El cabilio o taqbaylit ye una llingües bereber (de la macrofamilia afroasiática), falada na rexón de Cabilia, nel norte d'Arxelia.

Cabilio
'Taqbaylit'
Faláu en Bandera d'Arxelia Arxelia
inmigrantes en:
 Francia y  Bélxica
Falantes 8 millones
Familia Afroasiáticu

  Bereber
    Bereber septentrional
      Cabilio

Estatus oficial
Oficial en segunda llingua d'Arxelia (2002)
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 kab
ISO 639-3 kab

Llingües bereberes del nordés d'Arxelia (Kabyle o cabilio), y (Chaouïa o shawia).

Aspeutos históricos, sociales y culturales editar

Númberu de falantes editar

 
Falantes de cabilio dientro de Cabilia.

Ye la segunda n'orde de falantes con cerca de 8 millones de persones que la usen davezu, por detrás del tachelhit (chleuh), faláu nel sur de Marruecos por ente ocho y diez millones. Unos 5 millones de falantes viven n'Arxelia[1] y el restu faen parte de la población migrante que vive o trabaya en Francia y otros países d'Europa.

El cabilio (taqbaylit), ye xunto al chenoui y el chaoui una de los trés llingües d'orixe bereber usaes n'Arxelia.

Una reforma constitucional aprobada'l 10 d'abril de 2002 reconoció'l "tamazight" (bereber) como llingua nacional d'Arxelia.[2]

Lliteratura y arte editar

Amar Saïd Boulifa (1861-1931 foi'l precursor de la llingüística cabilia y un recopilador y trescriptor de la lliteratura oral de la llingua.[3] Nel sieglu XIX Adolphe Hanoteau arrexuntó poesíes populares[4] y Auguste Mouliéras les lleendes.[5]

Na lliteratura de los sieglos XIX y XX, destaca'l poeta Si Mohand polos sos poemes en cabilio. L'escritor y llingüista Mouloud Mammeri publicó en 1976 la primer gramática de cabilio escrita en cabilio, Tajerrumt n tmazigt (tantala taqbaylit), y en 1980 editó Poemes cabilios antiguos (Poèmes kabyles anciens) en francés y en cabilio.

De Salem Zenia son bien conocíes les noveles Tafrara (Aurora, 1995) y Ighil d wefru (La violencia y el cuchiellu, 2002). Munches otres noveles en cabilio fueron publicaes, como Asfel (El Sacrificiu), de Rachid Aliche (1981); Akal (La Tierra), de Meziane Boulariah (1996; y Bururu (El Uxu), de Tahar Ould-Amar (2006).

Un cine cabilio apaeció a partir de finales de los años 1970, con realizadores como M. Bouguermouh, Azzedine Meddour, Belkacem Hadjadj, Rachid Ben Allel y Yazid Khodja.

Cantantes famosos en cabilio son anguaño Matoub Lounès, Lounis Aït Menguellet y el músicu Idir.

Descripción llingüística editar

Fonoloxía editar

L'inventariu vocálicu vien dau por:

Anteriores Centrales Posteriores
Altes [ɪ] (i) [ʊ] (o)
Medies [ə] (y)
Baxes [æ] (a)

L'inventariu consonánticu ye:

Fonemes consonánticos en cabilio
  Billabial Llabiu
dental
Interdental Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Uvular Faringal Glotal
 Plain  Lab.  Plain  Emf.  Plain  Emf.  Plain  Emf.  Plain  Emf.  Plain  Lab.  Plain  Lab.  Plain  Lab.
Oclusiva sordes           t [] ṭ []             k [k] k [] q [q] q []    
sonores b [b] b []       d []             g [g] g []        
Africaes sordes               tt [ts]   č []                  
sonores               zz [dz]   ǧ []                
Fricativa sordes b [β]   f [f] t [θ]       s [] ṣ [] c [ʃ] c [ʃˁ] k [ç] k [çʷ]     x [χ] x [χʷ] ḥ [ħ] h [h]
sonores       d [ð] ḍ [ðˁ]     z [] ẓ [] j [ʒ] j [ʒˁ] g [ʝ] g [ʝʷ]     ɣ [ʁ] ɣ [ʁʷ] ɛ [ʕ]  
Nasales m [m]         n [n]                          
Llaterales           l [l] l []                        
Vibrantes           r [ɾ̪] r []                        
Aspiraes w [w]                     y [j]            

Gramática editar

Nomes y axetivos editar

Xéneru editar

Como les demás llingües afroasiátiques, el cabilio tien solamente dos xéneros, masculín y femenín. Como la mayoría de les llingües bereberes, los sustantivos y los axetivos masculinos empiecen xeneralmente con una vocal (a, i, o), ente que los sustantivos femeninos empiecen cola consonante t- y terminen xeneralmente con una -t (hai delles esceiciones). La mayoría de los sustantivos femeninos son de fechu versiones feminizadas de los masculinos.

Exemplos:

  • Aqcic "un neñu", taqcict "una neña".
  • Amɣar "un vieyu", tamɣart "una vieya".
  • Argaz "un home", Tameṭṭut "una muyer".
  • Izi "un mosco", Tizit "una mosca".

Pluralización editar

Los nomes en singular xeneralmente empiecen con una a- y escarecen de sufixu. Los plurales xeneralmente empiecen con una i- y frecuentemente tienen un sufixu, como -en. Hai tres tipos de plural: esternu, internu y mistu:

  • Esternu o "regular": consiste en camudar la vocal inicial del nome y añader el sufixu -n (flexón esterna), ::amɣar

"vieyu" → imɣaren "vieyos".

afus → ifasen "manes"
argaz → irgazen "homes"
ul → ulawen "corazones"
  • Internu: asocede pol cambéu de vocales dientro de la pallabra (flexón interna) :
adrar → idorar "monte"
amicic "un gatu" → imcac "gatos"
  • Mistu: combina'l cambéu de vocales cola sufixación -n:
igenni "cielu" → igenwan "cielos".
izi → izan "moscos"
aar → ioran "raigaños"

Estaos llibre y anexu editar

Como en toles llingües bereberes, en cabilio hai dos tipos d'estáu o casos del nome: unu nun ye marcáu, ente que l'otru sirvi ergativamente como suxetu d'un verbu transitivu o oxetu d'una preposición, ente otros contestos. El primeru ye frecuentemente llamáu "estáu llibre" y el segundu "estáu de construcción" (o anexu), que deriva del estáu llibre por aciu una de les siguientes regles:

La primera implica la alternación vocálica, de manera que la a inicial convertir en o :

amaziɣ → umaziɣ "bereber"
ameqqran → umeqqran "grande"
adrar → udrar "monte"

La segunda implica la perda de la primer vocal en dellos nomes femeninos (y nun se porta como una verdadera vocal y namái facilita la llectura):

tamɣart → tymɣart "muyeres"
tamdint → tymdint "ciudá"
tamurt → tmurt "campu"

La tercera implica la adición d'una semivocal (w o y), al empiezu de la pallabra:

asif → wasif "ríu"
ao → wao "vientu"
iles → yiles "llingua"
uccen → wuccen "chacal"

Finalmente, dellos nomes caltener ensin cambeos d'un estáu a otru:

taddart → taddart "aldega"
tuccent → tuccent "chacal hembra"

Dependiendo del papel del nome na frase, adquier l'estáu llibre o

  • Llibre: Yewwet aqcic. "Él cutió a un neñu". (Verbu-Oxeto)
  • Yewwet weqcic. "El neñu cutió". (Verbu-Suxetu)

Dempués d'una preposición (sacante ar y s), tolos nomes adquieren l'estáu amiesto:

  • Llibre: Aman ("agua"), Kes n waman ("un vasu d'agua").

Verbos editar

Comúnmente úsense trés tiempos: el pretéritu (pasáu), aoristo intensivu (presente perfectu, presente continuu, pasáu continuu) y el futuru (Ad+Aoristo). A diferencia d'otres llingües bereberes, el aoristo úsase bien pocu en cabilio.

