Sabadell

conceyu de la provincia de Barcelona

Sabadell (pronunciáu como en catalán [səβəˈðyʎ]) ye una ciudá y conceyu de la provincia de Barcelona. Anguaño ye cocapital de la contorna del Vallès Occidental, xunto con Terrassa. El conceyu, quintu de Cataluña, dempués de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Badalona y Terrassa, cuenta con 208 246 habitantes (INE 2016), denominaos sabadellencs/ sabadellenques).

Sabadell
flag of Sabadell (en) Traducir Escudo de Sabadell (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Vallés Occidental (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña[1]
Alcaldesa de Sabadell Marta Farrés i Falgueras
Nome oficial Sabadell (ca)[2]
Nome llocal Sabadell (ca)
Códigu postal 08200–08208
Xeografía
Coordenaes 41°32′54″N 2°06′27″E / 41.5483°N 2.1075°E / 41.5483; 2.1075
Sabadell alcuéntrase n'España
Sabadell
Sabadell
Sabadell (España)
Superficie 37.8 km²
Altitú 190 m[3]
Llenda con
Demografía
Población 218 300 hab. (2023)
- 103 847 homes (2019)

- 109 797 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Vallés Occidental (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
3.83% de provincia de Barcelona
2.82% de Cataluña
0.46% de España
Densidá 5775,13 hab/km²
Viviendes 144 (1553)
Más información
Fundación 1800 edC
Prefixu telefónicu 93
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes
sabadell.cat
Cambiar los datos en Wikidata

La ciudá foi pionera na Revolución Industrial en Cataluña dientro del sector testil y a metá del sieglu XIX convirtióse na ciudá llanera más importante d'España, siendo conocida pol nome de «la Manchester catalana» na segunda metá del sieglu XIX.[4] Entá güei podemos reparar numberoses chimenees y vapores, munches d'ellos reconvertíes en llugares de servicios sociales tales como biblioteques o Árees de Mocedá. Esti heriedu testil dexó na ciudá un marcáu calter industrial. A lo llargo de les últimes décades, Sabadell foise diversificando alredor del sector de los servicios.

Toponimia editar

Son diverses les teoríes sobre l'orixe del topónimu de Sabadell siendo más populares les dos primeres:

  • De "ceba" (cebolla), yá que apaez dibuxada nel escudu de la ciudá.
  • El día de la selmana en que se celebraba'l mercáu: el sábadu, "dissabte" en catalán, "sabbatum" en llatín ("sabbatellum" ye'l so diminutivu).
  • La creación d'un hostal per parte d'un vecín orixinariu de Collsabadell (Vallès Oriental). Esti hostal dio orixe, darréu, al nucleu habitáu.
  • El nome provién de la ilesia de San Salvador (pasando de Salvadorell a Salvadell y a Sabadell).
  • Del llatín vadum o badallum (vau) pol vau pa travesar el ríu Ripoll.
  • De la espresión llatina ipso uadell, sacada d'un documentu onde se fala de la zona de Sant Julià d'Altor.
  • D'antiguo Sabadell allugaba a munchos zapateros (zapatu' en catalán ye sabata).

Símbolos editar

 
Representación heráldica del blasón aprobáu

L'escudu heráldicu que representa a la ciudá foi aprobáu oficialmente en 1993 col siguiente blasón:

Escudu truncáu en losange d'ángulos reutos: al 1º, de plata, una cebolla arrincada de sinople, y al 2º, d'oru, cuatro palos de gules. Al timbre una corona mural de ciudá.
Diariu Oficial de la Xeneralidá de Cataluña nᵘ 1704 de 5 de febreru de 1993[5]

La cebolla ye la señal parlante tradicional, dende 1560, referente al nome de la ciudá, y ye tamién una alusión al orixe humilde de la población, col so mercáu agrícola (anque anguaño Sabadell sía un importante centru industrial y de servicios). Los cuatro palos d'Aragón recuerden que la ciudá perteneció a la Corona d'Aragón; ello ye que foi vendida por Roger Bernat III de Foix l'añu 1366 a Elionor de Sicília, esposa de Pedru IV d'Aragón. El rei volvió a vendela, esta vegada a la ciudá de Barcelona, y volvió a la Corona definitivamente en 1473.

