Erythrophleum africanum
Erythrophleum africanum, ye una especie de lleguminosa que pertenez al xéneru Erythrophleum. Alcuéntrase nes sabana d'África tropical.[1] Produz una goma similar a la goma arábica.[2]
Erythrophleum africanum | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
(ensin clasif.): | Eudicots | |
(ensin clasif.): | Rosids | |
Orde: | Fabales | |
Familia: | Fabaceae | |
Subfamilia: | Caesalpinioideae | |
Tribu: | Caesalpinieae | |
Xéneru: | Erythrophleum | |
Especie: |
Erythrophleum africanum (Welw. ex Benth.) Harms | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Descripción editar
Ye un árbol qu'algama un tamañu de 4-15 (-? 18) m d'altor; tueru rectu, con 40 a 70 cm de diámetru, llibre hasta los 10 m d'altor; copa estendida; Paecíu la xamasca a la de Burkea africana.
Hábitat editar
Alcuéntrase na sabana; y en dellos tipos de montes; con suelos arenosos; graves fines; o monte abiertu sobre'l sable; Formaciones con Brachystegia ("Panda"); cerca de llugares húmedos na sabana; nel Kalahari nel sable, de cutiu con Parinari curatellifolia, Brachystegia spiciformis; a una altitú de 250-1600 metros. Ye confundíu con Albizia coriaria.[3]
Ecoloxía editar
Les canesbes de Charaxes phaeus y de Charaxes fulgurata, alimentar de Y. africanum.
Propiedaes editar
Esta planta ye tóxica pa los herbívoros. Componentes fitoquímicos detectaos nos estractos aguacientos de fueyes son les saponines, glucósidos cardiacos, taníns, glucósidos flavonoides, flavonoides y alcaloides llibres.[4]] N'África, el tarmu de la planta utilízase como un paliyu de dientes pa la hixene bucal por cuenta de la riqueza de la planta en flavonoides y antocianines.[5] La planta tamién produz dihidromiricetina.[6]
Taxonomía editar
Erythrophleum africanum describióse por (Welw. ex Benth.) Harms y espublizóse en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 12: 298. 1913.[7]
Ver tamién editar
Referencies editar
- ↑ «Erythrophleum africanum». plants.jstor.org.
- ↑ (7 d'ochobre de 2009) Plant Gum Exudates of the World: Sources, Distribution, Properties, and Applications. CRC Press. ISBN 9781420052244.
- ↑ «Erythrophleum africanum». Conservatoriu y Xardín Botánicu de Xinebra: Flora africana. Consultáu'l 7 d'abril de 2014.
- ↑ «Phytochemical and toxicological studies of aqueous leaves extracts of Erythrophleum africanum». Pakistan journal of biological sciences: PJBS 10 (21): páxs. 3815–21. 2007. PMID 19090235. http://www.docsdrive.com/pdfs/ansinet/pjbs/2007/3815-3821.pdf.
- ↑ «Erythrophleum africanum Afzel. (Caesalpiniaceae), an African toothpick: Phytochemical screening, total flavonoid content and antioxidant activity». Journal of Medicinal Plants Research 5 (27). 2011. doi: .
- ↑ «Optisch aktives Dihydromyricetin aus Erythrophleum africanum» (n'alemán). Archiv der Pharmazie 294 (3): páxs. 158. 1961. doi: .
- ↑ «Erythrophleum africanum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 7 d'abril de 2014.
- ↑ Erythrophleum africanum en The Plant List
Bibliografía editar
- Ethnobotany of the Kwanyama Ovambos : 98 (1985).
- Fl. Zambes. 3[2]: 207-209 (2007).
Enllaces esternos editar
Wikispecies tien un artículu sobre Erythrophleum africanum. |