Erythrophleum africanum

especie de planta

Erythrophleum africanum, ye una especie de lleguminosa que pertenez al xéneru Erythrophleum. Alcuéntrase nes sabana d'África tropical.[1] Produz una goma similar a la goma arábica.[2]

Erythrophleum africanum
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Rosids
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Caesalpinioideae
Tribu: Caesalpinieae
Xéneru: Erythrophleum
Especie: Erythrophleum africanum
(Welw. ex Benth.) Harms
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Ye un árbol qu'algama un tamañu de 4-15 (-? 18) m d'altor; tueru rectu, con 40 a 70 cm de diámetru, llibre hasta los 10 m d'altor; copa estendida; Paecíu la xamasca a la de Burkea africana.

Hábitat editar

Alcuéntrase na sabana; y en dellos tipos de montes; con suelos arenosos; graves fines; o monte abiertu sobre'l sable; Formaciones con Brachystegia ("Panda"); cerca de llugares húmedos na sabana; nel Kalahari nel sable, de cutiu con Parinari curatellifolia, Brachystegia spiciformis; a una altitú de 250-1600 metros. Ye confundíu con Albizia coriaria.[3]

Ecoloxía editar

Les canesbes de Charaxes phaeus y de Charaxes fulgurata, alimentar de Y. africanum.

Propiedaes editar

Esta planta ye tóxica pa los herbívoros. Componentes fitoquímicos detectaos nos estractos aguacientos de fueyes son les saponines, glucósidos cardiacos, taníns, glucósidos flavonoides, flavonoides y alcaloides llibres.[4]] N'África, el tarmu de la planta utilízase como un paliyu de dientes pa la hixene bucal por cuenta de la riqueza de la planta en flavonoides y antocianines.[5] La planta tamién produz dihidromiricetina.[6]

Taxonomía editar

Erythrophleum africanum describióse por (Welw. ex Benth.) Harms y espublizóse en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 12: 298. 1913.[7]

Sinonimia
  • Caesalpiniodes africanum (Welw. ex Benth.) Kuntze
  • Gleditsia africana Welw. ex Benth. basónimu[8]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Erythrophleum africanum». plants.jstor.org.
  2. (7 d'ochobre de 2009) Plant Gum Exudates of the World: Sources, Distribution, Properties, and Applications. CRC Press. ISBN 9781420052244.
  3. «Erythrophleum africanum». Conservatoriu y Xardín Botánicu de Xinebra: Flora africana. Consultáu'l 7 d'abril de 2014.
  4. «Phytochemical and toxicological studies of aqueous leaves extracts of Erythrophleum africanum». Pakistan journal of biological sciences: PJBS 10 (21):  páxs. 3815–21. 2007. PMID 19090235. http://www.docsdrive.com/pdfs/ansinet/pjbs/2007/3815-3821.pdf. 
  5. «Erythrophleum africanum Afzel. (Caesalpiniaceae), an African toothpick: Phytochemical screening, total flavonoid content and antioxidant activity». Journal of Medicinal Plants Research 5 (27). 2011. doi:10.5897/JMPR10.678. 
  6. «Optisch aktives Dihydromyricetin aus Erythrophleum africanum» (n'alemán). Archiv der Pharmazie 294 (3):  páxs. 158. 1961. doi:10.1002/ardp.19612940306. 
  7. «Erythrophleum africanum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 7 d'abril de 2014.
  8. Erythrophleum africanum en The Plant List

Bibliografía editar

  1. Ethnobotany of the Kwanyama Ovambos : 98 (1985).
  2. Fl. Zambes. 3[2]: 207-209 (2007).

Enllaces esternos editar