La bandera de Sabadell ta formada por dos franxes, una blanca sobre una verde (travesada por otra franxa mariella). La bandera diseñóse por encargu en 1928.

Xeografía editar

Sabadell ta asitiada nel centru de la contorna del Vallès Occidental, xunto al ríu Ripoll.Llenda colos conceyos de Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Terrassa.

 
Estensión del términu municipal na provincia de Barcelona
Noroeste: Terrassa Norte: Castellar del Vallès Nordeste: Sentmenat
Oeste: Terrassa   Este: Polinyá
Suroeste: Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès Sur: Badia del Vallès, Barberà del Vallès Sureste: Santa Perpètua de Mogoda

Historia editar

Prehistoria editar

Los primeros habitantes de la contorna del Vallès yeren llabradores y ganaderos que s'establecieron na zona hai 7000 años. De fechu na zona de Can Roqueta afayáronse restos que faen de Sabadell l'asentamientu más importante de llabradores y pastores d'hai ente 3800 y 2700 años.

Dómina romana editar

Cola romanización sume de la zona la cultura ibérica, que ye sustituyida pola romana en namái 150 años. Nel Vallès, a partir del sieglu I aC, empiecen a apaecer los primeros asentamientos romanos, dellos sobre antiguos establecimientos ibéricos yá esistentes (como'l de La Salut).

Sieglu I editar

Nel sieglu I, con Augustu como emperador, foi un momentu de prosperidá económica y momentu tamién nel que se fundaron unos conxuntos industriales, residenciales y de cultivu, la mayoría dedicaos a la producción de vinu. D'ente les villes del Vallès destaca la de La Salut, anque cerca tamién s'alcontraron les de Castellarnau y Can Feu. Nos famosos exvotos de Vicarello hai la referencia a una villa o población col nome Arragonem. Tradicionalmente, acomuñóse la nacencia de la ciudá de Sabadell cola casona Arragonem (Arraona), a pesar de que nenguna evidencia arqueolóxica demostrar, la toponimia del sitiu y la tradición historiográfica asitien esti fundus romanu nel actual Parque de La Salut. Arragonem yera un llugar de parada pal avituallamiento de les caballeríes y de los viaxeros que transitaben pola Vía Augusta. El mausoléu d'Augustu data del sieglu I y güei apenes queden restos. Taba formáu por un aniellu circular coronáu por un túmulu de tierra con cipreses y coronáu por una escultura del emperador. Nel so interior había trés cámares: una pal cuerpu d'Augustu, otra pal de la so esposa, Livia, y otru pa la so familia. Yá na edá media foi reutilizáu como fortaleza y nel sieglu XIX como circu y teatru. Ye posible que sobre'l túmulu hubiera un templete circular coronáu por una estatua.

Edá Media editar

Mientres la Edá media, el nucleu de población producir nel marxe derechu del ríu Ripoll, con unes primeres edificaciones construyíes al llau de la capiya de San Salvador (actual ilesia de San Félix), documentada dende l'añu 1076. Al llau del ríu tamién se construyeron los primeru molinos de farina.

Les primeres referencies d'un mercáu cercanu a Sant Salvador daten de 1069. La primer ocasión en qu'apaez el nome de Sabadell ye en 1050, cuando se comenta una vía ente Sabadell y Sant Cugat del Vallès.

Sieglu XIV editar

Sabadell pasa a ser villa real, consiguiendo privilexos que revitalicen la vida social y económico. En 1369, en Sabadell había 162 fueos. Mientres esta dómina cuntaben les cases por fueos. La ciudá taba arrodiada de muralles, fueses y portales.

Sieglu XV editar

Sabadell carez un descensu demográficu, pasando de 800 habitantes a unos 500, que se concentraben nel actual centru históricu, un importante encruz de caminos. Nesti momentu la frontera col términu de Terrassa llegaba hasta la cai de les Valls. Amás de les actividaes agrícola y comercial, en Sabadell desenvolvíase tamién la industria. Al llau del ríu Ripoll constrúyense los primeros molinos de traperos.

