Congresu de los Diputaos del Pueblu de Rusia

El Congresu de los Diputaos del Pueblu de la RSFS de Rusia (rusu: Съезд народных депутатов РСФСР) y dende 1991 Congresu de los Diputaos del Pueblu de la Federación Rusa (rusu: Съезд народных депутатов Российской Федерации) foi la institución suprema de gobiernu na RSFS de Rusia y na Federación Rusa ente'l 16 de mayu de 1990 y el 21 de setiembre de 1993. Foi electu'l 4 de marzu de 1990 pa un periodu de cinco años. Foi eslleíu ensin autoridá constitucional por decretu presidencial mientres la crisis constitucional rusa de 1993 y remató de facto cuando la Casa Blanca de Moscú foi atacada'l 4 d'ochobre de 1993. El Congresu foi responsable de dalgunos de los acontecimientos más importantes de la Historia de Rusia mientres esi periodu, como la declaración de soberanía estatal de la RSFS de Rusia'l 12 de xunu de 1990, l'ascensu de Borís Yeltsin, y les reformes económiques qu'instauraron el capitalismu.

Congresu de los Diputaos del Pueblu de Rusia
Съезд народных депутатов Российской Федерации
Съезд народных депутатов РСФСР
Datos xenerales
Tipu poder llexislativu
Estáu Bandera de Rusia Rusia
Sede Moscú
Formáu por Sóviet Supremu de Rusia
Deputy of the Supreme Soviet of the Russian Soviet Federative Socialist Republic (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Principales funciones editar

El Congresu tenía'l poder d'aprobar lleis por mayoría, que teníen de ser entós roblaes pol Presidente del Presidium del Sóviet Supremu de la RSFS de Rusia (ensin derechu de vetu hasta xunetu de 1991). El Congresu tenía coles mesmes el poder d'aprobar una Constitución y realizar cambeos constitucionales, investir al Xefe de Gobiernu y a los dirixentes de les principales oficines públiques, escoyer los miembros del Comité de Supervisión Constitucional (xueces del Tribunal Constitucional), convocar referendus, y aprobar un impeachment contra'l presidente.

Composición editar

El Congresu consistía oficialmente de 1.068 diputaos, la mayoría de los cualos fueron escoyíos nes Eleiciones llexislatives de Rusia de 1990, pero'l tamañu real varió por cuenta de diverses reeleiciones y cambeos estructurales. 900 diputaos yeren escoyíos poles rexones territoriales, proporcionalmente a la so población; 168 más de les rexones con estatus nacional, 64 de les 16 repúbliques autónomes (4 por caúna), 10 de les rexones autónomes (2 por caúna), 10 peles zones autónomes (1 por caúna), y 84 polos krai, óblast, y les ciudaes de Moscú y Leningráu. Un total de 1.059 diputaos fueron escoyíos al empiezu pa la primer sesión del Congresu'l 16 de mayu de 1990. 1.037 diputaos taben presentes el 21 de setiembre de 1993; 938 a 4 d'ochobre de 1993. Dos tercios de los diputaos teníen de tar presentes por que'l Congresu tuviera quórum.

Sesiones editar

Constitucionalmente el Congresu tenía d'axuntase cada añu, pero na práutica, por cuenta de los aturbolinaos acontecimientos desenvueltos mientres esos años, axuntar de dos a tres veces per añu. El Congresu axuntar na Casa Blanca de Moscú y celebró un total de diez sesiones. La so última sesión foi celebrada tres el decretu presidencial de disolución, y foi atayada pol ataque armáu contra la Casa Blanca per parte de les fuercies lleales al Presidente de Rusia, Borís Yeltsin.

  • Primer: 16 de mayu de 1990 – 22 de xunu de 1990.
  • Segunda (estraordinaria): 27 de payares de 1990 – 15 d'avientu de 1990.
  • Tercer (estraordinaria): 28 de marzu de 1991 – 5 d'abril de 1991.
  • Cuarta: 21 de mayu de 1991 – 25 de mayu de 1991.
  • Quinta (estraordinaria): 10 de xunetu de 1991 – 17 de xunetu de 1991; 28 d'ochobre de 1991 – 2 de payares de 1991.
  • Sesta: 6 d'abril de 1992 – 21 d'abril de 1992.
  • Séptima: 1 d'avientu de 1992 – 14 d'avientu de 1992.
  • Octava (estraordinaria): 10 de marzu de 1992 – 13 de marzu de 1993.
  • Novena (estraordinaria): 26 de marzu de 1993 – 29 de marzu de 1993.
  • Décima (emerxencia): 23 de setiembre de 1993 – 4 d'ochobre de 1993.

