Diócesis d'Asidonia-Jerez

La diócesis de Asidonia-Xerez (en llatín: Dioecesis Assidonensis-Ierezensis), conocida tamién a cencielles por diócesis de Xerez,[1] ye una xurisdicción de la Ilesia católica d'España qu'abarca'l norte de la provincia de Cádiz, tomando como llende y frontera natural el cursu del ríu Guadalete. Tomando la Costa Noroeste de Cádiz, la Campu de Xerez, la Sierra de Cádiz y la mayor parte del términu municipal d'El Puerto de Santa María. Ta dirixida pol obispu de Asidonia-Xerez. La diócesis foi alzada'l 3 de marzu de 1980 por aciu bulda papal.

Diócesis d'Asidonia-Jerez
diócesis católica (es) Traducir y diócesis sufragánea (es) Traducir
Mapa d'allugamientu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Catedral de Xerez de la Frontera.
Puerta d'entrada a la Cartuxa de Xerez de la Frontera.
Fachada de la Ilesia de la Cartuxa de Xerez de la Frontera.
Fachada de la Casa de la Ilesia (Palaciu de Bertemati).

El so nome deriva de l'antigua provincia árabe de Sidonia, con una primera capitalidad en Medina-Sidonia, esta pasó a Xerez de la Frontera, llamada entós Saris.[2] Escoyóse esti nome n'alcordanza del antiguu Obispáu Asidonense y por cuenta de que la so sede foi allugada en Xerez de la Frontera. Magar la denominación, Medina-Sidonia nun s'atopa allugada nesta diócesis, sinón na de Cádiz y Ceuta, por cuenta de que ésta fai referencia a l'antigua provincia árabe de Sidonia y non direutamente al conceyu nomáu.

El principal templu de la diócesis ye la Catedral de San Salvador de Xerez de la Frontera, antigua Colexata hasta 1980. L'Obispáu de la Diócesis anicia nel Palaciu de Bertemati, na Plaza del Regueru. El Seminariu mayor de Asidonia-Xerez foi fundáu en 1985.

Tien como santu patrón de la diócesis a San Juan Grande Román y como patrona a la Inmaculada Concepción.

Entiende les llocalidaes de Xerez de la Frontera, Sanlúcar de Barrameda, El Puerto de Santa María,[3] Chipiona, Rota, Trebujena, Arcos de la Frontera, Algar, Bornos, Espera, Villamartín, Prado, El Monte, Ubrique, Puerto Serrano, Algodonales, Zahara de la Sierra, Benaocaz, Villaluenga del Rosario, Grazalema, El Gastor, Olvera, Alcalá del Valle, Torre Alháquime y Setenil de las Bodegas. La denominación fai referencia a la provincia árabe de Sidonia, non direutamente al conceyu de Medina-Sidonia que s'atopa encuadráu na Diócesis de Cádiz y Ceuta.

Arciprestalgos editar

Los arciprestalgos de la diócesis son:[4]

Historia editar

Supónse que l'actual ciudá de Medina-Sidonia llamar na Antigüedá Sidonia o Asidonia, por ser una colonia fenicia que'l so nome deriva del nome de la ciudá de los sos fundadores, Sidón. Mientres la esistencia d'al-Ándalus, añadióse-y al so nome la partícula "medina", que significa ciudá en llingua árabe. Entós daquella Medina-Sidonia foi la capital de la cora homónima, que la so capitalidad pasó darréu a Xerez de la Frontera. Esta ciudá foi sede episcopal mientres el tiempu de los visigodos y mientres parte del periodu andalusí, concretamente hasta la invasión almohade de 1146. Esti obispáu conocer col nome d'Obispáu Asidonense.[5]

En 1980 constituyir de nuevu como Diócesis, dexando de depender de la de Sevilla.[6]

Archivu editar

L'obispáu cunta con un archivu que contién obres qu'entá se tán catalogando.[7]

Episcopologio editar

 
Salida d'hermandá

Obispáu de l'antigua Assidonia: Datos de la Dómina Visigoda:

  1. Maximus (497)
  2. Manuncio (516)
  3. Basiliano (593)
  4. Rufino (628)
  5. Pimenio (629-649)
  6. Suetonio (661)
  7. Paciano (672)
  8. Fulgencio, monxu benedictín
  9. Theuderacio (Teoderacio) (681-688)
  10. Geroncio (690-693)
  11. Cesario (698)
  12. Exuperio, obispu mártir polos Musulmanes (713-714)
  13. Juan, monxu (714)
  14. Miro (mentáu nel 862)
  15. Pedro (finales s IX)
  16. Esteban (950)
  17. Anónimu (emigra a Toledo 1145)

Sede suprimida (h. 1146-1980)

Obispos Auxiliares de Sevilla con residencia en Xerez de la Frontera # José María Cirarda Lachiondo (9 d'abril de 1960 - 22 de xunetu de 1968)

  1. Juan Antonio del Val Gallu (1969-1973)
  2. Rafael Bellido Caro (1973-1980)

Obispáu de la Diócesis de Asidonia-Xerez

  1. Rafael Bellido Caro (1980-2000)
  2. Juan del Río Martín (2000-2008)
  3. José Mazuelos Pérez (2009-...)

Estadístiques editar

añu población sacerdotes diáconos

pemanentes

relixosos parroquies
bautizaos total % total cleru
secular
cleru
regular
bautizaos por
sacerdote
varones muyeres
1990 433.000 462.390 93,6 144 91 53 3.006 109 374 80
1999 432.800 480.970 90,0 175 90 85 2.473 6 149 555 80
2000 441.300 490.320 90,0 173 92 81 2.550 7 153 539 83
2001 449.993 499.993 90,0 170 87 83 2.647 7 154 379 79
2002 439.967 488.853 90,0 158 88 70 2.784 8 129 446 80
2003 442.394 488.853 90,5 154 91 63 2.872 12 127 453 80
2004 445.361 500.653 89,0 161 94 67 2.766 13 126 468 80
2006 449.914 507.331 88,7 158 93 65 2.847 18 124 490 86
2013 457.652 542.699 84,3 145 100 45 3.156 16 80 418 84

A principios de 2012, na diócesis hai 43 órdenes y congregaciones relixoses (13 masculines y 30 femenines).[8]

Nel cursu 2017-18, 9 seminaristes estudiaron nel Seminariu Mayor diocesanu.[9]

Referencies editar

Notes editar

  1. La diócesis de Xerez prepara la despidida de Juan del Río
  2. Asidonia-Xerez, denominación de la Diócesis
  3. Nel casu d'El Puerto de Santa María, la llende de la diócesis marcar el ríu Guadalete. La mayor parte del so área urbana pertenez a esta diócesis, pero la parte sur incluyir na Diócesis de Cádiz y Ceuta.
  4. Guía diocesana
  5. (1997). Orixe y historia del antiguu obispáu asidonense.
  6. Xerez, Diariu de (en castellanu). Trenta años del fallecimientu de Bonu Monreal. Diario de Jerez. http://www.diariodejerez.es/jerez/Trenta-ano-fallecimiento-Bonu-Monreal_0_1174682894.html. Consultáu'l 21 de setiembre de 2017. 
  7. La 'perdición' del cardenal
  8. Mediu millar de monxes y relixosos faen vida consagrada na diócesis
  9. «Estadístiques de seminarios | CEE» (castellanu). Consultáu'l 16 d'abril de 2017.

Bibliografía editar

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar