Raza de perru

grupu de perros domésticos enforma asemeyaos

Una raza de perru o raza canina ye un grupu de perros que tienen carauterístiques bien similares o casi idéntiques nel so aspeutu o comportamientu o xeneralmente en dambos, sobremanera porque vienen d'un sistema selectu d'antepasaos que teníen les mesmes carauterístiques. Los perros fueron apariaos selectivamente pa consiguir carauterístiques específiques per miles d'años.

Esta imaxe amuesa la diferencia de tamaños, colores, pelames, constituciones físiques ente delles de les más de 300 races de perros rexistraes.

Introducción editar

Les races de perros nun son científicamente definíes como una clasificación biolóxica, sinón que son grupos definíos por clubes d'aficionaos llamaos club de la raza. Una raza de perru ta representada por un númberu abondu d'individuos que tresfieren de manera estable les sos carauterístiques específiques al traviés de xeneraciones. Los perros de la mesma raza tienen carauterístiques similares n'apariencia y comportamientu, sobremanera porque vienen d'un sistema selectu d'antepasaos que teníen les mesmes carauterístiques.[1] Los perros d'una raza específica o raza verdadera, producen animales bien similares a los padres. Un perru noma miembru d'una raza al traviés de pruebes d'ascendencia, por aciu l'analís xenéticu (DNA) o rexistros escritos de la so ascendencia (pedigree). Ensin eses pruebes, la identificación d'una raza específica nun ye confiable.[2] Estos rexistros, llamáu rexistro de raza, pueden tar en manes de particulares, clubes o otres organizaciones.

Munches races tradicionales de perros reconocíes poles principales asociaciones de rexistros caninos denominar “races pures”. Solamente individuos que los sos padres y ancestros son de pura raza considérense pertenecientes a dicha raza. Esti conceutu causó discutiniu por cuenta de la dificultá de regulación y por cuenta de les posibles consecuencies xenétiques d'una población llindada (endogamia). Realizáronse trabayos recién pa clasificar les distintes races, con delles resultancies que sorprendíen con al respective de les estimaciones d'edá de la raza y les sos interrellaciones con otres castes.

Xeneralmente, primero que un tipu de perru reconózase como de verdadera raza, tien de demostrase que l'acoplamientu d'un par d'esi tipu produz siempres perros que tienen les mesmes carauterístiques que los padres, tantu n'aspeutu como en comportamientu. Esto conozse como resultancia positiva de raza. Esisten munchos interrogantes rellacionaos colo que se considera resultancia positiva de raza.

La Federación Cinológica Internacional (FCI) reconoz 337 races y caúna ye propiedá d'un país específicu. Los países propietarios de diches races establecen l'estándar de raza (descripción detallada del tipu ideal de la raza) - en collaboración coles Comisiones d'Estándares y Científica de la FCI - que la so traducción y actualización ye efectuada pola FCI. Estos estándares son la referencia na cual básense tolos xueces al esaminar los perros mientres les esposiciones llevaes a cabu nos países miembros de la FCI. Anguaño les races son bien estenses y populares gracies a les esposiciones canines, les carreres de galgos, y más apocayá, gracies a deportes como'l Schutzhund y el Agility.

Desenvolvimientu de les races de perros editar

 
Esta imaxe d'un chihuahua y un dogo alemán amuesa la gran diferencia de tamañu ente distintes races de perros.

Les primeres seleiciones centraríense primeramente na doma y comportamientu útil del perru, como la lladrida faía les criatures desconocíes o les persones, la proteición del ganáu o la caza —como nel casu del grupu de los Terriers. Los perros fueron criaos selectivamente pa consiguir carauterístiques específiques mientres miles d'años. La seleición centraríase primeramente na doma y en comportamientos útiles como por casu habilitaos pa la caza. Más palantre, los perros tamién fueron escoyíos pa llograr morfoloxíes curioses y distintives, dando como resultáu una gran variedá de tipu. Como perru de trabayu el perru tuvo munches utilidaes distintes como por casu como perru de caza, perru de muestra, perru d'agua, perru cobrador, llebreles, perru pregueru, perru boyero, perru policía, perru de trinéu, etc. Dando llugar a formes bien diverses como por casu el moloso, el mastín, el dogo, y como animal de compañía creando grupos de races como los bracos, spitz, terriers, retrievers, spaniels, schnauzers, pinschers, etc.

Delles races de perru como'l Saluki[3] fueron criaos mientres miles d'años. Otres races de perru de trabayu como'l Pastor Alemán o Llabrador Retriever[4] establecer nos últimos sieglos. Más palantre, los perros tamién fueron escoyíos pa llograr morfoloxíes curioses y distintives, dando por resultancia una variedá estensa de tipos.

