses xéricas, salitroses, caliares, como nos montes sobre árees de pesada pluviosidá de suelos volcánicos. Les plantes afítense perbién al suelu, y tienen propiedaes alelopáticas, evidenciada pola ausencia cercana a la copa de vexetales, y una cubierta de les sos detritus.

Ecoloxía editar

Bien útil pa reforestación rural y urbana en trópicos, subtrópicos y rexones templaes; afita nitróxenu atmosféricu en simbiosis cola bacteria Frankia, y porque ye un árbol de crecedera rápida. Amás, les micorrices (en coinoculación col fungu micorrízico arbuscular Glomus intraradices y col fungu ectomicorrízico Pisolithus tinctorius) nos sos raigaños amonten la crecedera d'esta planta, según la so capacidá de fixación de nitróxenu, contribuyendo a la so sobrevivencia nel tresplante en suelos marxinales. [1]

Cultivu editar

Multiplicar por grana perbién. Pónense los diminutos frutos a ensugar, llueu se dixebren les granes, y bien almacenaes son vidables por 1-2 años. La guañada, ensin tratamientos previos, suel ser alta.

Usos editar

La so madera ye usada pa plaques, valles, y ye una escelente lleña. Carbón leña.

Propiedad editar

Principio activos: contién tanín.[2]

Indicaciones: ye astrinxente. Los raigaños usáronse pa tratar granos na cara.[2]

Taxonomía editar

Casuarina equisetifolia describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Amoenitates Academici, Linnaeus, ed. 4, p. 143 en 1759. [3]

Variedaes
  • Casuarina equisetifolia subsp. incana (Benth.) L.A.S.Johnson
Sinonimia:
  • Casuarina africana Lour.
  • Casuarina brunoniana Miq.
  • Casuarina equisetifolia var. souderi Fosberg
  • Casuarina escelsa Dehnh. ex Miq.
  • Casuarina indica Pers.
  • Casuarina lateriflora Poir.
  • Casuarina litorea L. ex Fosberg & Sachet
  • Casuarina littorea Oken
  • Casuarina littorea var. souderi (Fosberg) Fosberg & Sachet
  • Casuarina mertensiana Rupr. ex Miq.
  • Casuarina repens Hoffmanns.
  • Casuarina truncata Willd.[4]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. http://www.chapingo.mx/terra/contenido/22/2/207.pdf
  2. 2,0 2,1 «Casuarina equisetifolia». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 24 de payares de 2009.
  3. «Casuarina equisetifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de mayu de 2013.
  4. Casuarina equisetifolia en PlantList

Bibliografía editar

  1. Valdés, M., A.C. Rodrigo; M.A. Leyva; A.D. Camacho. PROMOCIÓN DE LA CRECEDERA EN VIVERU DE Casuarina equisetifolia POR MICROORGANISMOS SIMBIONTES. Chapingo.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Hamilton, C. W. 2001. Casuarinaceae. In: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 1w: 592–593.
  5. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  6. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  7. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2013. Catálogu de les plantes vasculares de Bolivia. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard.
  8. Llinares, J. L. 2003 [2005]. Llistáu comentáu de los árboles nativu y cultivar na república d'El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  9. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaces esternos editar