Sóviet Supremu editar

El Sóviet Supremu de la RSFSR, más tarde denomináu Sóviet Supremu de la Federación Rusa foi un cuerpu llexislativu escoyíu pol Congresu pa llexislar ente sesiones del mesmu. Consistía de 252 diputaos, estremaos ente'l Sóviet de la República (126 diputaos), escoyíu proporcionalmente a la población, y otros 126 diputaos del Sóviet de les Nacionalidaes, representando a los suxetos federales de Rusia.

Funciones editar

El Sóviet Supremu foi investido de poderes p'aprobar lleis, ratificar trataos, asignar miembros del gobiernu (hasta 1991) y xueces, declarar l'amnistía, y aprobar decretos presidenciales. Les lleis aprobaes pol Sóviet Supremu yeren roblaes pol Presidente del Presidium ensin derechu de vetu hasta'l 10 de xunetu de 1991. Darréu, el presidente llogró'l derechu a un vetu d'aplazamientu, que podía ser anuláu pol Sóviet Supremu al traviés d'una votación de mayoría simple. Mientres les sos sesiones el Sóviet Supremu aprobó un total de 333 lleis federales.

Presidente del Presidium del Sóviet Supremu editar

El Presidente del Sóviet Supremu yera escoyíu pol Congresu. Exerció como Xefe d'Estáu de la RSFS de Rusia hasta la creación del puestu de Presidente de Rusia el 10 de xunetu de 1991. Roblaba trataos (ensin derechu de vetu), nomaba candidatos para Xefe de Gobiernu, dirixía la diplomacia y roblaba trataos internacionales. Dende'l 10 de xunetu de 1991, el Presidente del Presidium foi apostráu a xefe del poder llexislativu, presidente parllamentariu. Yera coles mesmes el cuartu na llinia de socesión de la Presidencia, tres el Vicepresidente y el Presidente del Conseyu de Ministros. Presidentes del Presidium del Sóviet Supremu de la RSFS de Rusia:

Borís Yeltsin postulóse como Presidente, como miembru del Partíu Comunista de la Xunión Soviética, ensin ésitu, llogrando 497 y 503 votos respeutivamente, lloñe de los 531 riquíos pa ser escoyíu. El PCUS entós nomó a un candidatu moderáu, el Presidente del Conseyu de Ministros, Aleksandr Vlásov. El Presidente de la URSS, Mikhaíl Gorbachov, intervieno públicamente contra Yeltsin na sesión del Congresu. Tres ello, Yeltsin postulóse nuevamente'l 29 de mayu de 1990 y llogró 535 votos a favor (50,52%), convirtiéndose en líder de la RSFS de Rusia. El 17 de marzu de 1991 celebróse un referendu presidencial en Rusia, nel que'l 54% votó a favor del establecimientu del puestu de Presidente de la RSFSR. El 12 de xunu de 1991, Yeltsin venció col 57% de los votos nes eleiciones presidenciales, convirtiéndose en presidente. En tomando posesión el 10 de xunetu, seis rondes de votaciones nel Congresu fueron incapaces d'escoyer un nuevu Presidente del Presidium. El 29 d'ochobre, Ruslán Jasbulátov foi escoyíu con 559 votos a favor (52,79%).

Cronoloxía editar

  • 27 d'ochobre de 1989: La Constitución de la RSFS de Rusia de 1978 ye enmendada y créase el Congresu de los Diputaos del Pueblu de Rusia.
  • 4 de marzu de 1990: Les eleiciones llexislatives determinen la composición del Congresu.
  • 16 de mayu de 1990: El Congresu celebra la so primer sesión.
  • 29 de mayu de 1990: Borís Yeltsin ye escoyíu como Presidente del Presidium del Sóviet Supremu de la RSFS de Rusia por una estrecha mayoría (50,52%).
  • 12 de xunu de 1990: El Congresu aprueba la Declaración de Soberanía Estatal de la RSFS de Rusia (en:Declaration of State Sovereignty of the Russian Soviet Federative Socialist Republic). Esto empecipia la llucha pol poder en Moscú ente'l Presidente de la URSS y del Presidente del Presidium del Sóviet Supremu de la RSFS de Rusia, Gorbachov y Yeltsin, respeutivamente. Anguaño en Rusia, el 12 de xunu celebra la fiesta nacional denomada Día de Rusia.
  • 1 d'avientu de 1990: El bloque parllamentariu Rusia Democrática sufre la so primer dixebra, por cuenta de la cuestión de la unviada de tropes soviétiques, so mandatu de la ONX, na Guerra del Golfu. Los partidarios de la participación soviética tán encabezaos pola ala izquierda, mientres una resolución contra la intervención ye aprobada finalmente.
  • 17 de marzu de 1991: Un referendu nacional aprueba establecer el puestu de Presidente de la RSFS de Rusia (RSFSR).
  • 12 de xunu de 1991: Nes eleiciones presidenciales de Rusia de 1991 Yeltsin ye escoyíu Presidente de la RSFS de Rusia col 57% de los votos.
  • 10 de xunetu de 1991: Yeltsin ye investido como Presidente.
  • 17 de xunetu de 1991: El Congresu nun llogra escoyer un nuevu Presidente, pasando'l Vicepresidente Jasbulátov a exercer el cargu en funciones.
  • 19 d'agostu de 1991: Produzse'l intentu de golpe d'Estáu na Xunión Soviética.
  • 29 d'ochobre de 1991: Jasbulátov ye escoyíu Presidente del Presidium col 52,79% de los votos.
  • 1 de payares de 1991: El Congresu delega poderes estraordinarios a Yeltsin, con un periodu de 13 meses.
  • 10 de payares de 1991: Los diputaos nun consiguen aprobar una resolución pa declarar la llei marcial na RSS Autónoma de Chechenia-Ingusetia, enllargando'l conflictu bélicu.
  • 12 d'avientu de 1991: El Congresu declara la desafiliación de la RSFS de Rusia de la XRSS ratificando'l Tratáu de Belavezha que proclama la disolución de la Xunión Soviética y derogando el Tratáu de Creación de la URSS de 1922.
  • 25 d'avientu de 1991: El Congresu renombra a la RSFS de Rusia como Federación de Rusia.
  • 10 d'avientu de 1992: Primer gran enfrentamientu ente'l Presidente y el Congresu: refugu parllamentariu a nomar a Yegor Gaidar como Xefe del Gobiernu y a enllargar los poderes estraordinarios del Presidente. Algámase un compromisu y prevese un referendu pa ser celebráu'l 12 de marzu de 1993.
  • 10 de marzu de 1993: Una sesión estraordinaria del Congresu ataya'l referendu y anula los poderes estraordinarios daos al Presidente en payares de 1991.
  • 20 de marzu de 1993: El Presidente declara un réxime especial, convoca unilateralmente un referendu d'enfotu, y refuga obedecer al Congresu hasta que se celebre la consulta popular.
  • 28 de marzu de 1993: 617 de los 1.033 diputaos del Congresu voten impugnar a Yeltsin. Esto ye'l 60% de los diputaos, menos de los 2/3 riquíos pa la impugnación.
  • 29 de marzu de 1993: El Congresu convoca un referendu d'aprobación de les polítiques de Yeltsin (especialmente les polítiques económiques) y eleiciones presidenciales y llexislatives antemanaes.
  • 23 d'abril de 1993: Nel referendu nacional la población espresa sofitu a Yeltsin y les sos polítiques.
  • 5 de xunu de 1993: Empieza la Convención Constitucional. Los delegaos al Congresu aplauden a Jasbulátov, mientres la seguridá presidencial espulsa a un diputáu, echando a un llau al Fiscal Xeneral.
  • 18 de setiembre de 1993: El Presidente axuntar con representantes de los poderes executivos y llexislativos de los suxetos federales, pero refuga la so suxerencia de proclamar un nuevu órganu supremu de gobiernu, una Asamblea Federal.
  • 21 de setiembre de 1993: El Decretu Presidencial nᵘ1.400 declara la disolución del Congresu y convoca eleiciones a una Asamblea Federal. Esta decisión infringe la Llei sobre'l Presidente (aprobada pola cuarta sesión del Congresu de los Diputaos del Pueblu de la RSFSR el 24 de mayu de 1991), y dexa al Congresu desconocer a Yeltsin como presidente, pasando'l poder formal al Vicepresidente, Aleksandr Rutskói.
  • 22 de setiembre de 1993: El Congresu noma a Rutskói nuevu Xefe del Estáu y designa un nuevu gobiernu. El poder dual lleva a combates caleyeros en Moscú (vease Crisis constitucional rusa de 1993).
  • 4 d'ochobre de 1993: Les fuercies presidenciales bombardean la Casa Blanca de Moscú y eslleen el Congresu.