Sieglos XVI - XVIII editar

Ente los sieglos XVI y XVIII, Sabadell empieza a crecer más allá de les muralles. D'una superficie de 37.900  nel sieglu XVI, llega a los 78.272 m² nel sieglu XVIII.

La industria testil más importante mientres los sieglos XVI, XVII y XVIII foi la lanera, siguida (a muncha distancia) pola del tisaje de llinu. En 1559 creóse'l Gremi de Paraires (más tarde llamáu Gremi de Fabricants) pa establecer les regles del oficiu y favorecer la crecedera de l'actividá testil. A lo llargo del sieglu XVIII Sabadell tenía otres actividaes industriales importantes, como l'alfarería y la papelería.

Sieglu XIX editar

Mientres el sieglu XIX, pasa a convertise en ciudá industrial, destacando la instalación de la primer máquina de vapor nuna fábrica testil (1838) y la fundación de la Sociedá d'Amantes de l'Agricultura y la Industria de la Ciudá de Sabadell, que s'esmolecía del suministru d'agua pa la industria y la población, tema siempres grave pa Sabadell.

De los 2.000 habitantes qu'había a principios de sieglu pasar a los 23.294 (censu de 1900). El términu municipal crez y amplíase dende la cai de les Valls hasta l'actual ronda Zamenhof y la cai Vilarrubias.

Tocantes a les infraestructures, mientres la segunda metá del sieglu llegó a la ciudá la llinia de tren que lu conectaba con Barcelona y Terrassa, instalóse l'allumáu públicu nes cais del centru (primero de gas y más tarde llétricu), y fixéronse les primeres cloaques.

 
Oficines centrales del Banco Sabadell na Plaza Catalunya.

Dos instituciones financieres nacen mientres la segunda metá del sieglu: la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) y el Banco Sabadell (1881), según la Cámara de Comerciu ya Industria (1886), anguaño la entidá económicu-empresarial más representativa de la ciudá y del so área d'influencia.

Nel ámbitu cultural, ye de destacar la renovación del Teatru Principal (1866) y la fundación de l'Academia de Belles Artes (1880).

L'añu 1877, por aciu un real decretu del rei Alfonsu XII, la villa de Sabadell llogra'l títulu de ciudá. Naquel momentu cuntaba con unos 18.000 habitantes, un númberu que se va dir amontando cola inmigración procedente del restu de Cataluña, d'Alicante, Murcia y Valencia. L'actividá económica desenvuélvese básicamente redolada de la industria testil. La especialización na producción de texíos de llana tresformen Sabadell nel primer centru testil lanero del Estáu.

Sieglu XX editar

A principios del sieglu XX foi la ciudá de la industria testil por excelencia, constituyendo'l motor industrial nun territoriu probe por naturaleza. La población multiplicar por ocho y la ciudá esperimento un gran impulsu industrial, sobremanera nel testil y la metalurxa tamién se modernizo la so economía colos servicios. La gran actividá industrial provoca un ábanu migratoriu mientres les décades del 50, el 60 y empiezu de los 70, provocando una espansión urbana ensin orde nin conciertu de la que nacen nuevos barrios como'l de Ca n'Oriac y el de Torre-Romeu.

 
Torre de l'agua (edificiu más emblemáticu de Sabadell y consideráu símbolu d'identidá de la ciudá).

Edificios emblemáticos como los modernistes del Hotel Suís (1902), del Despatx Lluch (1908), de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1915), de la Torre de l'Aigua (1918) y el Mercat Central (1930), construyir mientres la primer metá del sieglu.

En 1943 la Diputación provincial escueye por mayoría a la so alcalde José María Marcet Coll pal cargu de procurador en Cortes na I Llexislatura de les Cortes Españoles (1943-1946), representando a los Conceyos d'esta provincia.

El final de la dictadura franquista ye un periodu de gran turbulencia en Sabadell. Les entidaes, los movimientos vecinales y los grupos políticu y sindical implíquense a favor de la democracia (PSUC, CCOO, UXT, USU, etc.). La crisis económica de los 70 afecta a numberoses empreses de la ciudá, que terminen cerrando. Tres les eleiciones municipales de 1979 plantégase un nuevu modelu de ciudá.

