Charles Aznavour

actor y cantante francés

Charles Aznavour (22 de mayu de 1924VI Distritu de París – 1 d'ochobre de 2018Mouriès), rexistráu al nacer col nome de Shahnourh Varinag Aznavourián Baghdassarian (Շահնուր Վաղինակ Ազնավուրյան Բաղդասարյան), foi un cantante, compositor y actor francés d'orixe armeniu,[22] consideráu en tol mundu como «l'embaxador de la chanson –cantar francés–». Entá activu hasta les 99 años d'edá, cuando finó, yera unu de los cantantes franceses más populares y de carrera más estensa na historia de la música universal, siendo'l más conocíu internacionalmente; llegó a vender doscientos millones de discos.

Charles Aznavour
embaxador d'Armenia Suiza

12 febreru 2009 - 1r ochobre 2018
Vida
Nacimientu VI Distritu de París[1]22 de mayu de 1924[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Bandera d'Armenia Armenia  (2008 -
Residencia Saint-Sulpice (es) Traducir
Grupu étnicu armenios
Muerte Mouriès[3]1 d'ochobre de 2018[3] (94 años)
Sepultura cemetery of Montfort-l'Amaury (en) Traducir[4]
Causa de la muerte edema pulmonar (es) Traducir
Familia
Padre Misha Aznavourian
Casáu con Micheline Rugel (es) Traducir (1946 – 1952)
Evelyne Plessis (es) Traducir (1956 – 1960)
Ulla Thorsell (es) Traducir (1968 – )
Fíos/es
Hermanos/es Aida Aznavourian (en) Traducir
Familia
Estudios
Llingües falaes francés[6]
alemán
italianu
Armeniu[7]
Oficiu cantautor, guionista, actor de cine, lletrista, compositor, poeta, actor, diplomáticu, escritor, artista d'estudiu, direutor de cine, chansonnier (es) Traducircantante
Premios
Xéneru artísticu música popular (es) Traducir
chanson
Jazz
música de variedaes
pop
balada
Música del mundu
Instrumentu musical voz
Discográfica EMI
Mercury Records
Telefunken
Barclay
Reprise Records
Philips
Tréma
Creencies
Relixón cristianismu
IMDb nm0002198
aznavourfoundation.org
Cambiar los datos en Wikidata

Aznavour cantó pa presidentes, papes y realeza según n'eventos humanitarios. En respuesta en 1988 al terremotu n'Armenia fundó una organización caricativa Aznavour p'Armenia col so amigu de tola vida l'empresariu Levon Sayan. En 2009 foi nomáu embaxador d'Armenia en Suiza, permaneciendo como delegáu de les Naciones Xuníes en Xénova. Entamu la so xira más recién en 2014. El 24 d'agostu de 2017, Aznavour foi gallardoniáu cola estrella nᵘ 2618 nel Paséu de la Fama en Hollywood. El so últimu conciertu realizar na plaza NHK Hall en Osaka, Xapón el 19 de setiembre de 2018. Morrió'l 1ᵘ d'ochobre de 2018.[23][24][25][26] Aznavour foi conocíu por críticos y almiradores col llamatu de «Charles Aznavoice». Atribúyese-y la frase «l'espectáculu tien de siguir».[27]

Biografía editar

Inicio y consagración na música editar

Nació en París de padres armenios, el so verdaderu nome yera Shahnourh Varinag Aznavourián Baghdassarian. Debutó nel cantar xunto a la so hermana Aída, coles mesmes que nel teatru en 1933, onde interpretó dende los once años distintos papeles infantiles.

El so alcuentru en 1941 con Pierre Roche foi decisivu pa él: los dos homes escribieron xuntos cantares ya interpretar a dúu. «J'ai bu», cantada por Georges Ulmer, ganó en 1947 el Grand Prix. El dúu actuaba entós na primer parte de los conciertos d'Édith Piaf, hasta que Roche dir a Quebec. Aznavour escribió cantares pa estrelles como la Piaf —«Jézébel»—, Juliette Gréco —«Je hais les dimanches»—, Eddie Constantine —«Et bâiller, et dormir»—, pero de primeres de la so carrera tuvo munches dificultaes pa trunfar. Más tarde, supo esplotar esti periodu de la so vida nun cantar que recueye l'estáu d'ánimu d'un fracasáu nel mundu del cantar: «Je m'voyais déjà».