Tres la disolución editar

  • 12 d'avientu de 1993: Una nueva Constitución ye aprobada en referendu (58,4% a favor). S'escueyi l'Asamblea Federal de Rusia. El nacionalista Partíu Lliberal-Demócrata de Rusia llogra la minoría mayoritaria.
  • 23 de febreru de 1994: L'Asamblea Federal cierra la investigación del golpe de 1993 y declara l'amnistía.
  • 26 de febreru de 1994: El Fiscal Xeneral aprueba l'amnistía magar les protestes de Yeltsin.
  • 9 de marzu de 1994: L'alministración presidencial redacta una "llista negra" de 151 ex diputaos que defendieron el Congresu. A estos diputaos retírense-yos tolos privilexos sociales, hasta que son restauraos el 22 d'abril per decretu presidencial.
  • 4 de marzu de 1995: Los más resistentes ex diputaos celebren n'última sesión oficial el fin de los sos poderes delegaos.

Partíos políticos editar

Mientres la primer sesión del Congresu, el 86% de los diputaos yeren miembros del PCUS. Esti númberu foi amenorgándose progresivamente al empar que la mayoría diba dimitiendo del partíu. Sicasí los nuevos partíos principales nun se formaron rápido, dexando un altu porcentaxe del Congresu formáu por independientes. El PCUS foi ilegalizado pol Presidente Yeltsin en payares de 1991 tres l'intentu de golpe d'Estáu d'agostu. El partíu colapsó dafechu mientres la disolución de la Xunión Soviética, siendo darréu reemplazáu en Rusia pol Partíu Comunista de la Federación Rusa.

Bloques y fracciones parllamentaries editar

Mientres la primer sesión del Congresu, rexistráronse 24 grupos parllamentarios, cuntando ente 50 y 355 diputaos. Dexábase la doble pertenencia, polo que la militancia en fracciones implicaba un 200% del Congresu. Formáronse dos bloques principales rápido n'oposición ente sigo: el Bloque Comunista y el Bloque Rusia Democrática. Rusia Democrática y los sos aliaos formaben primeramente la mayoría, lo que dexó a Yeltsin ser escoyíu como Presidente del Presidium. Mientres la quinta sesión, la doble militancia foi ilegalizada, aprobándose una llei al efeuto. Sicasí, permaneció y n'abril de 1992 entá había 30 diputaos miembros de delles fracciones. En 1993, permanecíen un total de 14 grupos, mientres ente 200 y 210 diputaos entá nun teníen militancia declarada en nengunu. El Bloque Rusia Democrática colapsó, resultando la formación de dos nuevos bloque: Coalición Reformista y Centru Democráticu. Un nuevu bloque llamáu Unidá Rusa formar por parte de los comunistes conservadores y los sos simpatizantes, mientres el bloque Fuercies Creatives (centru-izquierda) foi formáu pola izquierda moderada. Xuntos constituyíen la mayoría y encabezaron la oposición a Yeltsin y a munches de les sos polítiques. Sicasí, en marzu de 1993, inda nun algamar la mayoría cualificada riquida pa la impugnación.

Ver tamién editar


Referencies editar

Enllaces esternos editar