Charlotte Florentia Percy; de soltera, lady Charlotte Florentia Clive; (12 de setiembre de 1787 – 27 de xunetu de 1866) foi institutriz de la futura reina Victoria del Reinu Xuníu y duquesa de Northumberland.

Charlotte Percy
Vida
Nacimientu 12 de setiembre de 1787[1]
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda
Muerte Twickenham27 de xunetu de 1866[1] (78 años)
Sepultura Abadía de Westminster
Familia
Padre Edward Clive, 1st Earl of Powis
Madre Henrietta Clive, Countess of Powis
Casada con Hugh Percy (es) Traducir (1817 – valor desconocíu)[2]
Hermanos/es
Oficiu institutriz, aristócratahorticultora
Cambiar los datos en Wikidata
La duquesa en 1845, semeya de William Oakley Burgess

Familia editar

 
Grabáu de la duquesa publicáu pola revista La Belle Assemblée en 1829

Tercer de los fíos del políticu Edward Clive, earl de Powis y la coleicionista de minerales Henrietta Clive, yera nieta per parte de padre del xeneral Robert Clive, barón Clive, y per parte de madre del earl de Powis, Henry Herbert. El 29 d'abril de 1817 casóse con Hugh Percy, futuru duque de Northumberland. El 10 de xunetu d'esi mesmu añu morrió'l so suegru, y el so home heredó'l ducáu.

Ocupaciones editar

En 1825, los duques de Northumberland asistieron a la coronación del rei Carlos X de Francia en representación del rei Xurde IV del Reinu Xuníu.[3] Charlotte tamién acompañó al so home a Dublín cuando foi nomáu Lord teniente d'Irlanda, yá que exerció de 1829 a 1831. Esi añu, gracies a la so amistá col rei, convertir en institutriz de la sobrina d'este y la so presunta heredera, la princesa Victoria de Kent, que xubiría al tronu británicu en 1837. La so función yera predominantemente ceremonial, y Victoria siguió confiando sobremanera na baronesa Louise Lehzen. La duquesa foi cesada en 1837 pola duquesa de Kent, madre de la princesa, por intentar aumentar la so influencia na educación de la moza[4][5][6] y por negase a obedecer al alministrador de la casa, sir John Conroy.[7] Charlotte yá s'había opuestu antes a la durez del sistema Kensington, diseñáu por Conroy y la duquesa de Kent, y escribió a la princesa Feodora de Leiningen, fía de la la duquesa de Kent y hermanasca de la princesa Victoria, pa solicitar que s'entrevistara col rei y pidiéra-y qu'interviniera a favor de la so sobrina y heredera[8]. Fedora y la duquesa de Northumberland tamién intentaron protexer a la baronesa Lehzen de la hostilidá con que la trataben Conroy y la so amiga, Lady Flora Hastings.[9]

Fallecimientu y legáu editar

El matrimoniu de los duques de Northumberland nun tuvo descendencia. El duque morrió'l 11 de febreru de 1847 y la duquesa finó en Twickenham el 27 de xunetu de 1866.[10] Al tener el títulu de duquesa de Northumberland, foi soterrada na cripta d'esi nome na Abadía de Westminster.[11]

La duquesa nació nel senu d'una familia bien aficionada a les plantes, y ella mesma yera una gran entusiasta. Foi la primer persona que consiguió cultivar y faer floriar plantes sudafricanas pertenecientes al xéneru clivia, bautizáu nel so honor pol botánicu John Lindley en 1828.[12]

Títulos y tratamientos editar

  • 1787–1804: Honorable Charlotte Clive
  • 1804–1817: Lady Charlotte Clive
  • 1817: Condesa Percy
  • 1817–1847: La so gracia la duquesa de Northumberland.
  • 1847–1866: La so gracia Charlotte, duquesa de Northumberland.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: The Peerage. Identificador de persona en The Peerage: p1056.htm#i10551. Apaez como: Charlotte Florentia Clive. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Autor: Darryl Lundy. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 2,0 2,1 2,2 Afirmao en: Kindred Britain.
  3. History of the Green School (n'inglés)
  4. Gill, 2009, p. 64.
  5. Williams, 2010, p. 223.
  6. Rappaport, 2003, p. 241.
  7. Rappaport, 2003, p. 219.
  8. Weintraub, 1987, p. 72.
  9. Netzley, 1996, p. 31.
  10. Percy, Charlotte Florentia
  11. Elizabeth, Duchess of Northumberland
  12. Clivia San Marcos Growers. Consultáu'l 8 d'abril de 2006.

Bibliografía editar

  • Gill, Gillian (2009). We Two: Victoria and Albert: Rulers, Partners, Rivals. Nueva York: Ballatine Books. ISBN 0-345-52001-7.
  • Netzley, Patricia D. (1996). Victoria: an intimate biography. Lucent Books. ISBN 1560060638.
  • Rappaport, Helen (2003). Queen Victoria: A Biographical Companion. Santa Bárbara (California): ABC-CLIO, Inc.
  • Weintraub, Stanley (1987). Victoria: an intimate biography. Dutton. ISBN 0525244697.
  • Williams, Kate (2010). Becoming Queen Victoria: The Tragic Death of Princess Charlotte and the Unexpected Rise of Britain's Greatest Monarch. Ballatine Books. ISBN 0-345-46195-9.

Enllaces esternos editar