 
Parte del Eix Macià y llagu del Parc Catalunya. Al fondu la Torre Millenium.

Ente 1980 y 1999 el Conceyu, col so carismáticu alcalde Antoni Farrés al frente, tuvo como gran retu urbanizar la ciudá y crear equipamientos públicos. La crecedera descontrolador de los últimos años xenerara barrios que nun cuntaben coles infraestructures urbanes necesaries (allumáu, cloaques, pavimentación de les cais, etc.).

L'apariencia del conceyu evolucionó dende les prestixoses chimenees de fábriques como Vapor Llong, hasta edificios ultramodernos, como la Torre Millenium.

En 1992 inaugúrense dos nuevos parques públicos: el Parc Catalunya, d'un quilómetru de llargor por 500 m d'anchu y el Parque de Taulí.

La terciarización de la economía fai que les principales actividaes del sector servicios aumenten en númberu de trabayadores. Los trés principales actividaes son el comerciu al detalle, instituciones financieres y comerciu al per mayor. El Eix Macià (vía urbana que xune la Plaza de Catalunya cola Plaza de la Concòrdia) convirtióse nun centru de servicios qu'arrexunta la ufierta comercial y de negocios. El cambéu urbanísticu del centru históricu de la ciudá favoreció la so reactivación económica per un sitiu, dexando'l pasu del antiguu centru industrial y obreru a esta nueva economía del sector terciariu.

La ciudá incorpora al barriu de nueva creación: Can Llong, y empecipia la recuperación de la redolada del ríu Ripoll cola creación d'un parque fluvial.

Sabadell foi nos sieglos XIX y XX una ciudá dedicada a la producción testil. Una de les families más importantes na historia de Sabadell foi la familia Turull y munches más families que se dedicaron al testil.

Sieglu XXI editar

Sabadell propónse asumir los retos del futuru con una serie de proyeutos que faen referencia a les nueves teunoloxíes de la información y la comunicación. Gran Vía Digital, pretende favorecer la instalación d'empreses venceyaes a les nueves teunoloxíes; el Parque de Salut va ser un macrocentro de formación ya investigación en temes de medicina y farmacia; la "Ciudá de La Música" va ufiertar a la ciudá nuevos equipamientos, como un espaciu p'acoyer congresos, un nuevu teatru, una nueva escuela de música y un nuevu hotel.

Sabadell ye una ciudá ensin rondes de circunvalación, afectando ello a la movilidá, yá que gran parte del tráficu hai de pasar per víes internes. Ye posible que la construcción de les proyeutaes Ronda Oest y Ronda del Ripoll puedan desaniciar esta situación, según la meyora de la deficitaria rede de ferrocarriles que podría ser utilizada pa permediar el problema del tráficu.

La evolución de la ciudá ameyora por momentos dende'l sieglu XX. Conocióse a personaxes pernomaos y construyíu edificios colos sos nomes, como'l Doctor Crusafont, nome que da a un muséu y llaboratoriu paleontolóxicu. Ye nesti muséu onde s'analizó los restos de la nueva especie de primate conocida col nome de Pau.

Demografía editar

 
Evolución demográfica de Sabadell.

En 2017 el conceyu —que tien una superficie de 37,53 km²[6] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 996 habitantes y una densidá de 5593,69 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica de Sabadell ente 1842 y 2017

     Población de derechu (1842-1897, sacante 1857 y 1860 que ye población de fechu) según los censos de población del sieglu XIX.[7]     Población de derechu (1900-1991) o población residente empadronada (2001 y 2011) según los censos de población del INE.[7]      Población según el padrón municipal de 2017 del INE.

Población por entidaes

El conceyu de Sabadell ta formáu por cinco entidaes de población.

Entidá de población Habitantes (2016)
Berard
6552
Sabadell
192 999192 999
La Salut
1720
Sant Nicolau
6943
Togores
32

Distritos y barrios editar

La ciudá ta estremada en siete distritos. Cada distritu cunta con unu o más sectores, que de la mesma tán formaos por unu o más barrios.

