Enriqueta Sèculi Bastida (1897Barcelona – 1976Barcelona) foi una pedagoga, feminista y escritora española. Fundó en 1928 en Barcelona, xunto con Teresa Torrens, el Club Femenín y de Deportes de Barcelona[1] una de les plataformes catalanistes d'aición cultural ente les intelectuales d'esquierda so la dictadura de Primo de Rivera y mientres la Segunda República Española.[2] Tamién foi una de los fundadores del Lyceum Club de Barcelona.[3]

Enriqueta Sèculi
Vida
Nacimientu Barcelona1897
Nacionalidá España
Residencia Barcelona
París
Medellín
Muerte Barcelona1976 (78/79 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán
Oficiu pedagoga, dirixente deportivaescritora
Emplegadores Centro de Cultura de Mujeres Francesca Bonnemaison (es) Traducir
Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (en) Traducir
Miembru de Club Femenino y de Deportes de Barcelona (es) Traducir
Lyceum Club (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Club Femenín y de Deportes editar

El nome del club primeramente nun incluyía la "y" y foi Enriqueta quién propunxo añader para qué nun fuera namái un club de deportes).

La organización se autodefinió como una institución popular feminista y moderna y foi la primer entidá deportiva puramente pa muyeres n'España.[4]

La Comisión d'Organizadores publicó un manifiestu nel que se declaraben la ideoloxía y los oxetivos del femenín, sintetizaos darréu nel lema "Feminidad, Deporte, Cultura": incorporar a la muyer catalana a la vida deportiva por razones de salú, estética y de meyora de la raza y apurrir a les muyeres (especialmente a los trabayadores) un espaciu pal ociu, con un ambiente "fayadizu" que favoreciera la bona conversación y la práutica del deporte".[4]

Participación n'otres organizaciones editar

Foi profesora de l'Academia Miralles de Sabadell, del Institutu de Cultura y la Biblioteca Popular de la Muyer de Barcelona y de la Federación Sindical d'Obreres y secretaria de la Comisión Permanente de "Dames de l'Asociación Proteutora de la Enseñanza Catalana".

Foi integrante (y tamién miembru fundadora) de la Seición Femenina de Palestra, de la Lliga Femenina Catalana pola Paz y la Llibertá[5] y del Frente Únicu Femenín Izquierdista de Cataluña.[6][7] Tamién se xuntó al Secretariáu Femenín Catalán del Congresu Mundial de Muyeres.

En 1937 emigró a Colombia onde siguió la so llinia educativa. Barcelona dedicó-y los Xardinos Enriqueta Sèculi, dempués de la so muerte en 1976.

Referencies editar

  1. El Club Femení i d'Esports de Barcelona.
  2. Real Mercadal, Neus (1998). El Club Femení i d'Esports de Barcelona, plataforma d'acció cultural (en catalán). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  3. «El Lyceum Club de Barcelona» (catalán). Consultáu'l 21 de febreru de 2016.
  4. 4,0 4,1 «club-femeni-i-d%25Y2%2580%2599esports-una-entitat-avancada-al-seu-temps El Club Femení i d'Esports, una entitat avançada al seu temps» (catalán) (30 d'abril de 2015). Consultáu'l 21 de febreru de 2016.
  5. Isabel Segura Soriano. «Dones del eixample» (catalán). Consultáu'l 21 de febreru de 2016.
  6. «A les dones de Catalunya». buirac setmanari de política i lliteratura [Ripoll], Any II, núm.
  7. "Frente únicu femenín izquierdista", noticia qu'apaez en La Vanguardia del sábadu, 4 de xunu de 1932, sobre una de les primeres asamblees del "Front únic femení esquerrista", que foi presidida pola so comisión organizadora formada por Rosa Maria Arquimbau, Maria Dolors Bargalló i Serra, Anna Murià, Núria Montserrat Oromí y Teresa Isern, onde votaron el Comité Central.