El so primer gran trunfu foi en 1953, cuando actuó nel teatru Olympia: «Sur ma vie» convertir nel so primer gran ésitu. Cantares como «Viens pleurer au creux de mon épaule», «El to t'laisses aller», «La mamma», «Comme ils disent», son caúna d'elles una pequeña esquisa de la vida cotidiana, un fragmentu de vida. Aznavour tien una capacidá especial pa resumir en poques frases una situación na que s'atopen munches persones. Tamién supo esplotar perbién la so persona, la so talla, la so voz: los sos defectos convirtiéronse en cualidaes.

Bien llueu conquistó al públicu estauxunidense y, más tarde, percorrió'l mundu cola so música. En 1994 grabó con Frank Sinatra el clásicu «You Make Me Feel So Young» pal álbum Duets del llexendariu crooner norteamericanu.

Papeles nel cine editar

 
Charles Aznavour en 1956.

Paralelamente tuvo una carrera cinematográfica, demasiáu discreta pal so gustu, revelándose como un actor de talentu en Tirez sur le pianiste [Tirez sur le pianiste] (1960) de François Truffaut, Un taxi pour Tobrouk (1961) de Denys de La Patellière, The Games (1970) de Michael Winner, Diez negrinos (1974) de Peter Collinson y en Die Blechtrommel (1979) de Volker Schlöndorff.

En 1982 vuelve ser una estrella internacional de cine al interpretar el papel de Naphta en Der Zauberberg [[[El Monte Máxicu (película)|El monte máxicu]]], película empobinada por Hans W. Geißendörfer. En 2002 actuó en Ararat.

Últimos años editar

En 2002, Aznavour collaboró nel discu Duets del llexendariu cantautor y músicu cubanu Compay Segundo, grabando a dúu el cantar «Morrer d'amor».

En 2009, el so cantar «For me, terrible» sonaba na banda sonora de la película Siete almes protagonizada por Will Smith. Tamién nesi añu, Aznavour publicó un álbum doble: Duos, onde cantaba con estrelles de delles xeneraciones como Liza Minnelli, Elton John, Plácido Domingo, Sting, Josh Groban y Laura Pausini. Gracies al usu de nueves teunoloxíes, Aznavour pudo grabar un dueto cola difunta Édith Piaf, con quien actuó «cientos de veces» pero ensin llegar a rexistrar diches actuaciones.

A los 87 años d'edá, ente setiembre y ochobre de 2011, realizó una llarga serie de conciertos nel teatru Olympia de París y n'otres ciudaes franceses.[28] En 2014, coincidiendo col so 90ᵘ aniversariu entamó una nueva xira de conciertos, que lu llevó a escenarios de dellos países, como'l Gran Teatru del Llicéu en Barcelona.

Vida privada editar

Moró davezu en Xinebra (Suiza), onde trabayaba como embaxador d'Armenia.

Casáu en trés causes, tuvo en total seis fíos: Seda (1946), Charles (1952), Patrick (1956, fináu a los 25 años), Katia (1969, corista xunto a él dende 1996), Misha (1971) y Nicolás (1977), y una nieta llamada Leila.

Premios y nomamientos editar

 
Charles Aznavour en 2007.

Discografía editar

Discografía en francés editar

  • 1953 Charles Aznavour chante Charles Aznavour, nᵘ 1 (Ducretet-Thomson)
  • 1955 Charles Aznavour chante Charles Aznavour, nᵘ 2 (Ducretet-Thomson)
  • 1956 Charles Aznavour chante Charles Aznavour, nᵘ 3 (Ducretet-Thomson)
  • 1957 Bravos du Music-Hall (Ducretet-Thomson)
  • 1958 Believe in me! (Ducretet-Thomson)
  • 1958 C'est ça (Ducretet-Thomson)
  • 1960 les deux guitares (Barclay)
  • 1960 Je m'voyais déjà (Barclay)
  • 1961 Il faut savoir (Barclay)
  • 1962 Alléluia (Barclay)
  • 1963 Qui? (Barclay)
  • 1963 La mamma (Barclay)
  • 1964 Charles Aznavour, vol. 1 Versions nouvelles (Columbia)
  • 1964 Charles Aznavour, vol. 2 Versions nouvelles (Columbia)
  • 1964 Que c'est murniu Venise (Barclay)
  • 1964 Charles Aznavour, vol. 3 Versions nouvelles (Columbia)
  • 1965 Aznavour 65 (Barclay)
  • 1966 La Bohème (Barclay)
  • 1966 De t'avoir aimée (Barclay)
  • 1967 Ente deux rêves (Barclay)
  • 1968 Face au public (Live, Olympia 19-01-1968) (Barclay)
  • 1968 J'aime Charles Aznavour, vol. 4 Versions nouvelles (Columbia)
  • 1969 Désormais (Barclay)
  • 1969 Aznavour sings Aznavour, vol. 1 (Barclay)
  • 1970 Aznavour sings Aznavour, vol. 2 (Barclay)
  • 1971 Non, je n'ai rien oublié (Barclay)
  • 1972 Idiote je t'aime (Barclay)
  • 1973 Aznavour chez lui, à Paris (Live, Olympia, payares de 72) (Barclay)
  • 1973 Ce soir là, Aznavour. Son passé au présent (Live, Olympia 12-12-72) (Barclay)
  • 1974 Visages de l'amour (Barclay)
  • 1975 Hier encore Versions nouvelles, orchestrations de Del Newman (Barclay)
  • 1976 Voilà que'l to reviens (Barclay)
  • 1976 Plein feu sur Aznavour (Live, Olympia 21-02-76) (Barclay)
  • 1978 Je n'ai pas vu le temps passer (Barclay)
  • 1978 Guichets fermés (garbados en direuto nel Olympia, 12, 13 y 14 de xineru de 1978) (Barclay)
  • 1978 Un enfant est né (Barclay)
  • 1980 Autobiographie (Barclay)
  • 1981 Charles Aznavour est à l'Olympia (en direuto, Olympia, 1980) (Barclay)
  • 1982 Je fais comme si (Barclay)
  • 1982 Une première danse (Barclay)
  • 1983 Charles chante Aznavour et Dimey (Barclay)
  • 1986 Aznavour (Embrasse-moi) (Tréma)
  • 1987 Aznavour (Je bois) (Tréma)
  • 1987 Récital Aznavour (Live, Palais des congrès, 1987) (Tréma)
  • 1989 L'éveil Nouveaux enregistrements (Tréma)
  • 1989 L'élan Nouveaux enregistrements (Tréma)
  • 1989 L'envol Nouveaux enregistrements (Tréma)
  • 1991 Aznavour 92 (Tréma)
  • 1994 Toi et moi (Musarm)
  • 1995 Aznavour – Minnelli, nel Palais des Congrès de París (en direuto, recitales del 20 de payares al 15 d'avientu de 1991) (EMI)
  • 1995 Palais des Congrès 1994 (en direuto) (EMI)
  • 1996 Roche et Aznavour (EMI)
  • 1996 Charles Aznavour au Carnegie Hall (en direuto, xunu de 1995) (EMI)
  • 1997 Plus bleu (EMI)
  • 1998 Jazznavour (EMI)
  • 1999 Palais des congrès 97/98 (en direuto) (EMI)
  • 2000 Aznavour 2000 (EMI)
  • 2001 Palais des congrès 2000 (en direuto) (EMI)
  • 2003 Je voyage (EMI)
  • 2005 Bon anniversaire Charles – Palais des congrès 2004 (en direuto) (EMI)
  • 2005 Insolitement vôtre (EMI)
  • 2007 Colorie ma vie (EMI)
  • 2011 Toujours (EMI)
  • 2015 Encores

Discografía n'español. Álbumes orixinales editar

  • 1965 Canta en castellán (Barclay)
  • 1965 Canta en castellán, vol. 2 (Barclay)
  • 1967 Canta en castellán, vol. 3 (Barclay)
  • 1973 Qué solo toi (Barclay)
  • 1978 Al dormir xunto a ti (Barclay)
  • 1980 Collaciu (Barclay)
  • 1981 Dios (Barclay)
  • 1996 Cuando tas xunto a mi (EMI)

Discografía n'inglés editar

  • 1958 Believe in me! (Ducretet-Thomson)
  • 1962 The time is now (Mercury)
  • 1965 Charles Aznavour – His love songs in English (Reprise)
  • 1965 The world of Charles Aznavour – All about love (en direuto en Hollywood, 1965-11-19) (Reprise)
  • 1969 Of flesh and soul (Monument)
  • 1970 A man’s life (Monument)
  • 1972 I have lived (MGM)
  • 1974 A tapestry of dreams (Barclay)
  • 1975 I sing for... you (Barclay)
  • 1978 Esquire (Mam)
  • 1978 A private christmas (Mam)
  • 1983 In times to be (Barclay)
  • 1995 You and me (EMI)

Discografía n'alemán. Álbumes orixinales editar

  • 1965 Charles Aznavour in Deutschland (Barclay)
  • 1972 Du läßt dich geh’n (Amiga)
  • 1978 Vor dem Winter (Prisma Crystal)
  • 1980 Melodie des Lebens – Komm zurück (Mam)
  • 1995 Du und ich

Collaboraciones con artistes invitaos editar

  • 1976 Charles Aznavour presents Liesbeth List performing some of his finest songs (Philips)
  • 1982 Qu'est-ce qui fait courir David? (BO) (SPI Milán)
  • 1983 Édith et Marcel (BO) (Pathé Marconi)
  • 1983 les compagnons de la chanson - Olympia 1983 (Live) (Philips)
  • 1987 Chants traditionnels arméniens made in USA (Pathé Marconi)
  • 1990 Pierre et le loup (Direición Claudio Abbado) (D.G.)
  • 1992 La belle et la bête (BO) (Walt Disney Adès)
  • 1993 Frank Sinatra - Duets (Capitol Records)
  • 1994 les Restos du coeur (WEA)
  • 1995 Vienna Noël (Live) (Sony)
  • 1995 Jean-Jacques Milteau - Merci d'être venus (Quelques notes/Odéon/EMI)
  • 1997 France Gall – Concert acoustique M6 (Live) (WEA)
  • 1999 les Restos du coeur 99 (BMG)
  • 1999 Compay Segundo - Cai Salú (GASA)
  • 1999 Trío Esperanza - Nosso mundu (Philips)
  • 2000 Noël ensemble (Universal)
  • 2001 Feelings (hommage à Loulou Gasté) (Sony Music)
  • 2001 Charles Aznavour présente Swings de bohème (Live)
  • 2002 Patrick Bruel - Ente-deux (BMG)
  • 2003 L'hymne à la môme (hommage à Édith Piaf) (EMI)
  • 2004 Bon anniversaire Charles! (Live) (EMI)
  • 2005 Et puis la terre...
  • 2006 Jean-Yves d'Angelo - Pianu voix (Sony BMG)
  • 2007 Bratsch - Plein du monde (Odeon Records)
  • 2007 Dean Martin - Forever cool (EMI)
  • 2008 Charles Aznavour et ses Amis - A L'Opera Garnier (EMI Music)
  • 2008 Kery James - A l'ombre du show-business
  • 2008 Laura Pausini - Parigi in Agostu/Paris au mois d'août (Charles album)
  • 2009 Raphael - La Bohème (Sony Music)
  • 2010 Grand Corps Malade - La to ye donc j'apprends

Bibliografía editar

Autobiográficos:

Sobre él:

  • Charles Aznavour, Yves Sales, Éditions Seghers, 1971
  • Sur ma vie, Gérard Bardy, Editions Pygmalion, 1977
  • Petit frère, Aïda Aznavour-Garvarentz, 1986
  • Des mots à l'affiche, Charles Aznavour, 1991
  • Charles Aznavour - Un homme et ses chansons, Livre de Poche, 1996
  • La ballade espagnole, Richard Balducci et Charles Aznavour, Cherche Midi, 1996
  • Mes chansons préférées, Aznavour et Daniel Sciora, Christian Pirot, 2000
  • Aznavour, Le roi de cœur, Annie et Bernard Réval, préface de Pierre Roche, France-Empire, 2000
  • Charles Aznavour, Christian Lamet, Librio, 2003
  • Charles Aznavour ou le destin apprivoisé, Daniel Pantchenko (con Marc Robine), Fayard-Chorus, 2006
  • La chanson française, (reedición de Lamet 2003), Christian Lamet, Scali, 2007
  • Charles Aznavour, passionnément, Caroline Réali, préface de Paul Mauriat. City, 2007