  • Distritu 1 (50.138 habitantes nel 2008):
    • Sector Centru: Centru, Hostafrancs, Cobertera.
    • Sector Sant Oleguer: Laietana, Sol i Padrís, Avinguda-Eixample.
  • Distritu 2 (24.658 habitantes nel 2008):
     
    Mapa de los siete distritos de Sabadell.
    • Sector Creu Alta: La Creu Alta.
    • Sector Can Puiggener: Can Puiggener.
    • Sector Togores.
  • Distritu 3 (35.286 habitantes nel 2008):
    • Sector Ca n'Oriac: Ca n'Oriac (o Can Oriach), Torreguitart, Torrent del Capellà.
    • Sector Norte: Sant Julià, Plana del Pintor, Can Deu, La Roureda.
    • Sector Sant Julià.
  • Distritu 4 (38.608 habitantes nel 2008):
    • Sector La Concòrdia: La Concòrdia, Can Borgonyó.
    • Sector Can Rull: Can Rull, Cifuentes, Vía Alexandra.
    • Sector Eix Macià
    • Sector Berard: Can Llong.
  • Distritu 5 (18.701 habitantes nel 2008):
    • Sector Gràcia: Gràcia.
    • Sector Can Feu: Can Feu, Els Merinals.
    • Sector Oeste.
  • Distritu 6 (30.191 habitantes nel 2008):
    • Sector La Creu de Barberà: La Creu de Barberà, Les Termes.
    • Sector Sur: Espronceda, Campoamor.
    • Sector Sant Pau.
  • Distritu 7 (8.286 habitantes nel 2008):
    • Sector Serrar: El Poblenou, Torre-Romeu.
    • Sector Este

Política y alministración editar

L'actual alcaldesa, Marta Farrés Falgueras, pertenez al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

 
La casa'l conceyu de Sabadell.
Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Antoni Farrés Sabater Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
1983-1987 Antoni Farrés Sabater Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
1987-1991 Antoni Farrés Sabater Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)
1991-1995 Antoni Farrés Sabater Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)
1995-1999 Antoni Farrés Sabater Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)
1999-2003 Manuel Bustos Garrido Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
2003-2007 Manuel Bustos Garrido Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
2007-2011 Manuel Bustos Garrido Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
2011-2015 Manuel Bustos Garrido (2011-2013)
Juan Carlos Sánchez Salinas (2013-2015)
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
2015-2019 Julià Fernàndez i Olivares (2015-2017)
Maties Serracant i Camps (2017-2019)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Crida per Sabadell (CpSBD)
2019-2023 Marta Farrés Falgueras Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
2023- n/d n/d

Deporte editar

Nel añu 1992 foi subsede olímpica de los Xuegos Olímpicos de Barcelona 1992.[8] L'estadiu de fútbol de la Nova Creu Alta de Sabadell foi remocicáu y afechu pa los Xuegos Olímpicos. Anguaño, tres l'ascensu a la Segunda División y los cambeos pertinentes, tien capacidá pa 11.981 espectadores.

 
Escudu orixinal del Sabadell F.C

Sabadell cunta con diversos equipos en competiciones de deportives d'altu nivel, como en fútbol, el "CE. Sabadell" milita en Segunda División B, y tuvo 14 temporaes en Primer división, 39 en Segunda, ya inclusive tomó parte nuna edición de la Copa de Feries (competición a la que sustituyó, en parte, la Europa League) y xugó la final de la Copa del Presidente de la República de 1935.

En baloncestu, la ciudá cunta col Club Esportiu Sant Nicolau cómo principal referente, militando'l so equipu sénior masculín la Lliga EBA y el femenín en Copa Cataluña. L'UB Sabadell, sumíu, militó na Lliga Adecco Plata, el tercer nivel de la lliga española de baloncestu.

Otres entidaes deportives relevantes de la ciudá son el Club Natació Sabadell (CNS), con más de 30.000 socios, y la Unión Escursionista de Sabadell (UES), con casi 3.000. El Club Natació Sabadell llogró abondosos títulos en water-polo. L'equipu femenín foi 4 vegaes campeón d'Europa y 13 vegaes campeón de la lliga d'España.

Esiste tamién gran tradición atlética con tres equipos d'atletismu, el CNS, California Sports y la Mocedá atlética Sabadell.

