Anthemis tinctoria, o camomila mariella, ye una especie del xéneru Anthemis de la familia de los xirasoles (Asteraceae).

Anthemis tinctoria
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Anthemidinae
Xéneru: Anthemis
Especie: A. tinctoria
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Detalle de la flor.

Descripción editar

Ye una planta viviega bienal, que se presenta nel área mediterránea y nel oeste d'Asia. Tien un porte de xamasca plumosa de fueyes verdes brilloses arumoses. Les fueyes son ferruchaes y bi-pinnatífidas y nidies nel viesu. Les plantes algamen un altor de 60 cm.

Tienen flores marielles asemeyaes a les margarites, que se disponen terminalmente en llargos tarmos angulares. Florien con mapa mientres el branu.

Usos editar

Nun tien usos culinarios o comerciales, los sos usos son de tipu llindáu melecinal. Sicasí produz un escelente tinte de color mariellu ante, y matices anaranxaos que s'usaba nel pasáu na industria.

Taxonomía editar

Anthemis tinctoria describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 896. 1753.[1]

Etimoloxía

Anthemis: nome xenéricu que vien de la pallabra griega: «Anthemon» (= flor) depués tresformóse en «Anthemis» (= pequeña flor) y refierse a les inflorescencies de les plantes.[2][3] Esti nome foi utilizáu polos antiguos griegos pa indicar una de les munches especies de manzanilla. El nome científicu aceptáu anguaño (Anthemis) foi asignáu a esti xéneru por Carlos Linneo (1707-1778), biólogu y escritor suecu, consideráu'l padre de la moderna clasificación científica de los organismos vivos, na publicación de Species Plantarum de 1753.[4] En realidá, foi'l botánicu toscanu Pier Antonio Micheli (1679-1737) quien propunxo orixinalmente'l nome d'esti xéneru na so obra Nova plantarum xenera: iuxta Tournefortii methodum disposita (1729).

tinctoria: epítetu llatín que significa «utilizada nel tiñíu».[5]

Sinonimia

subsp. tinctoria

Anthemis debilis Fed.
Cota tinctoria (L.) J.Gay ex Guss.
Chamaemelum tinctorium (L.) All.
Matricaria tinctoria (L.) Baill.

var. australis R.Fern.

  • Anthemis tinctoria var. australis (R.Fern.) Govaerts
  • [1]

Nome común editar

Esta planta bien popular, tien dellos nomes comunes, como manzanilla de tintes, manzanilla lloca, güeyu de güe, pampillos.[6]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Anthemis tinctoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 20 d'avientu de 2012.
  2. «Botanical names». Consultáu'l 5 aprile 2011.
  3. Motta 1960 | páx. 142
  4. «Tropicos Database». Consultáu'l 12 abril 2011.
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. «Anthemis tinctoria». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 19 d'ochobre de 2009.

Bibliografía editar

  1. Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  7. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  8. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  9. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.

Enllaces esternos editar