Cussonia paniculata

especie de planta

Cussonia paniculata ye un arbustu grande o árbol pequeñu de la familia Araliaceae, nativu de Sudáfrica.

Cussonia paniculata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Angiospermae
Clas: Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Apiales
Familia: Araliaceae
Subfamilia: Aralioideae
Xéneru: Cussonia
Especie: Cussonia paniculata
Eckl. & Zeyh. 1837[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Cussonia paniculata cultivada.
Lignotuber
Detalle de les fueyes

Descripción editar

Algama a lo más 5 m d'altor. El tarmu ye gruesu y gordosu con corteza de color gris. Los raigaños tamién son grueses y enchíes. Les nueves son de color verde brillosu pero fáense azules por cuenta de les grueses capes de cera que la protexen contra les xelaes severes. Les fueyes broten a lo cimero del tarmu; caúna compónense de 7 a 9 y dacuando hasta 13 foliolos. Cada foliolu mide hasta 30 cm de llargor y la fueya total puede algamar hasta a 60 cm.[2]

Usos editar

Melecinal editar

La medicina tradicional atribúye-y propiedaes pa tratar la dismenorrea. La investigación recién estudia los usos melecinales tradicionales de Cussonia y Schefflera pa tratar les infeiciones, la inflamación y la malaria.[3] Estractos de fueyes de Cussonia amosáronse activos contra dellos microorganismos.[4]

Otros editar

Ye cultivada con fines ornamentales. Amás, la madera ye nidia y llixera y utilízase pa faer bloques de frenáu de los vagones. Les fueyes apurren un bon forraxe y el nome zulú d'esta planta, umsengembuzi , designar como alimento para cabres.[2] El gruesu raigañu puede ser pulgada y comida cruda como alimentu o como fonte d'agua.[5]

Taxonomía editar

El xéneru foi descritu por Eckl. & Zeyh. y espublizóse en Enumeratio Plantarum Africae Australis Extratropicae 355. 1837.[6]

Etimoloxía

Cussonia: nome xenéricu dau n'honor del botánicu francés Pierre Cusson (1727–1783).

paniculata: epítetu llatín que significa "con panícula".[7]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Ecklon, Christian Friedrich (Frederik) & Carl Zeyher (1837) Enumeratio Plantarum Africae Australis extratropicae qua collectae, determinatae et expositae 3: 355.
  2. 2,0 2,1 Gavhi, Peter & Shireen Harris (2002) Cussonia paniculata Eckl. & Zeyh.; Plantzafrica. Free State national Botanical Garden. Consultada'l 22 d'abril de 2013.
  3. Tetyana, P. et al. (2002) "Some melecinal properties of Cussonia and Schefflera species used in traditional medicine"; South African Journal of Botany 68: 51-54.
  4. De Villiers, B J; S.F. Van Vuuren; R.L. Van Zyl & B-Y Van Wyk (2010) "Antimicrobial and antimalarial activity of Cussonia species (Araliaceae)"; Jornal of Ethnopharmacology 129 (2): 189-196.
  5. Van Wyk, B-Y. & Gericke, N. (2000) People's plants. Briza, Pretoria.
  6. «Cussonia paniculata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 14 d'agostu de 2013.
  7. Epítetos Botánicos

Bibliografía editar

  1. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

Enllaces esternos editar