Hai muncha especulación, pero poca evidencia, alrodiu de por qué los cánidos vinieron vivir con o cerca de los seres humanos, posiblemente dende hai más de 100 000 años.[5] Nos empiezos de l'agricultura hai unos 12 000 años, los seres humanos empezaron a faer usu de perros de diverses maneres, dando llugar a diferencies físiques ente los perros y el so antepasáu'l llobu.[6] En dómines anteriores, poco s'escribió alrodiu de los perros, anque se conocen perros criollos —como'l Africanis—, que se desenvolvieron mientres el tiempu cola mínima intervención humana pa encaxar col mediu ambiente —incluyendo la cultura humana— nel que los perros vivíen o viven.[7][8] Les races de perros en sentíu modernu fechen solo a partir de la precisa documentación de los pedigríes que s'establecen nel Kennel Club Inglés en 1873, como una imitación d'otros rexistros xenealóxicos pa ganáu y caballos.[9]

Munches races de perros anguaño tienen los nomes de los tipos de races natives orixinales, como'l Border Collie. Otros tipos de variedaes criollas, como los retrievers, fixéronse con una apariencia más uniforme al traviés de la cría selectiva, lo que dio llugar a un desenvolvimientu d'una gran variedá de races distintes.[10] Les variedaes de perros de raza nos círculos de trabayu puede variar n'apariencia de los mesmos perros de raza pura que se presenten nes esposiciones canines o son mascotes.[11]

Fueron documentaos tipos semi-selvaxes y variedaes locales, como'l "Perru Cantor de Nueva Guinea" o Canis lupus hallstromi que se rexistró como raza con fines de preservación. Nun hai constancia de la so avistamiento dende 1976 polo que se cree que podría habese escastáu.[12] En 1970, l'ecoloxista I. Lehr Brisbin afayó una raza de perru montés denominada como "Perru de Carolina".[13]

Mientres los últimos años tamién se ta dando un nuevu movimientu no relativo a nueves races de perros "híbrides o de diseñu".[14] Magar estes races nun son reconocíes oficialmente, tán en constante crecedera. Ente delles de les races híbrides, que vien ser l'encruz de dos races reconocíes, tenemos al Cockapoo (un encruz ente'l Cocker Spaniel y el Caniche) o'l Puggle (surdíu del amiestu del Pug y el Beagle)

Races de perros editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Donna L. Morden; Seranne, Ann; Wendell J. Sammet; Gasow, Julia (2004). The joy of breeding your own show dog. New York, N.Y: Howell Book House. ISBN 0-7645-7302-0.
  2. Lynn Marmer. «The New Breed Of Municipal Dog Control Laws:Are They Constitutional?». first published in the University of Cincinnati Law Review. Archiváu dende l'orixinal, el 16 de mayu de 2008. Consultáu'l 04/10 2008. «The court found it was impossible to identify the breed of an unregistered dog.»
  3. Allan, Ken; Allan, Diana (1999). THE COMPLETE SALUKI (Book of the Breed). Ringpress Books. ISBN 1-86054-195-X.
  4. Heather Wiles-Fone; H. Wiles-Fone (2003). The ultimate Llabrador retriever. New York, N.Y: Howell Book House. ISBN 0-7645-2639-1.
  5. Carles Vilà (et al.) of the University of California, California, USA, has studied archaeological evidence (fossil bones) indicating that canids could have been living with humans 100,000 years ago.«Multiple and Ancient Origins of the Domestic Dog». Science Vol. 276. non. 5319 páxs. 1687–1689. doi:10.1126/science.276.5319.1687. Consultáu'l 04/20 2008. «The sequence divergence within this clade suggested that dogs originated more than 100,000 years before the present.»
  6. Christine Mlot (28 de xunu de 1997). «Stalking the Ancient Dog». Science News Online. Consultáu'l 04/20 2008. «When we became an agricultural society, what we needed dogs for changed enormously, and a further and irrevocable division [between dogs and wolves] occurred at that point.»
  7. 1Catherine Marley. «What is a "Landrace"». The Lhasa Apso Information Source. Archiváu dende l'orixinal, el 12 d'abril de 2008. Consultáu'l 04/08 2008. «These animals developed their "type" from adaptation to a mix of function and the demands of the particular physical environment.»
  8. Johan Gallant (1 de xineru de 1999). «Description of the AFRICANIS landrace». Breeders in Africa website. Consultáu'l 04/08 2008. «The people to whom these dogs traditionally belong do not tend to make body contact with them. However their settlements are seldom deserted from humans, other dogs and livestock, ensuring adequate socialization and environmental adaptation.»
  9. ; Clark, Annie Rodgers and Brace, Andrew H. (1995) The International Encyclopedia of Dogs. New York: Howell Book House, páx. 8. ISBN 0-87605-624-9. «In the strictest sense, dog breeds date back only to the last couple of decades of the nineteenth century, or to more recent decades in this (the twentieth) century but distinct types of dogs have existed centuries earlier.»
  10. D. Phillip Sponenberg, DVM. «Livestock Guard Dogs: What is a Breed, and Why Does it Matter?». Kangal Dogs website. Archiváu dende l'orixinal, el 20 d'ochobre de 2004. Consultáu'l 4 d'agostu de 2004. «The level of uniformity varies from breed to breed as the breeders' associations decide what to include and what to exclude.»
  11. Diane Jessup. «"Different" breeds with the same name». Consultáu'l 04/09 2008.
  12. Corbett, Laurie (2004) "Dingo". Canids: Foxes, Wolves, Jackals and Dogs. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. Consultáu'l 26 de febreru de 2010.
  13. History (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).; The Carolina Dog Rascue and Conservation Project. Consultáu'l 31 de xineru de 2013.
  14. «Como atopar la raza de perru ideal» (castellanu). Consultáu'l 5 de xunetu de 2016.

Bibliografía editar

  • Coppinger, Raymond & Lorna Coppinger. Dogs. Scribner 2001, ISBN 0-684-85530-5, Chapter 3, "Natural Breeds", p. 85. "Natural breeds can arise locally with non human interaction"
  • Donna L. Morden; Seranne, Ann; Wendell J. Sammet; Gasow, Julia (2004). The joy of breeding your own show dog. New York, N.Y: Howell Book House. ISBN 0-7645-7302-0.

Enllaces esternos editar