Euryoryzomys russatus

especie de mamíferu

El colilargo cabezón[2] (Euryoryzomys russatus) ye una especie de royedor del xéneru Euryoryzomys de la familia Cricetidae [3] Habita nel centru-este de Suramérica.

Euryoryzomys russatus
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Subfilu: Vertebrata
Clas: Mammalia
Infraclas: Placentalia
Superorde: Euarchontoglires
Orde: Rodentia
Suborde: Myomorpha
Superfamilia: Muroidea
Familia: Cricetidae
Subfamilia: Sigmodontinae
Tribu: Oryzomyini
Xéneru: Euryoryzomys
Especie: Euryoryzomys russatus
Wagner, 1848
Sinonimia
  • Oryzomys Entemedia (Lleche, 1886)
  • Oryzomys intermedius (Lleche, 1886)
  • Oryzomys kelloggi Avila-Pires, 1959
  • Oryzomys russatus (Wagner, 1848)
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Sinonimia editar

  • Oryzomys Entemedia (Lleche, 1886)
  • Oryzomys intermedius (Lleche, 1886)
  • Oryzomys kelloggi Avila-Pires, 1959
  • Oryzomys russatus (Wagner, 1848)

Taxonomía editar

Esta especie describióse orixinalmente nel añu 1848 pol zoólogu paleontólogu y arqueólogu alemán Johann Andreas Wagner.[4][5]

Llocalidá tipo

La llocalidá tipo referida ye: "Ipanema, estáu de São Paulo, Brasil".

Distribución xeográfica y hábitat editar

Habita en zones selváticas n'altitúes baxes y selves en galería n'ambiente de zarráu de la rexón centro-esti de Suramérica,[6] nel sureste de Brasil, esti del Paraguái y el nordeste de l'Arxentina, na provincia de Misiones.[7]

Caltenimientu editar

Según la organización internacional dedicada a la caltenimientu de los recursos naturales Xunión Internacional pal Caltenimientu de la Natura (IUCN), al nun tener mayores peligros y vivir en munches árees protexíes, clasificar como una especie baxu “esmolición menor” na so obra: Llista Colorada d'Especies Amenaciaes.[1]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Percequillo, A., Weksler M., Langguth, A., Patterson, B., D'Elia, G. & Teta, P. (2008). «Euryoryzomys russatus» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2015.2. Consultáu'l 17 de xunetu de 2015.
  2. Chébez, Juan Carlos (2009). Otros que se van. Fauna arxentina amenazada, 1ª (en castellanu), Buenos Aires: Albatros, páx. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.
  3. Weksler, M., A. R. Percequillo, and R.S. Voss (2006). Ten new genera of oryzomyine rodents (Cricetidae: Sigmodontinae). American Museum Novitates 3537:1–29..
  4. Wagner, 1848. Abh. Math.-Phys. Classe K. B. Akad. Wiss. (Munchen), 5: 312.
  5. Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. pp. 894–1531 in Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. E. Wilson and D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  6. Musser, G. G., Carleton, M. D., Brothers, Y. M. and Gardner, A. L. 1998. Systematic studies of Oryzomyine rodents (Muridae: Sigmodontinae): diagnoses and distributions of species formerly assigned to Oryzomys "capito". Bulletin of the American Museum of Natural History 236: 1-376.
  7. Teta, P., Pardiñas, O. F., Andrade, A., & Cirignoli, S. (2007). Distribución de los xéneros Euryoryzomys y Sooretamys (Rodentia, Cricetidae) n'Arxentina. Mastozooloxía neotropical, 14(2), 279-284.