Tresporte editar

El tresporte ta xestionáu pola empresa LES TOS, SCCL [2] y cuenta con catorce linia urbanes d'autobús:

  • Llinia 1: Can Deu - Estació Sud
  • Llinia 2: Can Deu - Creu de Barberà
  • Llinia 3: Can Deu - La Romànica
  • Llinia 4: La Roureda - Can Roqueta - El Poblenou
  • Llinia 5: Can Rull - les Termes
  • Llinia 7: Castellarnau - Can Puiggener
  • Llinia 8: La Roureda - Estació Sud
  • Llinia 44: Cifuentes - El Poblenou
  • Llinia 55: Can LLong - les Termes
  • Llinia 10: Sant Julià - Plaça Picasso
  • Llinia 11: Castellarnau - Sant Pau de Riu Sec
  • Llinia 12: Sabadell Centro - Sant Quirico
  • Llinia 23: Cifuentes - Sant Bernat - Taulí - La Salut - El Poblenou - Can Roqueta
  • Llinia 80: La Plana del Pintor - Plaça Picasso

Esisten delles llinies interurbanes d'autobuses que salen o pasen por ella en direición a otres llocalidaes: (Castellar del Vallès, Terrassa, Barcelona...) esplotaes por Sarbus, del grupu Moventis. Les llinies interurbanes con más pasaxe[ensin referencies]:

  • -Llinia B1: Sabadell (Eix macià)-Barberà del vallés-Badia (frecuencia horaria: 20 minutos espera) (llaborables)
  • -Llinia B2: Sabadell (Eix macià)-Barberà del vallés-Cerdanyola del vallés- Ripollet (frecuencia horaria: 20 minutos espera)
  • -Llinia A1: Sabadell (Can Deu)-Barberà del vallés-Barcelona (frecuencia horaria: 30 minutos espera) (llaborables)

La llinia R4 de ferrocarril de Cercaníes de Renfe, con trés estaciones (Sur, Centru y Norte), que xune la ciudá con Barcelona escontra'l sur y con Terrassa y Manresa escontra'l norte. Trátase d'una llinia con una frecuencia de camín de 15 minutos per tren.

Tamién esiste otra llinia de los Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña (S2), que xune la ciudá cola Universidá Autónoma y otres llocalidaes como Sant Cugat del Vallès y Barcelona. Dientro de la ciudá cunta con un total de cinco estaciones (Can Feu-Gràcia, Plaça Major-Centre, Creu Alta-Eix Macià, Sabadell Nord y Ca n'Oriac-Parc del Nord).

Aeropuertu Sabadell editar

L'aeropuertu de Sabadell cuenta con una pista de 1.050x30. Ye un aeropuertu destináu a aviación xeneral básicamente operen avionetes. Nesti aeropuertu atopa'l primer aeroclub d'España, el Aeroclub Barcelona-Sabadell, con más de 1000 socios y más de 10.000 h volaes añalmente.

Fiestes llocales editar

  • Aplec de la Salut: ye'l llunes dempués del segundu domingu de mayu.

El Aplec de la Salut considérase la segunda fiesta mayor de Sabadell y ye una de les manifestaciones más antigües de la ciudá, con más de 300 años d'historia.

 
Aplec de la Salut, al fondu puede trate'l santuariu.

La paraxa onde anguaño s'alza'l Santuariu de la Salut acoyó, mientres la Baxa Edá Media, la ermita de Sant Iscle y Santa Victoria. Les munches epidemies de peste que Sabadell sufrió nel sieglu XVII obligaron a qu'esta ermita acoyera de forma desinteresada a tolos posibles afeutaos. Un ermitañu de Sant Iscle supuestamente atopó una imaxe de la Virxe cerca de la fonte de rir de Canyameres y dicha fonte bautizar col nome de “La Font de la Salut” porque l'agua que salía atribuyéronse-y poderes curatibles. La imaxe foi llevada a la ermita y consolidóse como una piedá de la Virxe de la Salú, a la que tola población encamentábase por que la protexera de la peste.

