Conventu Asturicense

El Conventu Asturicense (n'español), Conventus Iuridicus asturicensis, Conventus Iuridicus Asturum, o a cencielles Conventus asturicensis (en llatín estes trés últimes), foi una división xudicial romana, conventus, de la provincia Tarraconense, creada ente los imperios d'Augusto y de Claudio, y foi unu de los territorios incluyíos por Caracalla na efímera provincia Nova Hispania Citerior Antoniniana, pa pasar a formar parte cola reforma de Diocleciano de la provincia de Gallaecia. La so capital yera Asturica Augusta y al so frente taba un legatus iuridicus senatorial, designáu pol emperador, pero sometíu al legáu de la provincia.

Conventu Asturicense
conventus (es) Traducir
Alministración
Rexón histórica[[Hispania|{{{2}}}
Provincia romana[[Tarraconense|{{{2}}}
Capital Asturica Augusta (es) Traducir
Xeografía
Cambiar los datos en Wikidata
Conventus Asturum dientro de Gallaecia.
El conventus asturum colos pueblos prerromanos que formaben parte d'él.

Les sos llendes coincidíen colos del pueblu prerromanu de los ástures y, anque nun tán abondo claros en tola so estensión, estos entendíen los actuales territorios de les provincies españoles de Lleón, Asturies, la metá occidental de Zamora y la metá oriental de Lugo y Ourense, según la rexón portuguesa de Trás-os-Montes Trás-os-Montes. El so nome provién de l'antigua instalación de los ástures en dichos territorios.

Ver tamién editar



Referencies editar

Enllaces esternos editar