Elena de Galantha (24 de payares de 1890 – 5 de xineru de 1986) foi una históloga austrohúngara. Ta considerada una pionera nel campu d'histoloxía moderna y ye conocida por la  téunica de Galantha y el métodu de tinción de Galantha.

Elena de Galantha
Vida
Nacimientu 24 de payares de 1890
Muerte 5 de xineru de 1986 (95 años)
Estudios
Estudios Universidá de Viena
Columbia University School of the Arts (en) Traducir
Oficiu médica
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Madame Elena Fekete de Galantha nació'l 24 de payares de 1890 n'Condáu de Pozsony, Hungríaheredera de la nobleza Maxar, fía del conde Johan Alexander Fekete y Amelia (von Krompholtz) de Galantha. La so familia foi asesinada en Primer Guerra Mundial cuándo l'exércitu rusu conquistó Hungría.[1] El so bisagüelu yera rexente de la reina María Teresa I d'Austria d'Austria, y el so tíu güelu proclamó emperador d'Austria y rei d'Hungría al nuevu Francisco José en 1848.[2][3] Elena de Galantha morrió nel hospital Worcester Memorial el 5 de xineru de 1986 y ta soterrada nel campusantu Evergreen en Leominster, Condáu de Worcester, Massachusetts.[2][3]

D'Hungría a Nueva York editar

Dende temprana edá, de Galantha suañaba con convertise en médica y siguir los pasos del so tíu güelu, el catedráticu Hermann Nothnagel, un conocíu ciruxanu de Viena. Como fía y nieta de xenerales del exércitu, nun paecía haber torgues nel so camín. Cursó estudios de medicina en la Universidá de Viena n'Austria. La so vida camudó drásticamente cuando españó la Primer Guerra Mundial (1914-1918). Los sos planes de siguir con educación universitaria adicional y una carrera médica atayáronse. El padre de de Galantha tornó pa sirvir nel exércitu y foi asesináu cuando l'exércitu rusu invadió Hungría. La so madre dedicar a curiar a los enfermos y mancaos, y morrió mientres la Guerra. Perdió a los sos padres, el so llar y tou lo que lu importaba. De Galantha buscó abellugu en Fiume y acabó fuxendo a la ciudá de Nueva York en 1922.[4]

Nueva York editar

En Nueva York, de Galantha poner en contautu con daquién que conociera en Viena y que, por casualidá, yera médicu de planta del Hospital Bellevue de la ciudá de Nueva York. Consiguió asina un trabayu como conductora d'ambulancia del hospital.

Clínica Mayo editar

En febreru 1938, de Galantha moraba nel 225 de la 4ª Avenida del Suroeste en Rochester, Minnesota.[5] Camudar a Minnesota y algamó el puestu de xefa del llaboratoriu de Histoloxía en la Clínica Mayo nel llaboratoriu de patoloxía, onde siguió mientres 13 años. Na Clínica Mayo, foi mentora y responsable de la educación de muyeres nueves por que se convirtieren n'ayudantes de llaboratoriu en Mayo. Tamién enseñó a otres muyeres n'hospitales y clíniques alredor del país. Amás, les sos visites a hospitales y llaboratorios en tol país dexáron-y aportar a nueves téuniques, métodos ya idees en microscopía y histoloxía.[6]

Téunica de Galantha y el métodu de tinción de Galantha editar

Na Clínica Mayo, de Galantha desenvolvió dellos métodos noveles y téuniques nel campu d'histoloxía. La téunica de Galantha y el métodu de tinción de Galantha lleven el so nome por cuenta de los sos trabayos.[7][8][9] Los métodos, les téuniques y la tinción que desenvolvió son bien conocíos y utilizáu en histoloxía y otros campos de patoloxía anguaño.[10]

Houston editar

En setiembre 1943, de Galantha treslladar a Houston, Texas, y aseguróse un puestu de tecnóloga médica, dedicándose a la ivestigación histopatológica en Escuela de Medicina de Baylor, nel llaboratoriu del Dr. Anthony A. Pearson, catedráticu d'anatomía. Yera la encargada de les muestres microscópiques pa los departamentos d'anatomía y histoloxía.

Vida privada editar

Na so vida privada, De Galantha yera conocida como señora Eugene E. Howard. Convertióse en ciudadana d'EE.XX. en 1930. Mientres vivía en la ciudá de Nueva York, estudió belles artes en la Universidá de Columbia, y dirixó un negociu de diseñu d'interiores. En 1929, Elena de Galantha tuvo un apartamentu en Manhattan en la ciudá de Nueva York y alministró un negociu de vestuariu y alta cordura, que los sos veceres pertenecíen a la élite social. El so talentu y habilidá dexáben-y diseñar traxes, decorar la tienda y encargase coles mesmes d'otros deberes como'l serviciu al veceru, tou ello con un salariu baxu. Un día, cuando'l dueñu de tienda pidiólu que fregara'l suelu de la tienda, ella negóse y arrenunció al so puestu, quedándose ensin trabayu, según rellató a un reporteru: "ensin nengún rastru d'amargura na so voz selemente modulada."

Delles publicaciones editar

  • de Galantha, Elena; "Modified silver stain for Treponema pallidum", American Journal of Clinical Pathology, 2:63, 1932
  • de Galantha, Elena; "Technic for preservation and microscopic demonstration of nodules in gout", American Journal of Clinical Pathology, 5:165, 1935
  • de Galantha, Elena; "A new stain for connective tissue, mucin, and allied substances", American Journal of Clinical Pathology, 6:196-197, 1936
  • de Galantha, Elena; "Improved method for rapid decalcification", American Journal of Clinical Pathology, (Tech. Supp.), 7(May):10-11, 1937
  • de Galantha, Elena; "Reticulum silver impregnation for old formaldehyde-fixed tissue", Archives of Pathology, 47(3):301-301, 1949

Referencies editar

  1. O.P.I. (6 January 1986). "Funeral Service for Dr. Elena de Galantha Anderson". United Press International. Leominster, Mass.
  2. 2,0 2,1 Editor. (10 July 1929). "Refuses to Scrub Floor, Baroness Loses Her Job". The Deseret News. Salt Lake City, Utah.
  3. 3,0 3,1 Editor. (10 July 1929). "Refuses to Scrub Floor, Baroness Loses Her Job". The Winnipeg Tribune. Winnipeg, Canada.
  4. Del Flagg, May. (11 June 1944). "Hungarian-Born Woman Does Research at Baylor College". Houston Post. Houston, Texas.
  5. "Minnesota, Naturalization Card Index, 1930-1988", database with images, FamilySearch, accessed 2 August 2015), Elena Fekete De Galantha, 1938; citing Immigration, Minnesota, United States, National Archives at Chicago, Illinois.
  6. Editor's Desk. (21 September 1964). "Woman Recall Work with Mayo Laboratory". Fitchburg Sentinel. Fitchburg, Massachusetts.
  7. de Galantha, Elena. (1932). "Modified silver stain for Treponema pallidum". American Journal of Clinical Pathology. 2, 63.
  8. de Galantha, E. (1935). "Technic for preservation and microscopic demonstration of nodules in gout". Am J Clin Pathol. 5, 165.
  9. de Galantha, E. (1936). "A new stain for connective tissue, mucin, and allied substances". Am. J. Clin. Path. 6, 196-197.
  10. Cain, Edmund F. (1934). "Malignant hypertension: the histologic changes in the kidneys". Archives of Internal Medicine. 53(6): 832-850.

Enllaces esternos editar