Referencies editar

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 10 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 4 ochobre 2010. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. 3,0 3,1 «Charles Aznavour est décédé à l'âge de 94 ans» (francés). RTL (1r ochobre 2018).
  4. «Du monde à Montfort l'Amaury pour se recueillir sur la tombe de Charles Aznavour» (francés). France Bleu (3 payares 2018). Consultáu'l 22 agostu 2019.
  5. Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0002198/bio. Llingua de la obra o nome: inglés.
  6. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  7. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  8. «Le prix Bernard Lecache 87 à Aznavour» páxs. 45 (1988).
  9. «Charles Aznavour, Chevalier des Arts et Lettres en 1994». Getty Images.
  10. Data de consulta: 7 mayu 2019.
  11. URL de la referencia: https://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000000199827.
  12. URL de la referencia: https://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000000402014.
  13. URL de la referencia: https://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000000610092.
  14. Tienes d'especificar urlarchivu = y fechaarchivu = al usar {{cita web}}.«Récompenses attribuées par le Gouvernement de la Fédération Wallonie-Bruxelles > En 2004». Comunidad francesa de Bélgica.
  15. «CHARLES AZNAVOUR AND KIRK KERKORIAN NATIONAL HEROES OF ARMENIA» (28 mayu 2004).
  16. URL de la referencia: http://www.ordre-national.gouv.qc.ca/membres/membre.asp?id=2558.
  17. «En bref - Aznavour honoré par l'UdeM» (20 abril 2009).
  18. «МИД России наградил Шарля Азнавура». embajada de Rusia en Armenia (24 xunu 2014).
  19. «Charles Aznavour est décoré au grade de Commandeur de l'Ordre de la Couronne de Belgique à Bruxelles le 16 novembre 2015. Cette décoration a été décerné à Charl».
  20. URL de la referencia: http://www.francetvinfo.fr/monde/usa/hollywood-une-etoile-pour-charles-aznavour-sur-la-promenade-de-la-celebrite_2337767.html.
  21. URL de la referencia: https://www.fr.emb-japan.go.jp/itpr_fr/20180430-decorations.html. Data de consulta: 18 xineru 2022.
  22. Katz, Ephraim. The Film Encyclopedia, 7ª, Nueva York: HarperCollins, páx. 1653. ISBN 9780062277114.
  23. «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 23 de setiembre de 2017. Consultáu'l 22 de setiembre de 2017.
  24. Fogiel, Marc-Olivier (4 de setiembre de 2017) (en francés). Charles Aznavour a son étoile : "Quand on m'apporte quelque chose, je suis ravi". RTL.fr. http://www.rtl.fr/culture/arts-spectacles/charles-aznavour-a-son-etoile-quand-on-m-apporte-quelque-chose-je-suis-ravi-7789960070. Consultáu'l 1 d'ochobre de 2018. 
  25. http://lesartsze.com/charles-aznavour-trelaze/
  26. «{title}». Archiváu dende l'orixinal, el 5 d'ochobre de 2017. Consultáu'l 22 de setiembre de 2017.
  27. «Portrait de S.Y. Charles Aznavour» (francés). Embassy of the Republic of Armenia in Switzerland. Archiváu dende l'orixinal, el 30 de xunu de 2014.
  28. Sobre Charles Aznavour
  29. (n'inglés) «The official site of President of the Republic of Armenia». Archiváu dende l'orixinal, el 23 de setiembre de 2011. Consultáu'l 9 février de 2011..
  30. La gouverneure générale annonce de nouvelles nominations au sein de l'Ordre du Canada, 1ᵉʳ juillet 2008.

Enllaces esternos editar