Clases editar

  • Los "verbos débiles" tienen la mesma forma pal pretéritu y el aoristo, o exemplu:
Verbu Pretéritu ad + aoristo Aoristo intensivu
If (superar) ifeɣ ad ifeɣ ttifeɣ
Muqel (reparar) muqleɣ ad muqleɣ ttmuqleɣ
Krez (llabrar) kerzeɣ ad kerzeɣ kerrzeɣ
  • Los "verbos fuertes" o "verbos irregulares":
Verb Pretéritu ad + aoristo Aoristo intensivu
Aru (escribir) uriɣ ad aruɣ ttaruɣ

Conxugación editar

La conxugación verbal en cabilio faise añadiendo afixos (prefixos, sufixos o dambos) y cambeos vocálicos (flexón interna). Los sufixos qu'indiquen les persones y el númberu son idénticos y estáticos pa tolos tiempos, anque los prefixos y los cambeos vocálicos dependen varien según el tiempu y manera:

Persona !
Singular 
Plural
— (y)ɣ n(y) —
2ª (m) t(y) — (y) t(y) — (y)m
2ª (f) t(y) — (y) t(y) — (y)mt
3ª (m) i/y(y) — — (y)n
3ª (f) t(y) — — (y)nt
  • Exemplu: verbu afeg (volar) nos sos cuatro formes: ufeg (pretéritu), ufig (negativu pretéritu), afeg (aoristo), ttafeg (aoristo intensivu).
Persona Pretéritu Pretéritu Negativu Ad+Aoristo Aoristo Intensivu Imperativu Imperativu intensivu
Singular Plural Singular Plural Singular Plural Singular Plural Singular Plural Singular Plural
ufgeɣ nufeg ur ufigeɣ ur nufig ad afgeɣ ad

nafeg | ttafgeɣ

nettafeg
2ª (m) tufgeḍ tufgem ur tufigeḍ ur tufigem ad tafgeḍ ad

tefgem | tettafgeḍ

tettafgem afeg afget ttafeg ttafget
2ª (f) tufgeḍ tufgemt ur tufigeḍ ur tufigemt ad tafgeḍ ad

tefgemt | tettafgeḍ

tettafgemt afeg afgemt ttafeg ttafgemt
3ª (m) yufeg ufgen ur yufig ur ufigen ad

yafeg | ad afgen | yettafeg

ttafgen
3ª (f) tufeg ufgent ur tufig ur ufigent ad

tafeg | ad afgent | tettafeg

ttafgent
Participiu Pretéritu Participiu Aoristo Participiu Aoristo Intensivu
Positivu Negativu Positivu Negativu
yufgen ur nufig llabra yafgen yettafeg ur nettafeg

Armáu satelital editar

El cabilio ye una llingua de tipu satelital, pos los sos verbos usen dos partícules p'amosar la direición del movimientu:

  • d empobinada escontra'l falante y puede traducise como "equí".
  • n empobina escontra l'interlocutor o escontra determináu sitiu y puede traducise como "allá".

Exemplos:

  • « iru-d » (él vien), « iru-n » (él va).
  • « awi-d amen» (traer l'agua), « awi amen » (llevar l'agua).

Negación editar

Usualmente espresa la negación en dos partes, cola partícula gramatical ur añadida al verbu y con una o más partícules o pallabres negatives [que modifiquen el verbu o la so argumentación. Por casu, la negación verbal simple ye espresada por « ur » antes del verbu y la partícula « llabra » dempués del verbu:

  • « Urareɣ » ("Yo xuego") → « Ur urareɣ llabra » ("Yo non xuegu")

Otres pallabres negatives (como acemma) son usaes en combinación con ur pa espresar tipos más complexos de negación.

Derivación verbal editar

La derivación verbal faise añadiendo prefixos. Hai tres tipos de tipos de derivación: causativu, reflexivu y pasivu.

  • Causativu: llógrase prefijando el verbu con s- / sse- / ssu- :
ffeɣ "salir" → ssuffeɣ "sacar"
kcem "entrar" → ssekcem "introducir"
irid "ser llaváu" → ssired "llavar".
  • Reflexivu: llógrase prefijando el verbu con m- / my(y)- / myu-:
er "ver" → mer "trate mutuamente"
ṭṭef "sostener" → myuṭṭaf "sostenese mutuamente".
  • Pasivu: ise llogra prefijando el verbu con ttu- / ttwa- / tt- / mm(y)- / n- / nn-:
krez "llabrar" → ttwakrez "ser llabráu"
yčč "comer" → mmečč "ser comíu".
  • Formes complexes: ose llogren combinando dos o más d elos prefixos mentaos:
enɣ "matar" → mmenɣ "matase unos a otros" → smenɣ "faer que se maten unos con otros"

Ye interesante que dos prefixos pueden anulase mutuamente:

enz "ser vendíu" → zzenz "vender" → ttuzenz "ser vendíu" (ttuzenz = enz).

Axentes editar

Cada verbu tien el so correspondiente nome axente, que se llogra prefijando el verbu con « am- », o con « an- » si la primer lletra ye b / f / m / w (hai esceiciones).

  • Exemplos:
ṭṭef "sostener" → anaṭṭaf "sostén"
inig "viaxar" → iminig "viaxeru"
eks "tpastorear" → ameksa "pregueru"

Aiciones editar

Cada verbu tien el so correspondiente nome d'aición:

ffer "despintar" → tuffra "ocultamiento" (estructura VI), « Tuffra n tidett ur telhi » — "Despintar la verdá ye malu" o "el ocultamiento de la verdá ye malu".

Hai 6 estructures regulares pa la formación de nomes d'aición y una séptima usar pa verbos de cualidá: (c pa consonante, v pa vocal)

Estructura !
Verbu ! 
Nome d'aición 

cvcv

acvcv

c(c)vc(c)

ac(c)vc(c)v

c(c)ecc

ac(c)ecci
IV (c)cac(c) a(c)cac(c)i
V c1c2ec3 accac

ccec

tuccca

ic1c2vc3

tec1c2ec3
  • Exemplos:
ɣyẓẓ "morder" → aɣa
zdi "tar xuníu" → azday
ini "dicir" → timenna

Partícula predicativa d editar

La partícula d ye una ferramienta indispensable pa falar cabilio. Ye equivalente tantu a "ello ye + axetivu" como a "ser + axetivu", pero nun puede ser reemplazada pol verbu ili (ser). Ye siempres siguida por un nome n'estáu llibre.

Examples:

  • D taqcict, "Ye una neña".
  • D nekk, "Ye mio".
  • Nekk d argaz, "Soi un home".
  • Idir d anelmad, "Idir ye un estudiante".
  • Idir yella d anelmad, "Idir foi un estudiante".

La pertícula predicativa d nun tien de confundir se cola partícula de coordinación d, que va siguida d'un nome n'estáu anexáu.

Referencies editar

  1. « Langue et littérature berbères », artículu en francés de Salem Chaker, profesor de bereber nel Inalco y direutor del Centre de Recherche Berbère.
  2. Abdelaziz Bouteflika (2002) Loi n° 02-03 du 27 Moharram 1423 correspondant au 10 avril 2002 portant révision constitutionnelle
  3. Si Amar ou Saïd Boulifa, Recueil de poésies kabyles. Texte zouaoua traduit, annoté et précédé d'une étude sur la femme kabyle et d'une notice sur le chant kabyle (airs de musique), Alger, 1904, 555 is. Taẓrigt tis 2 Alger-Paris, 1990, ISBN 2-906659-00-04
  4. Adolphe Hanoteau (1867) Poésies Populaires de la Kabylie du Jurjura, París: Imp. impériale.
  5. Auguste Mouliéras (1893-1895) Légendes et contes merveilleux de la Grande Kabylie, París.

Enllaces esternos editar