Chiroptera

orde de mamíferos

Los esperteyos[3] (Chiroptera) (del llatín vespertilium "animal nocherniegu", términu que tamién da orixe al nome d'una de les families d'esperteyos, la familia vespertilionidae), tamién conocíu como murciéganu[4] o murciégalu[5], ye un mamíferu que tien una ala que xune los caberos cuatro deos de les estremidaes anteriores, el cuerpu, la base de les pates posteriores y la cola. De vezos nocherniegos, ríxese na escuridá al traviés de la emisión d'ondes d'ultrasoníos que capta tres rebotar nos oxetos. Habita principalmente nos países caldios y caltiénse en lletargu nel iviernu.

Commons-emblem-notice.svg
 
Infobox animalia.pngChiroptera
esperteyos
Rangu temporal: 52 Ma-0 Ma
Eocenu Inferior - Reciente[1]
Big-eared-townsend-fledermaus.jpg
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Subfilu: Vertebrata
Clas: Mammalia
Subclas: Theria
Infraclas: Placentalia
Magnorde: Boreoeutheria
Superorde: Laurasiatheria[2]
Orde: Chiroptera
Blumenbach, 1779
Distribución
Chiroptera distribution map.TIF
Subórdenes
Consultes
[editar datos en Wikidata]

ReproducciónEditar

La fema del esperteyu ye, sacante la fema'l canguru, la única de los mamíferos que difier a voluntá la fecundación, atroxando l'esperma pa emplegalu cuando-y paez. L'apareamientu suel ser na seronda, enantes la hibernación, en primavera la fema ovula y faise la fecundación.

ClasificaciónEditar

Hai dos subórdenes d'esperteyos:

  1. Megachiroptera (Esperteyos de la fruta)
  2. Microchiroptera (Esperteyos insectívoros)

SangreEditar

Ye un animal de sangre caliente cuando ta activu y de sangre frío cuando duerme.

HibernaciónEditar

Entren nesti estáu más rápido que cualesquier otru mamíferu. Nos llaboratorios consérvenlos en frigoríficos. Los llatíos del corazón pasen de 180 a 3 per minutu.

AvieyamientuEditar

La vida los mamíferos ta en rellación col tamañu (el mur vive un añu, el perru avieya a los 12, el caballu a los 17), l'esperteyu ye una esceición a esta regla y magar que ye más pequeñu que'l mur, vive 15 o más años.

AlimentaciónEditar

Basen la so dieta n'inseutos y fruta según el suborde.

Resistencia a enfermedaesEditar

Nun-yos afeuten enfermedaes como la rabia. A pesar de la so dieta, nun sufren arterioesclerosis y les arteries nun avieyen.

Otros nomesEditar

Morcíganu: Ye la otra forma -más propia del sur del dominiu llinguísticu- de referise al esperteyu. El so nome provién del llatín mus caecalus, o lo que ye lu mesmo mur cieguecín.

ReferenciesEditar

  1. «Chiroptera (bat)» (inglés). The Paleobiology Database. Consultáu'l 10 de enero de 2010.
  2. Eick et al.. «A Nuclear DNA Phylogenetic Perspective on the Evolution of Echolocation and Historical Biogeography of Extant Bats (Chiroptera)». Molecular Biology and Evolution 22 (9):  páxs. 1869-1886. doi:10.1093/molbev/msi180. PMID 15930153. http://mbe.oxfordjournals.org/content/22/9/1869.full.pdf+html. «Several molecular studies have shown that Chiroptera belong to the Laurasiatheria (represented by carnivores, pangolins, cetartiodactyls, eulipotyphlans, and perissodactyls) and are only distantly related to dermopterans, scandentians, and primates (Nikaido et al. 2000; Lin and Penny 2001; Madsen et al. 2001; Murphy et al. 2001a, 2001b; Van Den Bussche y Hoofer 2004).». 
  3. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  4. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: murciéganu
  5. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: murciégalu

Enllaces esternosEditar