Cussonia spicata

especie de planta

Cussonia spicata ye un árbol de la familia Araliaceae, nativu del sur y l'oriente d'África.

Cussonia spicata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Apiales
Familia: Araliaceae
Subfamilia: Aralioideae
Xéneru: Cussonia
Especie: Cussonia spicata
Thunb. 1780[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Hábitat editar

Alcuéntrase en terrenes abiertos, afloramientos predresos, pacionales montanos y ente carbes de felechos, hasta los 2.500 m d'altitú.[2]

Descripción editar

 
Fueyes
 
Vista de la planta

Algama hasta 15 m d'altor.[3] El tueru ye bien gruesu, y con corteza de corchu gris. Fueyes perennes, d'hasta 70 cm de llargor, palmotiaes digitaes, con 5 a 9 foliolos de 30 a 35 cm de llargu cada unu. Flores pequeñes de color verde amarellentáu, dispuestes de forma apertada en umbelas de 8 a 12 espigues grueses y trupes, de 5 a 15 cm de llargor. Frutos arrondaos o angulosos con 4 a 6 mm de diámetru, de color marrón y al maurecer purpura.[2][4]

Usos melecinales editar

Foi utilizáu na medicina tradicional africana, que-y atribúi diverses propiedaes que tán siendo investigaes.[5] Les fueyes son usaes pa solliviar la indixestión; la decocción de la corteza y el raigañu macerada utilizar nel tratamientu de la malaria.[3] Una decocción del raigañu utilizar pa tratar la fiebre, les enfermedaes venérees[5] y como un diuréticu y llaxante.

Taxonomía editar

Cussonia spicata foi descritu por Carl Peter Thunberg y espublizóse en Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis 3: 212, t. 13. 1780.[6]

Etimoloxía

Cussonia: nome xenéricu dau n'honor del botánicu francés Pierre Cusson (1727–1783).

spicata: epítetu llatín que significa "con espigues".[7]

Sinónimos
  • Cussonia boivinii Drake
  • Cussonia calophylla Miq.
  • Cussonia kraussii Hochst.
  • Cussonia quercifolia Colla
  • Cussonia triptera Colla[8][9]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis iii. (1780) 212. t. 13. Uppsala.
  2. 2,0 2,1 Hyde, M.A.; B.T. Wursten & P. Ballings (2013) Cussonia spicata Thunb.; Flora of Zimbabwe. Consultáu'l 22 d'abril de 2013.
  3. 3,0 3,1 Hankey, Walter (2004) Cussonia spicata Thunb. ; PlantzAfrica. Consultada'l 23 d'abril de 2013.
  4. CUSSONIA SPICATA Thunb.; ArbolesOrnamentales. Consultada'l 23 d'abril de 2013.
  5. 5,0 5,1 De Villiers, B J; S.F. Van Vuuren; R.L. Van Zyl & B-Y Van Wyk. (2010). Antimicrobial and antimalarial activity of Cussonia species (Araliaceae). Jornal of Ethnopharmacology 129 (2): 189-196.
  6. «Cussonia spicata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 14 d'agostu de 2013.
  7. Epítetos Botánicos
  8. «Cussonia spicata». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 14 d'agostu de 2013.
  9. Cussonia spicata en PlantList

Bibliografía editar

  1. Bamps, P. R. J. 1974. Contributions a l'etude des Araliacees africaines. Bull. Jard. Bot. Belg. 44: 101–139.
  2. Bernardi, L. 1980. Synopsis Araliacearum Madagascariae et Comorarum Insularum (auxiliu methodi "Ferulago"). Candollea 35: 117–132.
  3. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

Enllaces esternos editar