A finales del sieglu XVIII, el Aplec yera conocíu col nome de “fontana”. Les families diben a cuerpu hasta la ermita pa baillar, xugar y compartir comíes festives. Mientres la segunda metá del sieglu XIX, el Aplec foi coyendo más protagonismu dientro del calendariu festivu de la ciudá, coincidiendo con una remodelación del llugar. L'antigua ermita taba casi en ruines y en 1972 el Conceyu propunxo'l valtamientu y la construcción d'un templu de nueva planta. Dempués de diverses dificultaes l'edificiu foi construyíu en 1879 pol arquiteutu Carles Gauran.

  • Fiesta Mayor de Sabadell: fin de selmana dempués del primer vienres de setiembre.
  • Tolos barrios de Sabadell cunten cola so propia fiesta mayor.

Cultura editar

L'actividá cultural de la ciudá de Sabadell ye variada. Nel campu del teatru destaca la "Joventut de la Farandula", el Centre P. Sant Vicenç i el Teatre del Sol. Nel campu de la música, cuenta con diverses entidaes corales como "L'orfeó de Sabadell", la "Coral Belles Arts", el coru "Lieder Camera" fundáu y empobináu hasta hai bien pocu por Josep Vila, actual direutor del "Orfeó Català", els "amics de l'Òpera de Sabadell" empobináu por Mirna Lacambra, y la Coordinadora de Músicos de Sabadell presidida por Jordi Mas de qu'entamen actos como la Fiesta Mayor de Sabadell, el festival itinerante SAM, el concursu de música Fes-te sentir!!, El día de la Música o un programa d'intercambios con otres ciudaes. Nel campu de les ciencies destaca l'Agrupació Astronòmica de Sabadell.

Per otra parte en tradiciones culturales esisten els Castellers de Sabadell, moteyaos "saballuts", i la Colla dels Bastoners de Sabadell, la colla bastonera de la ciudá.

Museos editar

 
Institutu Paleontolóxicu Dr. Miquel Crusafont
 
Muséu del Gas
Coleición Catalana de Gas

Muséu d'historia de Sabadell editar

Esposiciones permanentes:

  • La población del territoriu de Sabadell, de la prehistoria a l'antigüedá alloñada
  • Sabadello, la nacencia d'una villa (sieglos XI-XV)
  • Manufactura y menestrales, Sabadell del sieglu XVI al XVIII
  • Maquinaria testil, sieglos XIX y XX
  • Del vapor a la eletricidá

Muséu d'arte de Sabadell editar

Esposiciones permanentes:

  • La Col·lecció, 1875 – 1936: Academicismos del sieglu XIX, del Arte Nuevo nos años 30.
  • Casar fábrica Turull: Estancies públiques y privaes d'una familia burguesa del sieglu XIX.

Institutu Paleontolóxicu Dr. Miquel Crusafont editar

Dedicáu a la investigación y espardimientu de materiales paleontolóxicos, especialmente vertebraos fósiles. L'Institutu caltién la meyor coleición de mamíferos fósiles del estáu y una de les más importantes del mundu.

Muséu del Gas de la Fundación Gas Natural Fenosa editar

El Muséu del Gas ye l'únicu n'España dedicáu a la industria del gas.

Persones destacaes editar

Deportistes
Cantantes
Artistes
Otros personaxes

Ver tamién editar

Notes editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.sabadell.cat/. Data de consulta: 27 xineru 2016.
  2. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  3. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  4. Camps Cura, 2004, p. 81.
  5. «RESOLVIMIENTU de 26 de xineru de 1993, pola que se da conformidá a l'adopción del escudu heráldicu del conceyu de Sabadell». DOGC nᵘ 1704 de 5 de febreru de 1993. ISSN 0213-3539. http://www.gencat.cat/eadop/imagenes/1704/93021013.pdf. 
  6. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos: Barcelona». Consultáu'l 13 de febreru de 2013.
  7. 7,0 7,1 Institutu Nacional d'Estadística (España) (ed.): «Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842 - Sabadell».
  8. [1] Xuegos Olímpicos de Barcelona'92, Por Pere Alcober i Solanes, Rexidor d'esport i President del Institut Barcelona Esports, Páx. 6

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar